L’SCI pren partit contra el voluntariat turístic

Descolonitzar l’experiència voluntària

La fas. La penges. Estàs fent un voluntariat i vols que els teus amics de les xarxes socials ho sàpiguen.

Els viatges a països del tercer món o a regions en vies de desenvolupament tenen una llarga història colonial darrere. Al principi eren missioners blancs, que arribaven a `terra inhòspita’ per ‘fer el bé’ i ‘ajudar comunitats’.

A la pràctica, els missioners van inculcar una forma de religiositat aliena a la realitat social i cultural dels llocs on es desplaçaven. El rerefons imperialista i paternal és evident, i els missioners i missioneres formen part encara de la cooperació pel desenvolupament.

En l’actualitat, però, el voluntariat no està estrictament vinculat a la religió, ni a la imposició d’una determinada manera de viure. I tot i així, alliberar-se de la perspectiva colonial costa, i la fotografia amb les criatures africanes que no podries fer amb criatures europees és part d’això.

No, we don’t

El Servei Civil Internacional de Catalunya és el referent de voluntariat internacional a casa nostra i deixa molt clar quin és el seu posicionament sobre com ha de ser un voluntariat.

En aquesta publicació, l’organització deixa molt clar que la seva tasca no consisteix en ‘anar de vacances pagades’, ni en ‘ajudar els més desafavorits’, ni en ‘aprendre idiomes’, ni ‘en fer turisme soldiari’, ni en fer ‘voluntarisme’.

Costa d’entendre, doncs, què fan els de l’SCI, perquè aquestes premisses, desenganyem-nos, solen ser les primeres que ens venen al cap quan parlem de voluntariat a països en vies de desenvolupament o amb una renta per càpita notablement més baixa que la del nostre país d’origen.

El voluntariat com a eina de transformació social

La mirada crítica, intercultural i autoconscient del propi privilegi és possible. En aquest sentit, el posicionament de l’SCI és com la línia que separa la caritat, sempre jeràrquica, de la solidaritat, que funciona de manera horitzontal.

Més que ‘ajudar’ ningú, doncs, es tracta de parlar de tu a tu amb les persones del lloc on viatges: compartir una lluita comuna, la del suport mutu internacionalista. L’alternativa a l’horitzontalitat i al saber escoltar l’altre des d’un posició autoconscient és fer turisme; i no, el turisme està bé però el turisme no és voluntariat, és una altra cosa.

Des de l’SCI ens recorden que fer un voluntariat internacional és mantenir una actitud activa, no esperar que tot estigui fet com si es tractés d’un creuer i dies d’hotel. Potser l’aigua no rajarà bé de l’aixeta. Potser no entendràs el que et diuen. Potser ningú et dirà el que has de fer i hauràs de preguntar-ho o improvisar.

Si no estàs preparat o preparada per fer això, millor que no facis cap voluntariat internacional. De la mateixa manera, si no estàs preparat o preparada per veure més enllà de les condicions materials d’un lloc probablement tampoc no siguis la persona adequada per emprendre un voluntariat.

L’SCI fa un apunt clau: el voluntariat és a tot arreu. Ens podem 'trobar a nosaltres mateixos' en una aula d’acollida amb gent jove que necessita reforç escolar, o al banc dels aliments de la nostra localitat, o acompanyant criatures malaltes que s’avorreixen als hospitals de la teva ciutat, o fent companyia a la gent gran un cop cada setmana. 

Descolonitzar la ment i apreciar el voluntariat pel que té de fràgil i no pel que té de suposada ‘aventura’ i d'exotisme no és una tasca fàcil. Però és cap on hem d’anar. Si teniu dubtes sobre el terme ‘descolonitzar’ o decolonitzar’ dirigiu-vos a aquesta obra de Ngũgĩ wa Thiong’o publicada en català per Raig Verd.