L’Amazònia és la selva més gran del planeta amb 5,5 milions de quilòmetres quadrats de superfície. És una de les regions amb major biodiversitat i també és la llar d’uns 400 pobles indígenes, dels quals, 180 es troben al Brasil.

Segons la Constitució brasilera, són els indígenes els que tenen la competència de demarcar i protegir la terra que ocupen: “són terres tradicionalment ocupades pels indígenes aquelles imprescindibles per la preservació dels recursos necessaris per al seu benestar i la seva reproducció física i cultural”, detalla la carta magna. Concretament, l’article 231 deixa clar que “únicament els indígenes poden usufructuar el sòl, els rius i els llacs” de la zona.

Amb el govern del president del Brasil, Jair Bolsonaro, la teoria falla en la pràctica. Des que ocupa el càrrec l’1 de gener de 2019, s’ha mostrat partidari de l’explotació econòmica de l’Amazònia i ha afirmat que no pretén crear més reserves indígenes, ja que considera una exageració que ocupin gairebé el 14% del territori del país.

La població indígena és social i econòmicament vulnerable

El 2019, Bolsonaro va retallar fons de la Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI), l’agència federal responsable de defensar els drets dels indígenes i ha reduït les multes per violar les lleis ambientals a l’Amazònia. “Si et saltes les úniques regularitzacions que hi ha no preserves l’Amazònia”, alerta la membre de Rebel·lió o Extinció Barcelona (XR), Clàudia Bosch.

Ja al gener, quaranta-cinc líders d’ètnies del Brasil van signar un manifest en què denunciaven que el govern de Bolsonaro havia iniciat un projecte polític de “genocidi, etnocidi i ecocidi” contra els indígenes.

Aquest mateix document el van signar 600 persones per denunciar i rebutjar la possibilitat que l’agricultura o mineria siguin autoritzades a les reserves indígenes. Els líders de les diferents ètnies denuncien l’augment d’invasions inclús de pescadors i caçadors il·legals al seu territori els últims mesos. Segons la Constitució no poden passar, però estan aprofitant el moment de la pandèmia, en el que hi ha menys control, per envair els territoris.

Els poblats indígenes són encara més vulnerables amb la Covid-19

La passivitat del govern de Bolsonaro està passant factura als més dèbils també amb la pandèmia. Allunyats dels hospitals, els pobles indígenes del Brasil, pateixen els efectes del coronavirus a major ritme que la resta del país. “Moltes d’aquestes persones viuen a més de quatre hores d’un centre hospitalari” explica Bosch.

La taxa de mortalitat per la Covid-19 és el doble en les comunitats indígenes que en la resta del país. Brasil és el segon país amb més casos confirmats amb més de tres milions de positius i 104.000 morts. El coronavirus ha causat la mort d’almenys 346 persones d’aquestes comunitats que no disposen d’estructures sanitàries suficients. El mapa inferior, elaborat per l'Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB) mostra les àrees de major influència del virus en color més fosc, on destaca l'Amazònia (AM).

“La desatenció dels pobles indígenes amb la Covid-19 no és inoportuna pel govern. No importa que morin a centenars perquè, així, deixen més via lliure”, declaren des de Rebel·lió o Extinció. Són precisament els indígenes els que planten cara davant l’estat per denunciar la destrucció de l’Amazònia i protegir els seus territoris.

Els indígenes i els activistes acusen el govern d’una resposta incompetent i a les autoritats estatals de falta de voluntat de protegir a la seva població nativa del virus. Els líders de la població nativa dels Kokama van demanar a l’estat que adoptés mesures urgents per protegir al seu poble de les devastadores conseqüències de la malaltia.

Les accions de les entitats

Des de Rebel·lió o Extinció han donat visibilitat a l’actual situació de l’Amazònia en diverses accions arreu del món, com Londres o Barcelona. Denuncien la complicitat de negocis com McDonald’s, Burger King o KFC, com ja va fer Greenpeace el setembre de 2019. Amb pintura vermella han simbolitzat la destrossa de l’Amazònia, i de les terres i drets dels pobles indígenes.

La marxa s’emmarca dins l’acte internacional “Maracá – Emergència Indígena”. L’objectiu de la campanya és incentivar la solidaritat i recaptar fons per ajudar als pobles indígenes amb les conseqüències de la pandèmia, a més de visibilitzar la lluita i la missió de Pere Casaldàliga al Brasil.

L’Articulació dels Pobles Indígenes de Brasil ha proposat un pla d’acció per treballar de manera cooperativa en tot el territori nacional on demanen una “demarcació, desintrusió i protecció de les terres indígenes”. La salut, l’educació escolar o la gestió territorial són els àmbits centrals de l’acció.

La cura del planeta depèn de l'acció de totes i tots: “no només hem d’actuar per canvi climàtic sinó per justícia social. No podem treure la terra i carregar-se la gent que està vivint allà per treure diners. És un genocidi en tota regla”, sentencia Bosch.

El pulmó del planeta

Des de 1970 Brasil ha perdut més de 600.000 km₂ de superfície forestal. A la dècada dels 90, l’Amazònia absorbia 2.000 milions de tones de CO₂ però avui dia la xifra s’ha reduït a la meitat. “L’Amazònia té una capacitat d’aborció del CO₂ que ara és més necessària que mai. Si ens la carreguem, es convertirà en un evocador”, adverteix Bosch.

La desforestació a les terres indígenes va augmentar un 63% a l’abril respecte al mateix mes de l’any passat, segons el sistema d’alertes de l’Institut Nacional d’Estudis Espacials del Brasil (INPE). Durant el primer quadrimestre de 2020, el repunt va ser del 55% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. En total, s'han perdut 1.319 hectàrees, l’equivalent a 1.800 camps de futbol.

Aquesta destrucció massiva no només afecta Brasil, afecta a tot el planeta. Des d’Europa també fomentem la destrucció: “hem de ser conscients del que passa més enllà de les nostres fronteres”, reparen des de XR Barcelona. La dieta excessivament rica en proteïna animal potencia una major destrucció de la selva. El 80% de la producció de soja de Brasil es destina a l’elaboració del pinso per alimentar a la indústria ramadera. I gairebé 18 milions de tones de soja s’importen a Europa per acabar en supermercats o cadenes de menjar ràpid.