L'escletxa mundial de gènere trigarà 108 anys a tancar-se

Islàndia, Noruega i Suècia, en aquest ordre, encapçalen el rànquing dels estats amb més equitat de gènere del món. Són dades del 'Global Gender Gap Report 2018' (Informe sobre l'escletxa de gènere mundial 2018), que publica el Fòrum Econòmic Mundial, fundació sense ànim de lucre amb seu a Ginebra (Suïssa).

L'informe analitza el progrés de 149 països cap a la igualtat de gènere en quatre dimensions: participació econòmica i oportunitat; assoliment educatiu; salut i supervivència; i apoderament polític.

El Fòrum Econòmic Mundial elabora aquest informe des del 2006. Des de llavors, la bretxa de gènere s'ha anat estrenyent cada any, exceptuant el 2017. Va ser el primer cop que, en comptes d'avançar, es va retrocedir en aquesta matèria. En termes generals, l'any 2018 s'ha tornat a reduir l'escletxa, encara que molt lleugerament. De fet, només s'ha reduït en una de les quatre dimensions mesurades: l'oportunitat econòmica.

Es redueix la bretxa salarial, però es dificulta l'accés de les dones al mercat laboral

L'informe troba dues causes principals que fan que aquest ítem de l'oportunitat econòmica hagi millorat: la bretxa salarial entre homes i dones s'ha reduït, encara que segueix sent del 51%, i el nombre de dones en rols de lideratge ha pujat fins al 34%.

Tanmateix, no tot ha millorat en l'àmbit econòmic, ja que, proporcionalment hi ha menys dones que homes en el mercat laboral. Això es deu a diverses causes, com ara, que l'automatització està tenint un impacte desproporcionat en els rols tradicionalment realitzats per dones o que aquestes estan infrarepresentades en àrees de treball creixents en les quals calen habilitats i coneixements de STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

A més, la infraestructura necessària per ajudar les dones a accedir o tornar al mercat laboral (com ara la cura dels fills i filles i la gent gran) està poc desenvolupada i el treball no remunerat recau principalment en les dones.

Es retrocedeix en participació política

L'informe explica que dels ítems analitzats, el que té major disparitat de gènere és el de l'apoderament polític, que manté una escletxa del 77,1%. Aquest 2018, lluny de millorar, ha empitjorat la situació: hi ha hagut menys dones cap d'estat que els anys anteriors i això fa que la puntuació referent a l'apoderament polític de les dones baixi. Dels 149 països avaluats, només hi ha 17 que actualment tenen dones com a caps d'estat. A més, només el 18% dels ministres i el 24% dels parlamentaris a escala mundial són dones.

En aquest sentit, hi ha també un factor regional molt marcat. L'informe assenyala que en les 22 'economies occidentals' la representació política de les dones ha millorat, mentre que a la resta del món ha empitjorat.

Ruanda i Namíbia, en el 'top 10'

No sorprèn a ningú que els estats amb més equitat de gènere siguin els del nord d'Europa. Islàndia es troba en el primer lloc, seguit per Noruega, Suècia i Finlàndia. Aquests quatre estats han aconseguit reduir l'escletxa de gènere en més d'un 80%.

Així i tot, entre els 10 països millor situats també trobem un centre-americà (Nicaragua en el lloc 5), dos estats subsaharians (Ruanda en el lloc 6 i Namíbia en el 10, tancant el 'top 10') i dos del Sud-est asiàtic (Nova Zelanda en el 7, seguit per Filipines en el 8). Irlanda, en el lloc 9 completa el rànquing. L'Estat espanyol es troba en el lloc 29.

Els estats on la desigualtat de gènere és més aclaparadora són Iemen (lloc 149), Pakistan (148) i l'Iraq (147).

Quan es podria arribar a la igualtat de gènere?

Europa occidental és, de mitjana, la regió amb més paritat de gènere. Ha aconseguit reduir la bretxa en un 75,8%. Tot i així, seguint aquest ritme, necessitaria 61 anys més per tancar-la del tot. La resta de regions en necessitarien bastants més. On s'està més lluny d'assolir la igualtat és a l'Est d'Àsia i el Pacífic, on encara caldran 171 anys.

La mitjana mundial se situa en 108 anys. Klaus Schwab, fundador i president executiu del Fòrum Econòmic Mundial, afirma que, per accelerar el canvi i fer que aquest camí cap a l'equitat sigui més curt, calen mesures proactives que donin suport a la paritat de gènere i la inclusió social i afrontin els desequilibris històrics.