En la reunió que la Federació va mantenir amb Martí Carnicer, secretari general del Departament d’Economia i Finances, aquest va confirmar que el Govern retallarà dràsticament la partida pressupostària per a cooperació el 2010, però que aquesta partida és proposada directament pel Departament de la Vicepresidència de la qual depèn.

Amb un pressupost global de Vicepresidència que no varia significativament respecte al 2009, Carod ha decidit incrementar considerablement altres partides del seu departament i disminuir la de cooperació. Així, la d’Esports s’incrementa en un 7% i la d’Equipaments Culturals en un 107%. Tanmateix, la solidaritat i l’ajuda amb els més pobres del món, disminueix els seus recursos en més de 10 milions d’euros (un 21% menys que el 2009).

El govern de la Generalitat incompleix any darrera any les seves promeses de lluitar contra la fam als països més pobres del món. La promesa d’assolir el simbòlic i insuficient 0,7 s’ajornen any rere any des de les primeres mobilitzacions: el 1982, els partits polítics es comprometien amb el 0,7 en un termini “raonable però breu”. Aquesta demanda s’actualitza amb la Llei de cooperació catalana al 2001 on es promet per al 2010. Amb el Pacte del Tinell el 2003, s’assegura la consecució del 0,7 abans del 2007. Finalment, el darrer Pla director de la cooperació catalana preveia el 0,66% per al 2010 amb un total de 130 milions d’euros, però els 130 milions previstos s’han quedat en 39.

Catalunya es queda, doncs, a la cua de la lluita contra la pobresa al món. L’any 2007, Castella-La Manxa hi destinava 18,77 euros per càpita, La Rioja 14,49, Astúries 12,23, Extremadura 9,21, mentre que Catalunya hi destinava només 8,15.

Davant d’això, representants de la Federació es reuniran aquests dies amb tots els partits polítics per recordar-los els seus compromisos i mirar de reconduir aquesta situació. Paral·lelament, les ONG federades es reuneixen aquesta setmana amb caràcter d’urgència per decidir les mesures de pressió que duran a terme.

Mentre la ciutadania catalana en un recent estudi avalava la inversió pública en cooperació malgrat la crisi, el govern sembla ignorar-ho. La FCONGD reivindica el reconeixement de la cooperació al desenvolupament com una política pública capdal i irrenunciable del govern, pel seu caràcter redistributiu global. Perquè és de justícia, per responsabilitat moral i perquè si som responsables de les causes que provoquen la crisi també hem de ser corresponsables en la seva solució.

Les ONGD catalanes veuen amb indignació com els diners públics per ajudar els més pobres es retallen discrecionalment, mentre que en altres àmbits es generalitza la manca de transparència. Són lamentables els últims escàndols de corrupció política; d’existir un control més exhaustiu de tots els recursos públics es podrien atendre totes les prioritats socials. Des de l’aprovació de la Llei de cooperació catalana, les ONG treballen per la millora de la qualitat de la cooperació catalana, la qual es veu seriosament amenaçada per aquesta nova retallada de fons.