L’horitzó del món associatiu: noves formes d'organització i més espais de participació per arribar més lluny

No ens cansem de repetir que un dels tresors més preuats que tenim a Catalunya és el seu ric teixit associatiu. I és cert, però, s’està fent una veritable reflexió col·lectiva sobre les perspectives de futur de l’associacionisme al nostre país? Hi ha un bon relleu generacional a les entitats? Quins reptes principals tenen al davant?

És evident que l’aportació del tercer sector social ha estat part fonamental per a la construcció de l’estat del benestar que gaudim avui. Resulta difícil d’imaginar com seria l’atenció a les persones o la cooperació internacional, per citar només dos exemples, sense la tasca essencial de les entitats, fundacions, cooperatives i moltes altres organitzacions que formen la xarxa associativa del país. 

Queda clar que un associacionisme robust és propi de societats madures, formades per persones que es preocupen les unes de les altres. Ara bé, aquest teixit cal cosir-lo i reforçar-lo cada dia si no volem perdre el fil. I més en el context actual de crisis superposades, en què les entitats del tercer sector s’enfronten a dificultats de tota mena per dur a terme la seva tasca. 

Per reflexionar sobre tot plegat, hem parlat amb entitats que treballen en diversos àmbits sobre les prioritats que tenen al davant, sobre la qüestió del relleu generacional i el reconeixement social, així com sobre com avaluen l’estat general de l’associacionisme a Catalunya.

Un horitzó farcit de reptes i desafiaments 

Els desafiaments i prioritats que tenen sobre la taula les entitats són múltiples, però moltes coincideixen en la necessitat d’arribar de manera més i millor a la ciutadania. En aquest sentit, Lluís Puigdemont i Àngel Vàzquez, copresidents de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, remarquen que “cal arribar al gran públic i cercar com fer-ho, a través de nous llenguatges i noves maneres de comunicar… i en aquest canvi, trobar l’equilibri entre el voluntariat, que representa bona part de les entitats, i la necessària professionalització del sector”. 

Puigdemont, a més, assenyala que una de les prioritats de la coordinadora rau a assolir una major diversitat a les entitats, és a dir, “incorporar nous membres de diferents col·lectius, com persones d’origen divers o amb diversitat funcional”. Alhora, planteja la necessitat de caminar cap a noves formes d’organització i participació, des d’una mirada feminista i sostenible, que permeti “sumar més gent jove a l’àmbit solidari”.

En la mateixa línia, des de FundiPau, una entitat que enguany compleix quaranta anys treballant per la construcció d’un món sense violència i en pau, destaca que el principal repte és “aconseguir una major implicació de la ciutadania, en especial dels més joves” per fer realitat els seus objectius, com la implementació d’una cultura de pau. Igualment, l’Albert Caramés, director de l’entitat, i la Lourdes Vergés, directora de comunicació, advoquen per empènyer les administracions perquè “es comprometin i impulsin unes polítiques de pau transversals, que afectin tota l’acció de govern”. 

Dins del món associatiu, un dels àmbits que més ha crescut en els darrers anys és l’ambiental, en què destaquen entitats com la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), que agrupa més de cent noranta entitats, fundacions, administracions públiques, empreses, universitats i centres de recerca, que s'han unit per promoure la conservació de la natura mitjançant la implicació social, la custòdia del territori i el voluntariat ambiental.

Qüestionades sobre les prioritats que tenen al davant de cara al futur, inevitablement marcades per l’emergència ecològica, tenen clar que cal redoblar esforços per potenciar iniciatives de custòdia del territori i de voluntariat ambiental, “una eina fonamental per implicar la ciutadania i treballar en xarxa” en la preservació de la natura. En el marc d’aquest treball conjunt, reforçar i vincular el vincle entre els sectors ambiental i social, com han començat a fer aquest any amb la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), per exemple, és un camí que cal continuar explorant. 

Més en concret, subratllen la necessitat estratègica d’implementar a nivell territorial les iniciatives de la Taula Salut i Natura i prioritzar la incidència política davant les administracions per avançar cap a polítiques de conservació necessàries com el desplegament efectiu de l’Agència de la Natura o la creació i aprovació d’una llei de patrimoni natural.

Estimular la participació del jovent per afavorir el relleu generacional

Bona part de les entitats convergeixen a advertir que assegurar el relleu generacional ha de ser un tema central si parlem del futur de l’associacionisme. I cal posar-hi tots els esforços. “A vegades, des de les entitats ens costa definir clarament nous espais de participació perquè el jovent pugui, a poc a poc, anar assumint responsabilitats i així garantir aquest relleu”, exposen des de la XCN. Amb tot, ressalten que hi ha molt jovent amb ganes d’actuar per la natura i que s’ha despertat un eco-activisme molt jove.

Per impulsar encara més la participació del jovent, proposen “fer més visibles les persones joves que col·laboren amb les entitats a les xarxes”, així com oferir-los més tasques de representació i cedir-los més responsabilitats. “També podem establir més ponts amb els casals i centres de joves, definir projectes conjunts amb grups d’esplais i escoltes, i fomentar projectes d'Aprenentatge Servei i Servei Comunitari, per tal de donar a conèixer l'entitat ambiental entre les escoles, instituts i universitats”, afegeixen.

Des de la Coordinadora d’ONG Solidàries apunten que són conscients que “cal incorporar persones joves a diferents nivells de participació, implicació i dinamització de les entitats” i lamenten que hi ha poc relleu generacional en el dia a dia, tot i que sí que el troben en activitats puntuals. 

Sobre aquestes dificultats pel que fa al recanvi, l’Àngel Vàzquez ho atribueix a “l’ús de fórmules de participació tradicionals que potser han quedat obsoletes i necessiten noves eines i llenguatges per arribar al col·lectiu jove”, a qui, insisteix, “cal fer partícip des del minut zero, implicant-lo i fent que sigui protagonista, no només receptor”.

L’Albert Caramés i la Lourdes Vergés, de FundiPau, asseveren que treballar per un bon relleu generacional és un tema que “ocupa i preocupa l’entitat, perquè la complicitat i el compromís de les noves generacions és clau per promoure una seguretat basada en la justícia social i no en el militarisme”.

Per estimular la participació del jovent, advoquen per potenciar els programes de pràctiques i de voluntariat, que les apropa a les entitats i a la seva tasca, i són vies d’aprenentatges per a ambdues parts. En un estadi previ, sumen, “és important fer sensibilització a les escoles sobre la necessitat d’implicar-se en la construcció del món en què volen viure, i les entitats són un bon lloc per fer-ho”.

Més reconeixement social per continuar avançant

Promoure i millorar el reconeixement social a la tasca que fan les entitats també és un pas rellevant per albirar un horitzó en què l’associacionisme guanyi presència i incidència. No és un tema menor, atès que el reconeixement es tradueix en més presència social, visibilitat, possibilitats de captar recursos de tota mena, sensibilitzar, articular i canalitzar la participació social, entre altres.

En aquest sentit, Lluís Puigdemont, de la Coordinadora d’ONG Solidàries, creu que no es reconeix prou la feina del teixit associatiu, i recorda que afavoreix aspectes com la cohesió social, la participació col·lectiva en la presa de decisions i la cogovernança; alhora que, sovint, supleix les obligacions de les administracions en la garantia de drets bàsics en àmbits com la salut, l’educació o l’habitatge. 

Tot plegat, no només no es valora prou, a parer seu, sinó que, “per segons quin pensament polític és una molèstia perquè els recorda les necessitats que no són ateses”. Per això, si es vol avançar en el reconeixement social de les entitats, cal que les institucions ho facin i ho acompanyin de “més suport econòmic i tècnic al teixit associatiu”. Des de les mateixes entitats, convé afinar millor la manera com comuniquen les seves activitats i campanyes a la ciutadania, sosté el codirector de la Coordinadora d’ONG Solidàries. 

Per a FundiPau, una via per assolir més reconeixement és “ampliar l’abast de la comunicació transformadora per buscar la complicitat d’una part més àmplia de la societat”, perquè, malgrat que creuen que “el reconeixement hi és per part de moltes persones i una part de la societat que veu necessari anar cap a societats menys competitives i excloents, i més cooperatives i solidàries”. 

Tanmateix, no es pot obviar, expliquen, “que encara hi ha moltes persones que viuen d’esquena a la tasca de les entitats, o bé per desinterès, o perquè no els arriba la informació”. 

De totes maneres, en àmbits com l’ambiental, la XCN creu que cada vegada les entitats gaudeixen de més visibilitat, tot i que és “molt menor de la qual ens agradaria”, per exemple als mitjans de comunicació, així com comptar amb més suport i finançament de les administracions, “que no sempre és regular i periòdic”, sostenen. 

L’entitat, però, creu que seria bo treballar per un major reconeixement perquè això elevaria les donacions a entitats, “molt minoritàries a nivell individual”, tot i que sí que han augmentat des d’empreses que contacten amb la xarxa per organitzar accions de responsabilitat social amb les entitats i col·laboren a través del portal donantambiental.cat.

Una salut de ferro?

Si ampliem el focus i avaluem l’estat de salut actual de l’associacionisme a Catalunya, les entitats coincideixen en qualificar-lo de manera positiva, amb adjectius com “fort” o “acceptable”. No obstant això, convé continuar treballant-hi de valent perquè existeix el risc de quedar-se estancats. 

“Estem en un moment d’inflexió que necessita canvis en diversos àmbits, com enfocaments, estratègies, participació o la mateixa gestió, per poder adaptar-se a les noves situacions i contextos de la nostra realitat social i econòmica”, manifesta l’Àngel Vàzquez, de la Coordinadora d’ONG Solidàries, qui, fent un símil sanitari, explica que la salut de l’associacionisme és forta, “però calen algunes vacunes i canvis per no acabar patint malalties cròniques”. 

Així mateix, des de FundiPau aposten per una reactivació de l’associacionisme, que ha de comptar amb la complicitat i participació de les generacions més joves, i deixen una reflexió més de fons: “cal comprendre que l’associacionisme no passa exclusivament per una participació associada de manera fixa, sinó també per una aportació més activista i amb contribucions per a causes concretes”.