Les entitats catalanes tenen espai i activitat en les xarxes europees?

Les entitats catalanes tenen espai i activitat en les xarxes europees?

 

"A Catalunya hi ha 250 entitats catalanes que formen part de 293 xarxes internacionals, la gran majoria europees. Són entitats que participen amb veu pròpia i com a catalanes a l’àmbit internacional ocupant càrrecs de responsabilitat i fent visible Catalunya al món".

 

Quin paper tenen i quines accions desenvolupen?

 

"Aquestes organitzacions fan una funció d’ambaixadores públiques del nostre país, algunes a través de la seva participació en les juntes directives i comitès executius de les organitzacions internacionals, altres com a membres de ple dret o entitats consultives d’organismes internacionals multilaterals. Fins i tot, en alguns casos ocupen la presidència de les xarxes europees o internacionals".

 

"Totes elles exporten la visió i realitat del país que representen, tot contribuint a la configuració de l’agenda política internacional, fomentant l’intercanvi de bones pràctiques en el seu sector d’actuació i explicant la nostra realitat des del punt de vista de la societat civil organitzada en indrets on el govern no disposa de delegacions per fer-ho".

 

En quines xarxes europees participen les entitats catalanes?

 

"Des de la FOCIR fa anys que afirmem que aquesta presència catalana al món és un dret i un deure del moviment associatiu del país. Fins a l’actualitat, el país no ha disposat d’unes estructures d’estat que permetin fer acció exterior d’una manera normalitzada".

 

"Tanmateix, i en part, aquesta tasca ha estat realitzada per unes entitats que han treballat i treballen en àmbits tan diversos com: la cultura, la defensa de la llengua, els drets humans, el sindical, l’advocacia, l’empresa, l’esport, l’educació, els drets socials, la política... I ho fan col·laborant de manera estreta amb altres organitzacions europees sota el paraigües d’organitzacions supranacionals en l’organització de projectes comuns i accions per incidir en la generació de polítiques europees que tinguin en compte els valors socials i la inclusió".

 

Quin paper tenen les xarxes de la societat civil europees?

 

"L’any passat va ser l’Any de la ciutadania europea i a través dels programes executats per la Comissió Europea es va potenciar la veu i la participació de la societat civil organitzada en la configuració d’una Europa dels ciutadans. La tipologia de xarxes a nivell europeu és ben variada: podem trobar xarxes que incorporen associacions de representativitat nacional, altres que es complementen de participació regional i d’altres que treballen exclusivament amb entitats de caràcter regional i local".

 

"Totes elles tenen en comú la vocació de ser canal d’expressió i veu de l’opinió pública europea. Algunes d’elles ostenten un perfil més polític o més destinat al “lobbying” davant d’institucions europees, mentre que altres serveixen de plataforma per compartir valors i coneixement, i així fer xarxa en l’àmbit internacional, bo i sobrepassant els límits físics de les fronteres nacionals. En un món interconnectat com l’actual, la internacionalització és clau i la quantitat de xarxes existents així ho demostren. Encara més: per a Catalunya aquesta presència internacional és d’extrema importància, sobretot tenint en compte el moment que viu el nostre país".

 

“La projecció de la FOCIR està molt vinculada a la necessitat de donar suport i estudiar la contribució del teixit associatiu català a les relacions exteriors de Catalunya i a l’agenda global”

 

Què és la FOCIR?

 

"La FOCIR és l’única plataforma formada per actors de la societat civil catalana que fan diplomàcia pública. Neix el 1995 fruit de la concertació de diferents associacions catalanes interessades en el foment de la seva presència internacional i de la de Catalunya. Actualment està formada per 64 organitzacions que representen més de 600.000 persones i apleguen a la seva vegada unes 3.500 entitats (entre empreses, clubs esportius, entitats sense ànim de lucre, corals, etc.)".

 

“Els valors principals de la FOCIR són: crear xarxa i una ciutadania global, promoure l’ús de la diplomàcia pública i incrementar el “soft power” català”

 

Què fa?

 

"La FOCIR neix per estimular i proporcionar recursos a la participació de les entitats catalanes a l’escenari internacional, i a través de la seva representació, fer “advocacy” del paper de les organitzacions civils en els centres de decisió política internacional".

 

"La projecció de la FOCIR està molt vinculada a la necessitat de donar suport i estudiar la contribució del teixit associatiu català a les relacions exteriors de Catalunya i a l’agenda global. Per això, és part de la seva visió estratègica, potenciar la capacitat de generar contingut i així esdevenir un centre de recerca en relacions internacionals i diplomàcia pública".