Una nova crisi migratòria està tenint lloc a la frontera entre Grècia i Turquia. Mentre que el govern turc els anima a travessar obrint les portes de la seva frontera com a venjança per l'atac mortal contra les seves tropes a Síria, Grècia els impedeix el pas després de suspendre el dret d'asil. Un cop més les persones migrants són utilitzades com a part d'una lluita política en el qual només perden les persones.

Les imatges de l'exèrcit grec prohibint l'entrada de milers de migrants provinents de Turquia ha corregut com la pólvora durant els darrers dies, una situació vergonyosa que ja s'ha saldat amb les primeres morts: un nen es va ofegar davant l'illa de Lesbos en bolcar l'embarcació en la qual viatjava, i un home va morir quan va ser disparat quan intentava travessar la frontera terrestre del riu Evros.

El president de l'Institut Català de Drets Humans (ICDH), David Bondia, considera que "és una barbaritat" que Grècia suspengui el dret d'asil. "El conveni de Ginebra i l'Estatut dels Refugiats està pensat per situacions d'extrem perill per la vida de les persones, no té cap sentit suspendre'l", manifesta Bondia, una decisió que assegura que "es carrega el principi de dignitat humana".

Bondia explica “Grècia continua creient que el dret a l’asil és un privilegi i els suspèn com li dóna la gana”. Des de l’ICDH el dret d’asil es considera un dret humà, “i no se suspèn un dret humà”, explica.

“L’enfonsament del projecte europeu en matèria de drets humans”

Per a Bondia aquesta situació és conseqüència de diferents circumstàncies. “El fet de començar a parlar del tema de refugiats com a quotes, comporta això, si és un dret humà, és per a tothom”, assenyala Bondia, “hem caigut en la trampa que es parli de quotes i així es desnaturalitza el dret d’asil”, denuncia.

Bondia manifesta que un dels problemes és haver considerat Turquia un país segur. “Han utilitzat els refugiats com a moneda de canvi quan Europa ha començat a no donar resposta a les seves pretensions: juguen amb les seves cartes”, assegura. “És una prova més de l’enfonsament del projecte europeu en matèria de drets humans”, afegeix.

Rebuig a la violència

La plataforma ciutadana Stop Mare Mortum ha publicat un comunicat, al qual s'han adherit una seixantena d'entitats, rebutjant la violència a la frontera entre Grècia i Turquia. Alhora, va organitzar una cassolada amb el lema 'Els drets humans no es trepitgen', el passat 3 de març davant la Delegació de la Comissió Europea a Barcelona.

Stop Mare Mortum denuncia que no existeixen unes vies legals i segures d’accés al territori europeu i a la protecció internacional, que els Estats europeus basen la seva política migratòria en l’externalització i securització de fronteres, vulnerant si cal els drets humans, i que valors amb els que va néixer el projecte europeu, com ara la defensa dels drets humans enfront la discriminació i el racisme, s’estan posant en dubte al mateix cor de les institucions europees.

En el mateix comunicat la plataforma reclama la cancel·lació de la suspensió de l’aplicació de la Convenció de Ginebra per part de Grècia de manera immediata, la fi de les devolucions en calent, a Grècia, però també a l’Estat espanyol, l’obertura immediata de vies legals i segures d’accés a territori europeu, com l’aplicació del sistema de reubicació, així com l’aplicació de polítiques migratòries basades en els drets humans, la defensa del dret a la vida i la prevalença de la seguretat humana.

Pressió a Europa

D'altra banda, ACNUR, l'Agència de l'ONU pels Refugiats, ha emès un comunicat en el qual fa una crida a què es rebaixi la tensió que es viu a la frontera entre Turquia i la Unió Europea i anuncia que els Estats han d'abstenir-se a utilitzar una força excessiva o desproporcionada. "Han de mantenir sistemes per gestionar les sol·licituds d'asil de manera ordenada", expliquen al comunicat.

L'organització també condemna els atacs, no només a les persones migrants i refugiades, sinó també a periosites i treballadors humanitaris d'ONGs.

Fins a mitjans de febrer havien arribat a Grècia uns 6.130 migrants. Les autoritats de Lesbos van sol·licitar al govern grec l'enviament de quatre vaixells per treure immediatament de l'illa a 5.000 persones.