"Etiòpia és un país on la igualtat de gènere és un somni". Amb aquesta frase la directora de l’ONG Sendera, Silvia Garriga, exposa la realitat de les dones etíops. La majoria de població habita en zones rurals i, encara que al govern del país s’assolís la paritat de gènere, la cultura masclista continua arrelada a les bases de la seva societat.

La manca d’accés a l’educació també és una problemàtica que colpeja el país. "S'han fet molts esforços per aconseguir que tota la població infantil, tant nens com nenes, accedeixin a l'escola primària. Les dones deixen l'escola a edats molt primerenques perquè han d'ajudar a casa", detalla Garriga. Segons dades de l’associació Banco Mundial de l’any 2021, només un 67% dels infants acaben els estudis de primària.

S’associa que les tasques de la llar les ha de portar la dona o la germana gran que, en la majoria dels casos, potser no arriba als deu anys. A més, un altre problema al qual s’enfronta la població femenina d’Etiòpia és la menstruació. Als entorns rurals, les dones no acostumen a tenir accés a compreses i, per tant, el sagnat és lliure. Fins i tot hi ha famílies que no deixen sortir a les seves filles al carrer mentre els duri la regla.

Una campanya que ressalta i reafirma les capacitats de les dones

Per combatre aquesta situació de masclisme i lluitar per empoderar les dones i brindar-los una oportunitat per a reprendre els estudis, l’ONG Sendera llença una campanya que s’anomena ‘La clau cap a l’ocupació’, amb la qual vol aconseguir recaptar fons per a seixanta beques per a dones de Meki, una ciutat situada al centre-est d’Etiòpia.

"Et trobes una població femenina que s'ha quedat embarassada jove, que s'ha casat molt de pressa perquè les famílies les han obligat o han patit el ‘matrimoni per rapte’, una pràctica molt comuna al país. Per tant, la quantitat de factors que fan que aquestes nenes deixin l'escola és brutal", assegura la directora de Sendera. Totes aquestes circumstàncies en un entorn de pobresa extrema i de condicions de vida precàries.

El centre Kidist Mariam va ser inaugurat per l’ONG per donar resposta a dos tipus de dones. Per una banda, les dones etíops que s’ha descrit anteriorment i, per l’altra, les persones que varen emigrar als països àrabs i que han retornat després d’una mala experiència a l’estranger. Quan arriben de nou a Etiòpia, no tenen una xarxa social a la qual recórrer per poder tirar endavant i gestionar les seves profundes ferides emocionals.

"Moltes d'elles acaben sotmeses a una mena d’esclavatge laboral a les llars on treballen. Mal pagades, moltes vegades abusades, maltractades físicament… tornen a casa amb fills i sense haver-se casat, i això per a les famílies etíops és un enorme deshonor", explica Silvia Garriga.

Tres estudis diferents per aconseguir una ocupació digna

El centre Kidist Mariam, coordinat per María José Morales, membre de Sendera, compta amb un equip docent local que formen en tres àrees: costura, cuina i perruqueria. Moltes de les professores van forma-se al mateix centre, varen començar estudiant i han fet un salt endavant muntant el seu negoci i encarant la seva trajectòria cap a la docència. Són dones "molt vàlides", segons expressen des de Sendera.

"Dedicar-se a la cuina és una professió amb molta sortida perquè la zona és una de les més turístiques d’Etiòpia, tot i que ha tingut una frenada important per culpa de la guerra i la inseguretat. Hi ha molts grans complexos hotelers", descriu Garriga. Els estudis de costura inclouen formació en patronatge, en funcionament de màquines de diferents tipus i, fins i tot, s’ha creat una cooperativa que es dedica a crear els uniformes escolars de tot Meki.

"Durant la pandèmia, també es van dedicar a confeccionar mascaretes i material sanitari per una clínica; un altre vessant que toquen és la creació de compreses reutilitzables", destaca Silvia Garriga. Aquesta acció s’emmarca en un programa d’igualtat i salut, pel qual s’organitzen xerrades i es donen a les nenes calcetes i un paquet de compreses reutilitzables.

La tercera formació, en perruqueria, és la més demandada, per l’interès de tractar els cabells arrissats i frondosos de les persones etíops, i aprendre a fer pentinats originals, trenes… "Tenim una ocupabilitat altíssima, d'un 90% aproximadament", diu Garriga. Quan acaben de cursar els estudis, les dones reben una certificació oficial de l’estat, per tal de facilitar la cerca de feina i la garantia de condicions laborals dignes.

Un gir de cent vuitanta graus a les vides de la comunitat femenina

Des de Sendera destaquen la diferència abismal en les vides de les dones un cop han pogut cursar una formació. D’actituds porugues, submises i més introvertides, guanyen una confiança en si mateixes que les empodera i els demostra que són capaces de tot el que es proposin. Poden veure que la vida va més enllà de cuidar els infants i obeir el marit o el pare, són aptes per ser autosuficients i poder contribuir econòmicament a la seva família i entorn de la mateixa manera que ho fa un home.

A més, aquestes dones es converteixen en referents per a les més menudes, i poden ser una icona per a les seves germanes, cosines, tietes… Per a col·laborar amb la campanya, es pot fer a través de la pàgina web de Sendera, on s’indiquen les diferents vies de donacions que accepten.