El 18 d’abril de l’any 2015, 900 persones van morir a tocar de l’illa de Lampedusa mentre intentaven arribar a Europa. Arran d’aquesta tragèdia va sorgir la plataforma catalana Stop Mare Mortum, que fa tres anys que denuncia les morts al Mediterrani.

Per la celebració del seu tercer aniversari, aquest matí la plataforma ha realitzat una acció sorpresa a la plaça Universitat de Barcelona.

Enguany, la xifra de morts al mar que connecta Àfrica i Àsia amb Europa ja ascendeix fins a 559. Si mirem els últims anys, des del 2000 fins ara, la totalitat de persones que han perdut la vida de camí al vell continent és de 38.000.

Darrere dels números hi ha les persones i les seves tragèdies, i també hi ha muntanyes d’armilles salva vides que han quedat sepultades a l’illa de Lesbos com a símbol fòssil de la mal anomenada crisi dels refugiats, que ja fa molts anys que dura.

Aquest matí l’acció de Stop Mare Mortum ha consistit en col·locar 200 d’armilles salvavides apilades mentre un grup de persones amb els ulls coberts es passaven més armilles.

Els i les activistes de la plataforma han situat l’acció a l’illa de Lesbos, que els darrers temps ha esdevingut la imatge paradigmàtica de les migracions massives, sobretot arran de la guerra de Síria i dels conflictes entre govern local i Estat Islàmic a l’Iraq.

L’acció de la plataforma Stop Mare Mortum s’ha dut a terme en un moment en què no només se segueixen produint morts sinó que, tal com vam informar a xarxanet fa uns dies, també es criminalitzen les organitzacions que treballen pel rescat de migrants a alta mar.

Finalment l'entitat Proactiva Open Arms ha aconseguit tornar al mar, però, tal com recorden els activistes de la plataforma Stop Mare Mortum, personalitats claus en l’ajuda als migrants com Helena Garcia Maleno i algunes entitats internacionals com Alternative Espaces Citoyens també han hagut de presentar-se davant la llei per haver salvat vides.

Després de l’acció, que en paraules de la plataforma “ha convertit la plaça Universitat en Lesbos per una estona”, les persones assistents han llegit un poema i han aprofitat per recordar-nos que el Mediterrani no és l’únic escenari de morts per migració.