L’any 2000, el Consell de Seguretat de l’ONU aprovava la resolució 1325 sobre Dones, Pau i Seguretat, la qual reconeixia els impactes dels conflictes armats en les dones i les nenes i constatava el rol cabdal d’aquestes en la prevenció de conflictes i en les negociacions de pau.

La resolució suposava un punt d’inflexió per a la integració de la perspectiva de gènere en l’agenda internacional, ja que subratllava la importància d’una participació igualitària de les dones en el manteniment i la promoció de la pau i reivindicava la seva veu en aquests àmbits.

L’aplicació d’aquesta agenda agafa més força, si cap, en el cas de Palestina, on les dones han de fer front a diversos casos de violència a causa del conflicte de llarga durada amb Israel. Dins d’aquest marc, l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va publicar el passat mes d’octubre l’informe ‘Dones, pau i seguretat: aplicació, reptes i límits a Palestina’, un document que pretén oferir una aproximació a la situació de l’agenda a Palestina i abordar qüestions com la seva acollida i implementació i els reptes i límits amb els quals es troba.

A continuació desgranem les conclusions més rellevants de l’informe:

Acollida de la resolució 1325 a Palestina

La resolució aterra en una atmosfera de desconfiança i recel de la població palestina cap a la comunitat internacional. En aquest context, algunes veus palestines defensen que la resolució i l’agenda són útils per fer front a les diverses formes d’opressió que pateixen les dones palestines i ofereixen un marc tant per a la lluita contra l’ocupació israeliana com per a la lluita social contra el patriarcat. Així mateix, es considera positiu que l’agenda ofereixi un llenguatge comú a escala global per abordar els temes relatius al gènere, la pau i la seguretat.

Algunes veus discordants però, detecten una debilitat de la resolució per no incloure com a conflicte l’ocupació i les seves repercussions en les dones i nenes palestines.

No obstant això, l’informe posa en relleu com algunes organitzacions de dones han incorporat la resolució 1325 en el seu treball i en la definició de les seves estratègies i en posa dos exemples:

• La Palestinian Initiative for the Promotion of Global Dialogue and Democracy ha desenvolupat un treball extens en l’àmbit de gènere, pau i seguretat a Palestina amb l’elaboració de materials per donar idees a les dones sobre com incorporar la resolució en el seu treball diari.
• A partir de la resolució sorgeix la International Women‘s Commission (IWC), creada el 2005 per dones palestines i israelianes amb el propòsit de garantir la implementació de la resolució 1325 i assegurar una capacitat d’influència de les dones en qualsevol negociació de pau entre els dos pobles.

Límits i reptes de l’agenda sobre dones, pau i seguretat a Palestina

Veus palestines destacades i associacions de dones internacionals coincideixen a l’hora de detectar els reptes i limitacions que l’agenda es troba a Palestina:

• Manca de protecció: Incapacitat de fer responsables les persones perpetradores de violacions de drets humans malgrat les evidències.
• El sistema patriarcal, les persistents desigualtats i estereotips de gènere i la manca de reconeixement dificulten els avenços en la participació de les dones en les negociacions de pau.
• Dissonàncies entre el nivell de coneixement i connexió de l’agenda sobre dones, pau i seguretat i les preocupacions més quotidianes i prioritàries de les dones palestines.
• Manca de voluntat política per complir amb els compromisos adquirits.
• Es considera imprescindible posar en pràctica la resolució en coordinació amb altres marcs normatius de drets humans i igualtat de gènere.
• Cal adaptar la resolució als reptes i a la realitat de Palestina, com ara, incloguen l’ocupació dins de l’agenda.
• Necessitat que la comunitat internacional contribueixi de manera més significativa a la implementació de les diverses resolucions i compromisos internacionals aplicables a Palestina, inclosa la resolució 1325 i l’agenda dones, pau i seguretat.

El document, liderat per l’Associació Hèlia i finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), es complementa amb un altre informe titulat ‘Ocupació, conflicte i patriarcat: impactes en les dones palestines’.