Luis R. Piñero: "Els Principis Rectors són el mapa amb què s'ha desenvolupat o articulat l'entramat de normes"

La vulneració de Drets Humans de les empreses transnacionals; l'absència de regulació al voltant a aquesta relació durant molts anys; els Principis Rectors sobre les empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides; o l'afectació de l'activitat de grans empreses sobre els pobles indígenes. Aquests són alguns temes que hem tractat amb el Luis Rodríguez-Piñero, l'oficial de Drets Humans en l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans.

Per tractar de millorar el respecte dels Drets Humans per part de les empreses catalanes, el Parlament de Catalunya va acceptar a tràmit el passat mes de febrer la Proposta de Llei de Creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Aquesta proposta va ser impulsada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans, del qual formen part les entitats Lafede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, i a la qual més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport.

Rodríguez-Piñero participa a la jornada 'El Centre Català d’Empresa i Drets Humans, una eina pionera per posar fi a les vulneracions de les transnacionals', que se celebra el 21 d'abril. Serà en la taula rodona 'És útil la diligència deguda per garantir el respecte dels DDHH?', juntament amb Adoración Guamán.

Adoración Guamán titllava de problema la relació entre empreses transnacionals i els Drets Humans.

Per descomptat és un problema. I en alguns casos és gravíssim. A més s'ha anat agreujant des de la darrera onada de globalització a partir dels anys setanta, quan comença la discussió internacional sobre aquestes qüestions. Des de les Nacions Unides vam advertir una absència de regulació que feia que les empreses poguessin exercir pràctiques que xoquen amb els Drets Humans, sobretot quan estan operant en països tercers que són aliens a la regulació i al poder de control dels països des d'on són originàries les empreses transnacionals.

En la major part dels casos són impactes no desitjats. La discussió que duem a terme a les Nacions Unides no és tant encaminada a la culpabilització, sinó més aviat cap al rigor en les seves pràctiques perquè puguin identificar i prevenir qualsevol impacte negatiu. Aquest tipus d'impacte negatiu es dona amb molta freqüència sobretot, com dic, en països que els manca la normativa en el marc institucional com per a poder monitorar l'activitat de les empreses que operen al seu territori.

Quines són les principals preocupacions quant a violacions de Drets Humans per part de les empreses transnacionals?

Hi ha algunes tendències molt problemàtiques que han empitjorat en els darrers anys, com els treballs forçats o el treball infantil, malgrat tots els esforços que s'estan duent a terme als països d'origen de les empreses transnacionals per tractar de controlar la manera en què les empreses exerceixen la deguda diligencia sobre les seves cadenes de valor.

A més, cada vegada estem més preocupats també pels impactes sobre el mediambient. Cal recordar que el consell dels Drets Humans de les Nacions Unides reconeix el dret humà a un ambient net, saludable i sostenible. Les empreses ja no només han de tenir en compte el respecte a Drets Humans més clàssics, com pot ser la contaminació, sinó que també han de tenir en compte els efectes sobre la biodiversitat i, per descomptat, el canvi climàtic.

Parles d'un impacte no desitjat, però entenc que les empreses saben d'aquesta afectació. A banda de normatives o eines, les empreses intenten canviar la seva activitat per evitar vulnerar els Drets Humans?

Aquí està la clau. Si preguntes a una empresa si viola els Drets Humans, automàticament la resposta serà que no. Excepte en casos molt específics, casos més extrems en els quals els dirigents de les empreses han estat involucrats en crims, el gran gruix dels exemples que veiem són empreses que diuen que estan compromeses amb els Drets Humans i que no els vulneren. El problema ve quan es pregunta a una empresa que com sap que no està vulnerant els Drets Humans.

"Si preguntes a una empresa si viola els Drets Humans, automàticament la resposta serà que no".

I aquí entra en joc la diligència deguda.

Així ho contemplen els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans. El que s'està demanant a les empreses és que, no només estiguin compromeses amb els Drets Humans, sinó que prenguin mesures positives per saber que no estan infringint els drets humans. És a dir, procediments per identificar, prevenir, mitigar i remeiar l'impacte negatiu sobre els Drets Humans. Les empreses han de tenir clar que, a l'hora de dur a terme la seva activitat, poden generar impactes negatius inclús sense tenir voluntat de fer-ho.

Una empresa internacional o una gran empresa minera, pot dir que respecten el mediambient perquè compleixen amb la legislació nacional del país en el qual operen i fan, fins i tot, un estudi d'impacte ambiental. Però el problema és quan la legislació del país i els estudis no són suficients i clarament es produeix l'impacte. El que demanem a les empreses és que estiguin, no tant per la legislació nacional, sinó pels estàndards internacionals de Drets Humans, perquè això els permeti veure quan s'estan cometent aquests impactes, i els ajuden a prevenir-los o reparar-los.

Quins sectors són els que més vulnera Drets Humans?

És una qüestió complicada de respondre. Primer perquè els Principis Rectors estableixen molt clarament que la diligència deguda, i la responsabilitat de les empreses en matèria de Drets Humans, cobreix totes les normes rellevants dels Drets Humans. No privilegiem uns impactes sobre altres. Dit això, és veritat que en cada operació hi ha un context específic, ja sigui context de país o determinat pel propi sector industrial. I depenent del sector i del país d'operació, podríem identificar uns impactes més greus que altres.

Podem parlar, per exemple, d'impactes greus per l'activitat de les empreses mineres i en general amb qualsevol indústria extractiva o que tingui un gran impacte sobre el medi ambient. Aquest és un sector específic, però no és el mateix l'impacte del sector miner en un país del sud global que en un país desenvolupat on existeixen marcs normatius institucionals més potents que permeten limitar o mitigar aquests impactes. No tant és el sector, sinó que també és on es produeix.

Es parla també molt del sector tèxtil.

En el sector tèxtil també es produeixen gravíssimes violacions, sobretot en àmbits laborals. I aquí ens referim a qüestions de treball infantil, treball forçat, discriminació de gènere, tracta de persones, etcètera. És un sector particularment vulnerable en algunes zones del món com el sud-est asiàtic.

També hi ha sectors que no són tradicionals i que no pensem sobre els seus possibles impactes en matèria de Drets Humans. Per exemple, el sector de la tecnologia, on es produeixen greus impactes també en relació amb drets civils i polítics, drets de participació, dret a l'accés a la informació, llibertat d'expressió i d'opinió, etcètera. Pensem en com molta gent relacionada amb el sector tecnològic ha estat involucrat en l'abús de Drets Humans.

Part del teu estudi s'ha centrat en els pobles indígenes. Com es veuen afectats per les activitats de les empreses transnacionals?

Els pobles indígenes, històricament, han estat les grans víctimes de l'expansió del capitalisme global. I aquella pauta colonial que veiem des d'èpoques de la conquesta, continua donant-se en moltes ocasions. Una empresa entra en la comunitat sense preguntar, sense dir res a ningú, sense demanar permís, i explota recursos, mines, tala els arbres, assumint que es tracta de terres que pertanyen a l'estat. La típica situació en la qual els pobles indígenes, que depenen de la seva terra i recursos naturals, se senten absolutament indefensos.

"Els pobles indígenes, històricament, han estat les grans víctimes de l'expansió del capitalisme global."

De quins impactes parlem?

Un cop avancen les empreses, es produeixen tota una sèrie d'impactes sobre els Drets Humans. Generalment, són grups socials situació de relatiu aïllament, així que es produeix la penetració de treballadors externs, situacions d'abús sexual, situacions de treball forçat, l'acaparament de terres que tradicionalment havien estat utilitzades per la subsistència o la inutilització d'aquestes terres per impactes mediambientals.

També hi ha empreses que són més conscients d'aquestes situacions. Algunes d'elles motivades per qüestions més normatives, d'altres motivades per qüestions purament pràctiques. Un dels punts que sempre parlem amb les empreses és que la conflictivitat social i ambiental genera en últim terme pèrdues per a les mateixes empreses. Hi ha empreses que inclús han adoptat polítiques específiques de relació amb els pobles indígenes. És una altra qüestió el com estigui funcionant això.

La pandèmia no ha ajudat a evitar violacions de Drets Humans per part de les transnacionals.

Inclús en situacions de vulnerabilitat pel tema de salut i la pandèmia, s'han portat a terme comportaments molt irresponsables per part d'algunes empreses, com per exemple continuar amb l'activitat en territoris indígenes en plena pandèmia, amb tota la vulnerabilitat que això comporta. Hi ha hagut també comportaments poc responsables des del punt de vista dels drets dels treballadors i treballadores que moltes vegades han pagat les conseqüències negatives de la pandèmia.

En general hi ha hagut un cert empitjorament de la situació global durant aquesta situació de crisi pandèmica. També és veritat que s'han produït debats molt interessants, en l'àmbit de les mateixes empreses. En els darrers anys s'ha produït el repunt del moviment antiracista a nivell global o l'entrada del moviment feminista en moltes d'aquestes discussions. S'han anat madurant qüestions interessants i les empreses s'han vist cada vegada més concernides sobre qüestions que antigament els semblava una mica alienes.

Per tractar de posar límits a aquesta impunitat, el Parlament va aprovar una proposta de llei de Creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans.

Creiem que és una iniciativa molt important. El que sí que s'ha de tenir clar en tot aquest debat és que no s'esgotarà amb una sola mesura legislativa a nivell nacional, o una sola mesura legislativa a nivell internacional. Inclús hi ha debat sobre un possible instrument internacional, un tractat internacional sobre empreses i Drets Humans. En definitiva, estem parlant de situacions que afecten interessos molt poderosos. Necessitem tota mena d'iniciatives per anar omplint aquests buits de governança als que em referia abans.

Una iniciativa que des de l'àmbit català pugui posar als diferents actors interessats a la taula i posar les qüestions que s'estan plantejant; cridar l'atenció de la societat civil, i del públic en general, sobre l'impacte negatiu de les empreses, en aquest cas catalanes, crec que és molt important.

Quines normes o eines destaquen arreu del món?

El marc general de la qüestió d'empreses i Drets Humans són els Principis Rectors de l'ONU. Van ser adoptats el 2011 unànimement pel consell de Drets Humans. I els Principis Rectors no són un instrument internacional a l'ús, no és quelcom que s'hagi de complir, sinó que és un marc conceptual. Ens ofereix un mapa de com moure'ns en aquesta qüestió tan complexa. Bàsicament el que estableix els Principis Rectors són l'assistència de tres pilars.

"Els Principis Rectors ens ofereixen un mapa de com moure'ns en aquesta qüestió tan complexa".

Quins són aquests tres pilars?

Primer el deure dels estats de protegir els Drets Humans; el segon sobre la responsabilitat de les empreses de respectar aquests drets; i el tercer pilar és que empreses i estats haurien de contribuir a remeiar els impactes negatius de les activitats empresarials. Els Principis Rectors marquen el mapa conceptual a partir del qual s'han anat desenvolupant o articulant un entramat de normes, tant vinculants com no vinculants, d'àmbit nacional com transnacional.

Hi ha tota una xarxa d'iniciatives de marcs de política pública que ja estan vigents i que més o menys estan convergint entorn dels Principis Rectors. Hi ha normes de l'OCDE i de la OIT que també reconeixen el deure de les empreses de respectar els Drets Humans i d'exercir la diligència deguda en matèria de Drets Humans. Això també ens ofereix un marc de coherència política a nivell internacional bastant important. I després està tota la part que s'ha anat desplegant durant la darrera dècada com són les distintes normatives a nivell nacional.

La Unió Europea va fer una proposta de directiva sobre la diligència deguda corporativa.

És potser la iniciativa que està agafant lideratge en l'àmbit internacional. Quan entri en vigència obligarà a les empreses d'una determinada mida dur a terme processos de diligència deguda tant en matèria de mediambient com en matèria de Drets Humans amb l'objectiu de provar que fan alguna cosa per identificar i prevenir els seus impactes negatius contra els Drets Humans.

Aquesta proposta ha provocat cert rebuig.

Treballo en l'oficina de les Nacions Unides de Drets Humans i hem tingut una interlocució bastant directa amb la Comissió Europea en aquest tema. La posició de la nostra oficina ha estat sempre consistent en el fet que la nova directiva hauria d'alinear-se el màxim possible amb els Principis Rectors de les Nacions Unides, que són els que marquen una mica el debat normatiu. El cert és que la mateixa comissió s'ha vist sotmesa a pressions de tota mena. Potser la crítica més gran que se li pot fer és que únicament afectarà empreses de gran mida.

I un altre aspecte que a nosaltres ens sembla fonamental, i ens sembla que no està ben reflectit, és la qüestió del remei. La reparació pels abusos en matèria de Drets Humans i quins mecanismes s'estableixen perquè les víctimes puguin accedir a reparacions específiques quan s'han comès aquests abusos. Aquest és el tercer pilar dels Principis Rectors i és aquí on veiem que la regulació és encara molt limitada.