La Campanya Roba Neta torna a posar sobre la taula la tragèdia del Rana Plaza, la fàbrica de Bangla Desh que es va ensorrar fa deu mesos provocant més de mil morts. Aquest moviment internacional i les seves organitzacions sòcies a Bangla Desh fan una crida perquè les empreses tèxtils que es proveeixen en aquest país facin una aportació econòmica al fons de compensació creat per a les víctimes de Rana Plaza. Ho fa amb una campanya contundent, tal com deixa veure el seu nom: Pay up! (Pagueu ja!). "Exigim els 40 milions de dòlars dels EUA necessaris abans de que es compleixi un any des de la tragèdia".

1.138 persones van morir i més de 2.000 van resultar ferides el 24 d'abril de 2013 degut a l'enfonsament d'un edifici a Dacca, capital de Bangla Desh. Era el Rana Plaza, edifici que albergava cinc fàbriques tèxtils. En aquell moment, al menys 27 marques mundials de roba tenien encàrrecs, o n'havien fet recentment, amb alguna de les cinc empreses.

La campanya "Pay up!" s'adreça a les grans marques de roba que es proveeixen a Bangla Desh i els demana contribuir de manera substancial al fons de compensació creat per a les víctimes de Rana Plaza (Rana Plaza Donors Trust Fund). Aquest fons de compensació està recollint donacions voluntàries en nom de Rana Plaza Arrangement i està supervisat per l'Orgnaització Internacional del Treball (OIT). Totes les persones, empreses i organitzacions poden fer la seva aportació a aquest fons i mostrar així la seva solidaritat.

Les setmanes posteriors a la tragèdia, al voltant de 150 companyies van signar el Programa per a la millora de la seguretat en les fàbriques de Bangla Desh (Bangladesh Fire and Building Safety Agreement), un acord legalment vinculant i independient dissenyat per fer que les fàbriques de roba de Bangla Desh esdevinguin un lloc segur on treballar. Des de la campanya valoren positivament aquest pas i consideren que podrà evitar altres tragèdies, tot i així, assenyalen que no reconforta als supervivents i a les famílies de les víctimes.

A la plana web de "Pay up!" enumeren tant les companyies que ja han contribuït al fons de compensació (Mango, Inditex i el Corte Inglés, per exemple) com les que no ho han fet (Carrefour, Auchan, Primark, C&A, Benetton, etc.). La majoria de les empreses que es preveien de Rana Plaza encara no han col·laborat. La campanya fa una crida perquè ho facin i també demana a la societat civil que pressioni Benetton a través de les xarxes socials i fent arribar una carta a les botigues d'aquesta marca.

La roba de baix cost no existeix

A les botigues de les grans marques de roba es poden comprar samarretes per 3 euros. El preu d'això, però, es paga a països com Bangla Desh, l'Índia, Sri Lanka, Cambodja o el Pakistan, on treballadors i treballadores de la confecció fan llargues jornades laborals a canvi d'un salari ínfim.

Encara que tots els països tenen salaris mínims establerts, Roba Neta afirma que, per atraure la inversió estrangera, sovint els governs els fixen molt per sota dels nivells de substistència. A Bangla Desh, per exemple, el salari mínim no arriba a un dòlar diari. Els salaris no poden, doncs, garantitzar les necessitats bàsiques com l'alimentació l'habitatge, la roba i els serveis imprescindibles com l'educació, la salut o el transport.

Jornades de 12 o 14 hores en espais petits, amb mala il·luminació i ventilació, sense segur mèdic ni cobertura o subsidi per baixa. Aquesta és la realitat de milers de treballadores i treballadors en fàbriques tèxtils de molts països. Sovint tenen també restriccions per organitzar-se en sindicats o directament se'ls prohibeix aquest drets, així com la negociació col·lectiva.

La campanya assenyala que "el sector global de la confecció es nodreix del treball de milions de persones que viuen en la pobresa, encara que facin llargues jornades laborals" i denuncia que "les pràctiques de compra de les maques, derivades del model de producció, consum i comerç internacional, es troben en l'arrel de les condicions de treball i de vida de les treballadores".

Vestir sostenible, intercanvi i consciència política

"Amb la roba que té una persona en el seu armari es podria vestir una família del segle XVIII durant tota la seva vida". Així ho va afirmar el coordinador de la Campanya Roba Neta, Albert Sales, a una xerrada que va fer a Gavà el mes de gener. Hi presentava la Guia per vestir sense treball esclau. Publicada fa uns mesos, vol donar resposta a les inquietuds de les persones consumidores que es qüestionen què s'amaga darrere de les etiquetes de la roba i que busquen formes alternatives de consum.

L'Albert Sales assegura que encara que és difícil ser 100% ètic a l'hora de vestir, sí que és possible donar més ús a la roba. En comptes de comprar-ne de nova cada temporada i tenir l'armari ple de roba que no ens posem, suggereix fer-la servir fins que es desgasti i buscar maneres alternatives de canviar el vestuari, com ara, intercanviant-lo.

No ens hem de guiar només per criteris estètics i el preu de la roba, pensant que el que comprem són peces d'un sol ús

En aquesta entrevista realitzada per Gavà Televisió, Sales anima a tothom a fer petits passos per canviar la manera de consumir i donar suport a les treballadores de la confecció: "Trobar-nos còmodes donant suport a iniciatives empresarials que ho volen fer d'una altra manera i donar suport polític a aquelles treballadores que s'enfronten a l'empresa que està vulnerant els seus drets i que pateixen la repressió".

Segons Roba Neta, un plantejament responsable de consum suposa conèixer d'on prové la roba, quines són les condicions de les treballadores i treballadors que la confeccionen, quines empreses obtenen els beneficis de les compres o quin és el cost social, mediambiental i personal de consumir roba.

Mercats d'intercanvi, botigues de segona mà... són alternatives que permeten aprofitar la roba que altres ja no fan servir, però que encara està en bon estat.

En aquest sentit, entitats i equipaments municipals de Barcelona organitzen un cop l'any la campanya Renova la teva roba. És una iniciativa per fomentar el consum conscient i la prevenció de residus que es porta a terme a centres cívics, casals de joves i d'altres espais de la ciutat. El sistema d'intercanvi es fa a través dels "renoves". Tothom pot portar roba que ja no fa servir a algun dels punts d'intercanvi i rep "renoves" que podrà fer servir en aquell mateix punt o un altre per aconseguir roba que li vagi bé.

La guia de Roba Neta, a més d'explicar la realitat del sector de la confecció, parla del sector de la moda ètica, tot oferint marques i contactes i explicant diferents experiències. Per tant, la seva proposta engloba tant la consciència i la denúncia de l'explotació laboral de les treballadores de la confecció, com una compra i ús ètic i responsable de la roba.