Aquest protocol fa referència al Procediment de comunicacions, fent possible que els propis menors, de manera individual o en grup, es puguin adreçar directament a les Nacions Unides per denunciar la vulneració dels seus drets. També ho poden fer els seus representants i els Estats signants del protocol. D'aquesta manera, s'ofereix als infants una eina de Dret Internacional per denunciar violacions greus dels seus drets.

Els fets que poden denunciar són les violacions dels drets que reconeix la Convenció dels Drets de l'Infant (CDI) i els dos protocols, subscrits posteriorment, sobre la venda de nens i la prostitució infantil i sobre la participació dels nens en conflictes armats. El Comitè dels Drets de l'Infant serà l'encarregat d'investigar les vulneracions.

L'entrada en vigor del III Protocol facultatiu de la CDI ha estat possible perquè el passat mes de gener Costa Rica el va ratificar, esdevenint el desè país en fer-ho, condició necessària per la seva entrada en vigor. S'ha afegit així als altres nou països que s'hi havien adherit amb anterioritat: Albània, Alemanya, Bolívia, Gabon, Eslovàquia, Espanya, Montenegro, Portugal i Tailàndia.

La Convenció sobre els Drets de l'Infant recull en els seus 54 articles els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics dels nens i nenes d'arreu. Aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el mes de novembre de 1989, va entrar en vigor el 2 de setembre de 1990. És el tractat internacional més ratificat de la història, ja que els únics estats que no l'han signat són els Estats Units i Somàlia.

Ara les organitzacions que treballen amb la infància afronten la tasca de donar a conèixer aquesta opció als infants. Save the Children, per exemple, ha creat aquest vídeo: