La Unió Europea ha decidit reduir la llista de paradisos fiscals que fomenten pràctiques monetàries abusives. Aquest registre, comunament conegut com a llista negra, inclou països i territoris de fora de la Unió Europea que no cooperen a efectes fiscals amb l'objectiu de fer front al frau, l'elusió fiscal i el blanqueig de capitals. Recentment, els ministres de Finances de la UE s'han reunit a Luxemburg per decidir eliminar de la llista a Dominica, Seychelles i Anguila.

Els tres Estats havien passat a formar part del llistat després de considerar que no complien amb els criteris de transparència fiscal en matèria d'intercanvi d'informació de la Unió Europea. Malgrat tot, l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha decidit excloure-les de la llista en considerar que les jurisdiccions han de passar una revisió complementària a mans del Fòrum Mundial.

Per tant, la nova llista de paradisos fiscals de la UE ha perdut tres membres, quedant-se amb nou jurisdiccions: Samoa Americana, Fiji, Guam, Palau, Panamà, Samoa, Trinitat i Tobago, Illes Verges dels Estats Units i Vanuatu.

Per entendre aquesta decisió, primer cal aprofundir en el funcionament del registre europeu de països i territoris no cooperadors a efectes fiscals. Tal com explica Susana Ruiz, responsable de política fiscal d'Oxfam Intermón, aquest llistat es construeix, teòricament, basant-se en els següents criteris: l'equitat fiscal, les pràctiques fiscals respectuoses amb altres països, la transparència en l'intercanvi d'informació i la participació en processos internacionals per la lluita contra l'evasió i elusió fiscal de multinacionals.

"Inicialment, la intenció era bona, però al final tant la Unió Europea com l'OCDE han acabat aplicant de forma molt insuficient el criteri d'equitat fiscal", sosté Ruiz, i afegeix: "l'únic aspecte que tenen en compte és si un territori té pràctiques fiscals preferencials amb empreses d'un país sobre les d'un altre". D'aquesta manera, la Comissió Europea empra criteris que generen estàndards molt poc exigents, corrent el risc de banalitzar l'efectivitat de la llista.

Un exemple d'això és Barbados, un Estat que exercia un impost de societats del 0% a les operacions realitzades amb l'exterior, mentre que les locals havien d'assumir-ne el 30%. Barbados va passar a formar part de la llista negra, però aconseguí sortir-ne simplement establint l'impost al 5% per a totes les empreses, una taxa molt per sota de la mínima global, situada en el 15%.

Però, fonamentalment, és la pressió política la que impedeix a la Unió Europea aplicar amb garanties els criteris establerts. "Si la UE hagués seguit contundentment els seus principis, ara tindríem una llarga llista de paradisos fiscals", expressa l'experta en fiscalia d'Oxfam, "però en ser països amb un nivell d'intercanvi polític i comercial tan alt, els ofereix l'opció d'aplicar modificacions insubstancials per deslliurar-se de la classificació".

De fet, aquest conflicte d'interessos no només implica a les relacions de la UE amb territoris exteriors, sinó amb paradisos fiscals europeus, com és el cas d'Irlanda, un país que tot i tenir pràctiques transparents és fiscalment agressiu, però no forma part del llistat. "La fiscalitat agressiva és fonamental en el funcionament dels paradisos fiscals, però en rebaixar els estàndards de la llista, es prioritza el tracte preferencial per davant de l'agressivitat, convertint els criteris en insuficients i la llista en un procés molt polititzat", apunta Susana Ruiz.

Un altre exemple d'això és Turquia, que, tot i no complir amb el compromís de reformar les seves polítiques, no s'ha catalogat a la llista negra pel temor a agreujar el context actual de negociacions amb la UE en termes de migració. Davant d'aquesta situació, des d'Oxfam Intermón consideren que la llista no respon als interessos de la fiscalitat justa, sinó als de paradisos fiscals europeus i als de països amb qui tenen nivells comercials importants.

L'escàndol dels Papers de Pandora i la llista negra, en direccions contràries

Coincidint amb la decisió de reduir la llista, han sortit a la llum els 'Papers de Pandora', una investigació periodística basada en la filtració de documents confidencials que retraten la cara oculta de les finances internacionals i destapen els secrets de certs paradisos fiscals. Les investigacions destaquen regions com les Illes Seychelles, una de les jurisdiccions que la Unió Europea ha decidit traslladar al llistat de països que, tot i no complir amb les normes fiscals, es comprometen a aplicar els principis de la governança fiscal respectuosa.

"Les Seychelles apliquen un sistema de pràctiques fiscals agressives pel que fa a països tercers i es comprometen a modificar-lo, és per això que han estat excloses de la llista negra", sosté Ruiz. Anguila, per la seva banda, aplica un 0% a l'impost de societats, i també ha estat expulsat degut al seu compromís de canviar-ho. La raó per la qual Dominica surt de la llista, en canvi, és per la seva decisió de rectificar les pràctiques fiscals preferencials que aplica a determinats grups empresarials.

Però que aquests països es comprometin a canviar, no vol dir que ho facin. "La Unió Europea dóna un any a tots els països que asseguren canviar, però després fan els ulls grossos", explica Susana Ruiz.

Revisar i aplicar nous criteris

Tal com defensa Oxfam Intermón, garantir l'efectivitat de la llista depèn de reformular i renovar els criteris que la regeixen. "Si no revisen els criteris, la definició de paradís fiscal és un colador", sosté Ruiz. No és admissible, afegeix, que el llistat es pronunciï davant de països com Panamà o Singapur, però que no tingui en compte Irlanda o Holanda, considerats territoris fiscalment agressius per la resta de membres de la Unió Europea.

L'organització proposa considerar automàticament paradisos fiscals aquelles jurisdiccions que apliquen un impost de societats del 0%. Actualment, aquest criteri és simplement un indicador per revisar les conductes del territori en qüestió, però l'ONG emfatitza en què sigui jutjat directament com a estat fiscalment no cooperador.

En la mateixa línia, també defensen que cal mantenir l'impost mínim del 15%, i que tots aquells Estats que se situïn per sota d'aquest llindar han de ser considerats com a fiscalment agressius.

D'altra banda, Ruiz proposa utilitzar els càlculs sobre la rendibilitat per treballador com a indicador. Amb aquest mètode descobrim, per exemple, que les Illes Caiman tenen una rendibilitat per treballador mil vegades superior a la d'una empresa mitjana d'un país com el Brasil, que té una població tres mil vegades superior a la de les Caiman. "Si no apliquem criteris com aquests, acabarem defensant una competitivitat empresarial injusta, perquè la majoria de països no juguen amb les mateixes regles, de les quals s'aprofiten certs territoris", destaca.

Al mateix temps, també es podria implantar en el món empresarial un model de contractació pública que prioritzi empreses que tinguin un comportament fiscal responsable. D'aquesta manera, remarquen des de l'entitat, es castiga a aquells que utilitzen paradisos fiscals i es garanteix que els fons europeus es canalitzin preferentment cap a empreses fiscalment responsables.

En aquest sentit, caldria reforçar també els mecanismes de control i nivells de transparència dels processos que impliquen canvis en la llista, com fer públiques les cartes de compromís d'alguns països.

"Necessitem recuperar un model de llista de paradisos fiscals que sigui efectiu, que respongui a la realitat de com estan operant aquests països respecte als altres, i que acabi per sempre amb la competència deslleial", rebla Susana Ruiz.