Lluc Martí: "El voluntariat té el poder de superar fronteres i crear relacions entre persones i entitats de tot el món"

Del 6 a al 10 de febrer, la ciutat tunisiana de Hammamet acull el Fòrum Internacional del Voluntariat del Món Àrab. La Fundació Catalunya Voluntària és una de les tres entitats europees convidades. 

En què consisteix el Fòrum Internacional del Voluntariat al Món Àrab i quins objectius té?

El Fòrum és una trobada de dirigents d’entitats de voluntariat de 15 països de la regió àrab, que es troben amb l’objectiu de conèixer aspectes significatius de la cultura del voluntariat de cada país.

Els representants de les entitats compartiran els seus punts de vista sobre quins són els reptes i oportunitats pel desenvolupament del voluntariat, a cada país i a nivell regional, amb el propòsit d’ avançar cap a una agenda comuna que reforci el voluntariat a tot el món àrab i faci d’aquest un moviment amb veu pròpia.

El fòrum també serà una oportunitat per conèixer altres entitats, aprendre d’elles i cercar noves possibilitats de col·laboració, bilateral i en xarxa.

Per què hi participa la Fundació Catalunya Voluntària si no forma part de la riba sud del Mediterrani?

Ens han convidat arran de la nostra trajectòria de col·laboració i de treball en xarxa amb entitats de voluntariat, d’arreu d’Europa i dels països de la riba sud de la Mediterrània.

Amb quin objectiu hi aneu?

A més de presentar breument la cultura del voluntariat a Catalunya, intentarem donar pistes i suggeriments per una major institucionalització del voluntariat a la regió, per a la creació de noves estructures per a la promoció i desenvolupament del voluntariat, així com per reforçar el treball en xarxa dins de la mateixa regió.

En aquest cas (i a diferència del darrer fòrum internacional, a Casablanca, al desembre, en el qual la FCV era l’única entitat europea participant), són 3 les entitats europees convidades, comptant Eslovènia i Suècia.

Què us aporta, com a entitat, participar en un esdeveniment d’aquesta magnitud?

Ens aporta molt, especialment pel que significa en termes d’aprenentatge i de coneixement del treball d’organitzacions de la societat civil d’aquests països en diferents àmbits. Per a la FCV, la regió mediterrània sempre ha estat una àrea d’actuació prioritària, juntament amb Europa, per tractar-se dels nostres veïns més propers, amb els quals compartim no només història, cultura, clima i proximitat geogràfica, sinó també molts reptes socials, econòmics, polítics, de gestió sostenible dels recursos naturals, etc.

Veiem el voluntariat com un moviment global que va molt més enllà de les fronteres, cultures, religions, llengües, i que permet superar el desconeixement que moltes vegades crea la desconfiança i el prejudici. El voluntariat té l’enorme poder de superar fronteres i de crear relacions entre persones i entitats de diferents països i regions del món, sobre la base del respecte, la confiança, el treball en equip, la solidaritat, la igualtat d’oportunitats i un compromís comú per la millora i transformació social.

Quin és l’estat de salut del voluntariat i el teixit associatiu al món àrab? Quin espai ocupa dins la societat?

No és fàcil contestar a la pregunta, perquè hi ha diferències dins de cada país i  perquè el nostre coneixement de la regió, tot i col·laborar en xarxa amb entitats representatives de diferents països de la ribera sud de la Mediterrània,  és anecdòtic i molt limitat.

En qualsevol cas, el voluntariat no és només una expressió del grau de dinamisme, vitalitat i capacitat de resposta i d’innovació d’una societat, sinó que també reflecteix el grau de qualitat democràtica i de gestió eficaç i eficient d’aquell sistema (polític, econòmic, social, cultural) on el voluntariat té lloc. Dit això, tenir facilitats i incentius reals per fer un voluntariat -poder triar el tipus de voluntariat i el sector, com fer-lo, quina part del temps dedicar-hi, etc.- em temo que no existeix encara a cap lloc del món, el que demostra el llarg camí que tenim per fer.

Amb quins problemes es troben?

A la majoria de països, les persones voluntàries no tenen un status reconegut com a persones voluntàries, ni, per tant, cap dret o deure. En alguns països, les mateixes entitats tenen moltes dificultats per a la seva creació o existència i, allà on existeixen, no reben (ni tan sols esperen) cap tipus de suport institucional. Les entitats del món àrab han de lluitar molt més que aquí per existir, per ocupar el lloc que els hi pertoca dins de la societat i per veure reconeguda la seva tasca, el que també explica per quina raó estem participant en aquests fòrums.

Els nostres col·legues, líders de les entitats de voluntariat en aquests països, són activistes diplomàtics, que han de conèixer molt bé les línies vermelles que no poden creuar, els temes i conceptes dels quals és millor no parlar i els grups destinataris o entitats amb les qual és millor no col·laborar, etc. Però això no és exclusiu dels països àrabs, sinó que succeeix, en una mesura o en una altra, a tota arreu.

Què es pot fer per millorar aquesta situació?

En la meva opinió, els trets més rellevants serien: Obrir les portes de les entitats i convidar a persones joves, homes i, sobretot, dones, a ocupar les posicions directives; Invertir en la professionalització del sector i un ús més intensiu de noves tecnologies i, per últim, treballar en xarxa i lluitar, amb independència de les adscripcions ideològiques i religioses de cadascú, per tenir una veu pròpia com a moviment.

Quina relació teniu amb les entitats d’aquest territori? Treballeu en xarxa? Amb quins problemes us trobeu?

Amb el suport de programes d’acció comunitària com Erasmus Plus, la FCV ha organitzat prop d’una dotzena de seminaris i cursos internacionals en associació amb entitats de joves i de voluntariat dels països del Sud de la Mediterrània. Al llarg d’una dècada, hem coordinat la secretaria d’una xarxa informal d’entitats no lucratives i juvenils de l’espai euromediterrani, amb els objectius de millorar les capacitats de les entitats membres i crear oportunitats de formació i de voluntariat sobre la base de l’intercanvi entre iguals i de l’aprenentatge intercultural.

En els darrers anys ens trobem però que cada cop són menys les possibilitats de col·laboració entre entitats de la societat civil de les dues ribes del Mediterrani, i, per tant,  que cada cop és més difícil i més rellevant trobar aquests espais per reunir-se.

Què ha passat en els darrers anys?

Espero que la UE pugui corregir algun dia el gran error estratègic que va suposar, en el context d’ampliació cap a l’Est i Sud Est, permetre que aquesta ampliació perjudiqui de forma tan dramàtica el treball de moltes persones i entitats, pel que fa a l’existència de vincles de col·laboració històrics, rellevants i necessaris entre la societat civil d’Europa i de la riba sud de la Mediterrània.

És trist que, on abans es parlava de mobilitat de joves, formació i intercanvi, ara es parli de lluita en contra de la radicalització dels joves; que on abans la prioritat era la col·laboració entre iguals i el treball en xarxa, ara són les polítiques de seguretat i de desenvolupament econòmic. 

Des de Fundació Catalunya Voluntària, què feu per afavorir l’intercanvi i l’aprenentatge entre entitats de voluntariat dels països àrabs i entitats catalanes?

Més enllà d’assistir als fòrums que ens conviden, estem preparant el primer fòrum internacional del món àrab, que tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú. Hi participaran els màxims representants de 30 entitats de 18 països de la regió àrab, a més d’altres entitats i institucions que tinguin interès en participar.

No tots els dies podem acollir a Catalunya a una delegació tan nombrosa, diversa i d’alt nivell. La FCV és una entitat de primer grau que, a dia d’avui, l’únic suport amb què compta per participar i organitzar aquests fòrums és el de les mateixes entitats que hi participen i organitzen. 

Esperem poder donar-vos molts més detalls al tornar del fòrum de Tunísia.

N’estarem pendents doncs i n’informarem!