És una catalana de pares suïssos que va marxar de Catalunya fa 25 anys. Va estudiar traducció, un màster en relacions internacionals i 3 postgraus en relacions públiques, direcció de màrqueting i comunicació i responsabilitat social empresarial. La vida professional de Laura Fähndrich l’ha portada a viure durant 10 anys a Amèrica (Estats Units, Equador i Perú) i encara avui té ganes de conèixer més món.

Què suposa per una organització ser internacional?

Esdevenir una organització internacional té els seus avantatges i desavantatges. Dins dels avantatges està la notorietat o el reconeixement fora de les nostres fronteres i l'accés a noves fonts de finançament. Dins dels desavantatges està el risc de mala coordinació (tant logística com financera) i de voler abastar massa temes o regions amb recursos limitats.

No hem d'oblidar que la internacionalització d'una organització implica comptar amb una estructura sòlida. És a dir, que es necessita uns anys d’experiència dins de l’àmbit escollit (salut, medi ambient, etc.) i tenir ben clars els objectius i valors de l'organització. A més a més, és imprescindible definir molt bé els rols i responsabilitats interns que facilitaran la presa de decisions estratègiques, vitals pel desenvolupament o supervivència de l’organització.

Quines organitzacions poden pensar en la internacionalització?

En principi qualsevol organització amb una missió i visió que ho permeti pot tenir aspiracions internacionals i pot fer “el salt” al nivell internacional. És més difícil per a organitzacions amb missions molt locals, lligades a les estructures jurídiques o problemàtiques estrictament catalanes. Però no és impossible per a una organització molt ancorada en l’àmbit local de modificar la seva missió i visió si considera que és necessari per aconseguir els seus objectius.

Com poden internacionalitzar-se les organitzacions catalanes?

Es pot recórrer a moltes estratègies. Si l’organització ja té certa importància i pressupost, podrà dur a terme la seva internacionalització de manera independent. Si no es té aquestes capacitats, l’organització amb aspiracions internacionals pot apropar-se o associar-se amb altres organitzacions que ja operen fora de Catalunya. A banda de les arxiconegudes Nacions Unides i les seves agències, hi ha moltes organitzacions internacionals que no en formen part i que podrien interessar-se per les organitzacions civils catalanes. Una gran família, són les agències de cooperació internacional (AECID (Espanya), COSUDE (Suïssa), GIZ (Alemanya), MRECD (Canadà), SNV (Holanda), etc.) que estaran més o menys presents segons la regió del món. També hi ha les institucions internacionals com el Banc Mundial, amb les seves branques regionals a les Amèriques, Àsia i Àfrica. O bé les institucions independents com la Creu Roja, OIM, etc. També cal no oblidar que la internacionalització es pot fer amb grans ONGs com CARE, World Vision, Greenpeace, Amnistia Internacional. I finalment amb el sector privat, especialment amb els seus programes de responsabilitat social empresarial.

Quins avantatges té internacionalitzar-se amb l’ajut d’una altra organització?

L’avantatge principal és beneficiar-se de l’experiència de l’altra organització i aprendre del seu procés d’internacionalització per no cometre els mateixos errors. Un altre avantatge destacat és estalviar recursos, tant financers com humans, que quasi mai sobren a les organitzacions sorgides de la societat civil. A més a més, si l’estatut legal de l’organització “associada” és diferent del nostre, podem tenir accés a nous canals de finançament i pot ser que inclús ens beneficiï, legitimant la nostra feina i contribuint a la nostra imatge i reputació.

A dia d’avui, Fähndrich treballa a la Fundació Antenna Technologies, una organització que s’encarrega d’oferir accés a innovacions simples i de baix cost als més pobres per millorar la seva qualitat de vida. També és consultora de l’entitat NGO Management School, per compartir coneixements de gestió a ONG de tot el món.