L'ONG Dianova, en el punt de mira per acollir refugiats amb persones drogodependents

  • Logo de Dianova. Font: Dianova

    Logo de Dianova. Font: Dianova

  • Ambite, poble on s'han destapat les informacions. Font: Wikimedia

    Ambite, poble on s'han destapat les informacions. Font: Wikimedia

  • Col·lectiu refugiat. Font: CAFOD Photo Library, Flickr

    Col·lectiu refugiat. Font: CAFOD Photo Library, Flickr

L’entitat és hereva de El Patriarca i va rebre subvencions per acollir persones refugiades sense tenir experiència. En un comunicat afirmen que cada beneficiària s'allotja en un espai ben diferenciat.  

L’Associació Dianova, que també acull a persones refugiades als municipis de Vic i Manresa, es troba en el punt de mira després que al gener la Cadena SER destapés que l’entitat acollia un col·lectiu de refugiats a Ambite (Madrid) al mateix centre on tractaven persones amb problemes de drogodependència. Tot i que no tenia experiència en l’acollida de refugiats i refugiades, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social els va adjudicar fa un any una subvenció per donar-los atenció. L’emissora estatal va revelar que refugiats de dins del centre es van queixar de les condicions d’aïllament a les quals eren sotmesos i del fet de conviure amb persones que es recuperen de greus addicions i que sovint protagonitzen incidents.

Darrerament, s’han publicat algunes informacions referents al passat de l’entitat. L’origen de Dianova es remunta a 1974, a la Boère (França), de la mà de Lucien Engelmajer. Aquest personatge històric va crear una associació amb el nom de El Patriarca, amb l’objectiu de tractar persones drogodependents, que posteriorment es va expandir a diferents països del món. "El Patriarca dóna una resposta eficaç i concreta allà on els poders públics només proposen la repressió del consum", expliquen encara a la seva pàgina web. El que no s’explica és que Engelmajer va fugir a Amèrica i que va ser condemnat pel Tribunal de Toulouse a cinc anys de presó i 375.000€ d’indemnització acusat per agressions i maltractament. Segons informava el mitjà francès La Depeche, toxicòmans i seropositius a França renovaven edificis antics comprats per El Patriarca o venien revistes especialitzades al carrer els fons de les quals anaven destinats a ajudar als malalts de SIDA. Aquestes activitats, però, generaven un paquet d’ingressos que eren invertits en societats comercials instal·lades a paradisos fiscals.

Des de Dianova han defensat que l'organització es va deslligar de l'associació El Patriarca l'any 1998. "Cap de les persones que formen part de Dianova ha tingut res a veure amb les acusacions que es van fer contra el seu fundador", afirmen en un comunicat. A més, afirmen també que, en oposició a algunes informacions publicades a mitjans, "no és cert que Dianova treballi amb demandants d'asil per obtenir finançament i ajudar a millorar la seva imatge". Segons expliquen, Dianova és una entitat d'acció social que col·labora amb les institucions posant a la seva disposició les seves estructures i equips professionals.

En un comunicat, els responsables de l’organització han volgut aclarir que els refugiats d’Ambite viuen en edificis separats als drogodependents i que no hi ha cap conflicte. El Diario.es, però, va parlar amb diferents treballadors que van confirmar que en el complex de l’organització es van ajuntar persones refugiades amb toxicòmans. A més, asseguraven que les persones migrades ni tan sols tenien vidres i els banys eren deplorables.

Dianova assegura que en 35 anys ha atès més de 2.200 persones entre 2014 i 2016 en aquest centre de la localitat madrilenya que té més de 20.000 metres quadrats. "Cada grup de persones beneficiàries dels diferents programes ocupa un espai diferenciat i és tractat específicament per un equip especialitzat", afirmaven a la Cadena SER. També afirmen que les persones ateses a Manresa gaudeixen d'una bona acollida, com recull aquest article a Regió7. Per la seva banda, fonts del Diari ARA van parlar amb persones beneficiàries de Manresa que van explicar que tampoc rebien l’assignació econòmica correcta i que el menjar pels infants no es podia consumir. 

Afegeix un comentari nou