Jhon Ever Mesa: "A Colòmbia l'accés a la sanitat no és universal"

Jhon Ever Mesa va néixer a Colòmbia i viu a Lleida. Des del 2017 és vicepresident de l'Associació Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació, Lleida.cat. En aquesta entrevista ens explica la tasca que realitza l'entitat, tant a Colòmbia com a Lleida.

Com va sorgir l'ACDC.Lleida.cat?

Va ser creada als voltants dels anys noranta amb un grup de persones (majoritàriament dones) que mensualment aportaven una quota per realitzar petits projectes de cooperació, de suport a microempreses artesanals i a famílies amb vulnerabilitat de drets, etc. a Colòmbia.

Quins són els objectius de l'entitat?

Contribuir al creixement econòmic i procés social i cultural de les comunitats més vulnerables a Colòmbia. I així erradicar la vulneració dels drets humans a les persones i comunitats, víctimes del conflicte armat a Colòmbia, amb especial èmfasi en el tracte cap a la primera infància colombiana, com a futura generació.

Treballeu tant a Colòmbia com a Lleida?

Sí, realitzem projectes de cooperació en diferents punts de la geografia colombiana, principalment en temes d'educació i primera infància. A Lleida fem incidència, generant impacte davant de les vulneracions de drets.

Quins projectes desenvolupeu a Colòmbia?

Actualment un projecte vinculat a les mares caps de família amb risc d'exclusió social i especial vulneració de drets a la ciutat de Medellín. A més, ara estem donant suport a aquestes famílies amb motiu de la situació excepcional sanitària que viu el nostre món.

Com està afectant la crisi de la Covid-19 els projectes que teniu allà?

El que hem fet és transformar-los, davant de les noves necessitats i demandes de les famílies titulars de dret dels nostres projectes. A Colòmbia l'accés a la sanitat no és universal i, si no treballes, no tens prestacions, ni suport de massa administracions.

Quines accions realitzeu a Lleida?

Tenim processos de sensibilització a voltant dels drets humans i de gènere, amb normalitat realitzem exposicions, xerrades i accions de carrer per generar impacte i reflexió en la societat lleidatana.

Porteu a terme la campanya antirumors 'Mirem-nos en positiu'. A qui s'adreça i en què consisteix?

És una campanya que ha anat evolucionant quant a continguts. La vàrem iniciar el 2011 donat el gran nombre de persones migrants a les terres de Lleida, per donar la volta als estereotips, per generar positivisme, coneixement i empatia davant de la nova ciutadania.

Avui encara tenim molta feina al davant, el racisme, la xenofòbia i la manca d'informació donen testimoni que encara ens queda molt camí a fer en aquest sentit.

N'és un exemple el que va passar fa un mes, quan el racisme a Lleida va ser notícia per la manca d'allotjament per a les persones que vénen a treballar a la campanya de la fruita.

Efectivament, d'aquí que hem de continuar treballant en les causes estructurals, però també en els efectes socials, culturals i de convivència que genera, sobretot, en les persones més vulnerables.

Queda molta feina a fer, la campanya de la fruita, com molt bé diu el lleidatà Enric Figueres, "ha de ser un tema de país" i fins aquí les administracions encara no hi arriben.

Com us ha afectat la crisi de la Covid-19?

De moment tot parat, treballem des de casa, en la transformació juntament amb els nostres equips a terreny i preparant noves accions a través de les xarxes i canals digitals, creant i cercant noves eines de transformació social i que alhora poden generar l'oportunitat d'arribar a nous públics, per generar major incidència.

Esteu pensant en noves iniciatives per a l'estiu o el curs vinent?

Estem preparant els nous projectes amb aquesta visió digital, donat el context dels propers mesos. Evidentment, quant als projectes de desenvolupament, treballant en cercar noves necessitats i alhora noves oportunitats de transformar.