Quin és el nom de l’ONG amb seu mataronina per la qual vas treballar?

Haribala, una ONG que va néixer l’any 2001 a Mataró. Quan vaig passar a formar part de la Junta d’Haribala l’entitat ja feia 5 anys que existia. La seva finalitat era obrir un centre per acollir nens de casta intocable abandonats a la zona sud-est de l’Índia, a Kurnool, Andhra Pradesh. Allà també vam instal·lar-hi una granja de búfals i vam comprar un terreny per muntar-hi una cooperativa per dones amb la intenció que cultivessin llenties i cigrons. L’època que vaig passar a formar part d’Haribala tot estava encara per construir; jo era el tresorer i treballava colze a colze amb l’arquitecte.

Què et va portar a col·laborar activament a Haribala?

Després de treballar 40 anys a la banca em vaig jubilar i vaig voler fer alguna cosa pels altres. Vaig estar 7 anys a Haribala, i d’aquest 7 anys un mes me’l vaig passar a l’índia. És una experiència gratificant; aquí amb un euro no pots fer res, però en canvi allà 1 euro és molta ajuda.

Què va ser el més dur, del viatge?

El pitjor és la realitat amb què vaig topar quan vaig estar a l’Índia. En principi el sistema de castes no s’aplica, però a la pràctica encara és vigent. Vaig plorar durant tres dies i després vaig dir-me que calia treballar.

Com vau subvencionar aquest projecte que en realitat era un tres en un?

Vam subvencionar-lo a través del Fons Català de Cooperació. Els Ajuntaments tenen l’obligació de destinar un 0,5% al desenvolupament, i alguns el destinen al Fons Català de Cooperació. No vam fer ús dels serveis de banca ètica ni de cap campanya de donacions, però sí que vam rebre algunes donacions puntuals.

El projecte de centre d’acollida per a nens de casta intocable, la granja de búfals i la cooperativa estan en funcionament, i ara has iniciat un altre projecte a Casamance, una regió del sud de Senegal que vol independitzar-se i que fa 35 anys que està en guerra amb el govern central.

Sí, Haribala va canviar de junta i per diferents motius vaig deixar de ser-ne el tresorer, però l’experiència va ser gratificant i vaig quedar-me amb ganes de més. I aquí Mataró vaig conèixer el Max Omar Diatta, que és casamancès i treballa d’intermediari amb els senegalesos que arriben aquí. Amb l’Omar tot just hem fundat l’associació Korbis Agri, i la nostra intenció és desenvolupar projectes agrícoles. Partim de zero, però l’Omar ha comprat uns terrenys i volem fer-hi una cooperativa de dones. La idea és fer-hi pous i regadiu.

Korbis Agri potser també serà una cooperativa de dones agrícoles, en part com el que ja havies fet amb Haribala a Andhra Pradesh. Per què?

Perquè sovint les dones són les més desemparades. Si tenen un marit ell les manté, però si queden vídues o les abandonen ho tenen complicat. No és una qüestió de salaris, és una qüestió social. En segons què no les deixen treballar, i en general la poca feina que hi ha la guarden per als homes. La terra de Casamance és fèrtil, però els falten diners per fer pous amb motors solars i sistemes de regadiu. Volem que Korbis Agri sigui un multiprojecte, que també sigui un espai o0n les dones puguin vendre el que fan amb les mans, a banda del conreu. Els projectes agrícoles en zones pobres sempre van bé. En tot cas sempre depèn del que ens trobem allà, i a partir de les necessitats que veiem el projecte acabarà sent una cosa o una altra; no pots fer un hospital o una escola si no tens mestres o ni metges, per exemple: cal saber bé on vas i què pots aportar-hi.

Com subvencionareu Korbis Agri?

Quan tinguem el projecte més definit, quan sapiguem quant ens costarà el motor, etcètera, ens dirigirem a l’Ajuntament de Mataró perquè col·labori amb nosaltres (pot ser el percentatge que l’Ajuntament vulgui, perquè això també depèn de quins altres projectes se’ls presentin). A banda dels diners públics que puguem rebre, farem un crowdfunding per captar fons. Però primer hem de calcular bé la viabilitat del projecte, i per això aviat marxarem a Casamance per veure què podem fer sobre el terreny.

Què creus que és el més important, abans de planificar un projecte internacional d’aquest tipus?

Per mi, l’objectiu final dels projectes de desenvolupament és que la gent tingui les necessitats cobertes a casa seva i no es vegin empesos a deixar-ho tot i a abandonar la seva família. Com t’he dit, més que pensar sobre què poden necessitar primer has d’anar al lloc en qüestió i veure-ho. Si em preguntes què cal saber abans d’iniciar un projecte com Haribala o Korbis Agris et diria que cal conèixer el món del desenvolupament i moure’t amb gent que controla el tema dels voluntariats internacionals. Al món del voluntariat internacional hi ha molta més gent de la que sembla, hi ha una gran quantitat de joves que són voluntaris arreu del món. A Haribala fins i tot teníem llista d’espera! Hi ha molts voluntaris però és cert que els has de saber orientar sobre el que han de fer quan arriben. També és important saber quin perfil de voluntari necessites, potser necessites un pagès, un enginyer agrònom, un mestre. Sempre hi ha el típic voluntari que viatja a l’Índia per meditar, i això també ho pot fer a casa seva. Repeteixo, al voluntariat l’has de saber canalitzar i gestionar.