Si es camina per Union Street a la ciutat d'Aberdeen, es surt a passejar per la Royal Mile d'Edimburg o simplement es treu el cap al carrer Oxford Street de Londres, és inevitable topar-se amb un fenomen al Regne Unit que ha trobat el seu punt més àlgid durant els anys de crisi: les charity shops. Amb aquest terme anglès es va batejar en el seu moment a les botigues d'organitzacions socials que vénen tot tipus d'objectes de segona mà i que destinen el que guanyen a finançar causes benèfiques i solidàries. Oxfam, Shelter, Save the Children, Cancer Research UK, Barnardo's o British Red Cross serien alguns exemples d'aquestes entitats sense afany de lucre que han posat a la disposició de la ciutadania una proposta de consum alternatiu a les grans marques comercials.

Entre altres objectes, les charity shops es dediquen a vendre roba, joieria, llibres, jocs de taula o d'ordinador, DVD's, CD's de música, sabates o fins i tot vaixella de porcellana i objectes de decoració per la llar. En primer lloc, la majoria d'aquests productes són de segona mà, tot i que les charity shops també tenen opcions de productes nous, el comprador dels quals mai els ha fet servir. En segon lloc, les charity shops ofereixen béns descatalogats o que difícilment es poden trobar a les grans plataformes comercials. Amb aquest entrellat d'ofertes, les botigues socials funcionen bàsicament a través de donacions d'anònims i la tasca dels milers de voluntaris i voluntàries que ajuden a què cada dia aquestes botigues puguin apujar i abaixar persianes. Baiba Plume, responsable de la comunicació interna i les relacions públiques de Cancer Research UK, explica que gairebé el 90% d'objectes que reben són ítems que l'usuari ja no vol i els dóna.

L'objectiu final de les charity shop és donar suport a iniciatives socials per tal de millorar la situació de les comunitats més desfavorides. Per aconseguir-ho, destinen gran part dels seus beneficis econòmics a causes solidàries. Entre elles, en podem trobar moltes i ben diverses: la protecció dels animals abandonats, l'ajuda als infants amb risc d'exclusió social, la lluita contra el càncer, el suport a persones sense llar...Cancer Research UK, per exemple, destina part del seu pressupost a la investigació de més de 200 tipus de càncers. ''Del nostre pressupost de 621 milions de lliures, 434 es destinen a les activitats benèfiques: recerca, donar informació sobre les nostres accions, la feina amb metges de capçalera, campanyes de sensibilització o la construcció del Francis Crick Institute'', detalla la relacions públiques de l'organització. British Red Cross, en el seu cas particular, acull cada any a 10.000 refugiats que han marxat dels seus països d'origen per anar al Regne Unit.

Tenint en compte que les adquisicions de productes tenen cost molt baix o directament cost zero i que les despeses per mantenir les botigues són mínimes, les charity shops ofereixen preus molt assequibles pel consumidor. No obstant això, aquesta dada no vol dir que el perfil de consumidor sigui una persona amb pocs recursos econòmics. Normalment, les persones que compren en aquestes botigues socials són usuaris amb una concepció de compra alternativa a les opcions tradicionals, regides sovint per les lleis del mercat. És el cas de l'Àlex Perteguer, estudiant del Màster en Ecologia i Sostenibilitat Ambiental a la Universitat d'Aberdeen, un habitual comprador a les charity: ''Vivim en una societat de consum en la que tot allò que no serveix o està passat de moda es llença, es compren nous productes, i s'entra en una rutina que és un dels principals motius de la destrucció del medi ambient''. L'Àlex diu que, entre altres raons, compra a les charity perquè no tenen cap finalitat lucrativa i recolzen causes socials.

Segons dades del Charity Retail Association, al Regne Unit hi ha un total de 10.200 charity shops repartides per tot el territori britànic. El ball de xifres pot sorprendre quan aquesta mateixa associació nacional que representa els interessos de les charity afirma que al voltant de 213.000 voluntaris ajuden a mantenir aquestes botigues. Per poder-se sostenir, Westminster aplica un 80% de reducció del total d'impostos que les charity han de pagar i també gaudeixen de l'exempció de l'IVA en els seus productes.

Les charity shops s'han posat de moda sobretot durant els anys de crisi econòmica, però moltes d'elles tenen una història molt més antiga. Algunes d'elles van començar a aparèixer en temps de postguerra per donar solucions a les famílies amb menys recursos. ''Nosaltres vam néixer l'any 2002 sota el nom de Cancer Research UK, però tot va començar l'any 1902 quan es va fundar l'Imperial Resarch Fund'', contextualitza Plume. Tot i que principalment es troben al Regne Unit, altres països com Austràlia o Irlanda també en tenen. A Catalunya, tot i que hi ha botigues de segona mà, moltes d'elles no inclouen la causa social.