Maria Palomares: "La nostra defensa dels drets de les dones passa pel finançament"

Com neix Calala?

Calala és una fundació que neix al 2009 per part de dones de Nicaragua. Algunes viuen allà i d'altres a l’Estat Espanyol però tenen un vincle molt fort amb Centreamèrica.

La seva idea era mobilitzar recursos de la cooperació espanyola cap als grups feministes de Llatinoamèrica. En aquells moments existia en Fondo Centroamericano de Mujeres, que és el nostre fons mare, i va ser qui va posar els recursos necessaris per a registrar la fundació. 

Com són els vostres inicis?

Les feministes que van crear Calala van constatar que els diners destinats a promoure i defensar els drets de les dones s’estava anants a les grans organitzacions però no als grups de base. 

Calala comença a treballar al 2010 però al 2011 molts programes de cooperació internacional tanquen, fet que va suposar la necessitat de reinventar-se. De seguida vam pensar que estem a Europa i aquí hi ha  altres recursos i alternatives de finançament que podem mobilitzar.

Comencem treballar creant una base de dones feministes solidàries que vulguin posar els seus diners en un fons de dones.

Un altre canvi important va ser al 2012 quan vam veure que les dones llatinoamericanes a les que volíem donar suport i enfortir els seus grups no estaven només a Amèrica Llatina, moltes estaven a l’Estat Espanyol. Vam ser quan vam començar a donar suport a organitzacions de dones migrades llatinoamericanes que vivíen aquí.

Com és el vostre treball per a la defensa dels drets humans de les dones?

Creiem que l’activisme feminista s’ha de sostenir i perquè sigui sostenible i tingui impacte ha de comptar amb uns recursos mínims. No tot l’activisme s’ha de fer amb diners però tenir unes infraestructures bàsiques ajuda.

A Centreamèrica financem grups de dones que tenen personal assalariat però els grups de base necessiten coses bàsiques com diners per a transport, menjar per a les reunions, etc vinculant l’activisme a les necessitats bàsiques.

A l’Estat Espanyol sabem que l’activisme sempre ha estat autònom i no ha depès mai de subvencions però tenir espais estables com Ca la Dona per a poder reunir-nos és molt important.

La nostra defensa dels drets de les dones passa pel finançament i aconseguir diners per a les organitzacions de dones que tenen pocs recursos.

Sempre diem que no som una organització feminista a l’ús però ens sentim part del moviment en tant que fem una feina que reverteix al moviment feminista, la de buscar diners. És una feina molt especialtzada on has de patejar escenaris i espais oncrets per baixar recursos a les organitzacions de dones.

Amb quins col·lectius treballeu i doneu suport?

Treballem amb organitzacions feministes de base liderades per dones. La nostra prioritat és enfortir el moviment feminista que està als marges del sistema i tenen menys recursos, espais i veu com dones migrades i racialitzades, treballadores de la llar, treballadores sexuals...

Quan parlem de diners per al moviment feminista passa una cosa molt curiosa: les feministes blanques ens miren dient: "això què és, els diners corrompeixen!" però hi ha altres grups, com les dones migrades i racialitzades, que si necessiten aquests diners.

En temps de creixement de l'extrema dreta tant a l'Estat Espanyol com a tot el món, quin ha de ser el rol de la cooperación internacional en el context polític actual?

Des de Calala portem uns anys treballant aquest tema. Ho vam enfocar des del treball dels drets sexuals i reproductius i ens vam topar amb el que fa anys anomenàvem grups fundamentalistes que ara són grups antigènere, com per exemple HazteOir o Abogados Cristianos que van fer molt soroll.

Ara que ha arribat VOX, que és extrema dreta, han sumat idees que ataquen contra les dones al discurs relacionat amb drets de família i LGTBI. La nostra resposta ha de ser global, interregional i coordinada.

Estem treballant amb fons de dones europeus i d'Amèrica Llatina per a respondre juntes sabent que ells estan també coordinats i tenen recursos i diners que distribuixen per xarxes internacionals. 

Quines estratègies?

En aquest projecte que tenim en comú amb fons de dones llatinoamericanes, hem posat en comú algunes mesures: La primera seria conèixer bé a l’enemic; sabent qui són, com es financen i quins objectius tenen fent un mappeig país a país.

La segona, la comunicació; sabent que ells estan guanyant la batalla a nivell discursiu apel·lant a drets humans i a valors socialment acceptats imposant els seus missatges. Hem de ser propositives i crear les nostres pròpies narratives.

Per últim, protegir-nos ens sembla molt important. Com a entitats de dones patim agressions pel fet de posicionar-nos públicament, per tant pensem que és important generar xarxes de suport i de cura entre nosaltres.

El 29 de novembre va ser Dia Internacional per les Defensores de Drets Humans. En què consisteix la vostra campanya 'Poder donar, donar poder' i què voleu aconseguir?

Aquesta és una data que sempre hem celebrat a Calala i la campanya té molta reflexió feta sobre la protecció amb una mirada feminista que és important en el context actual en què vivim on els atacs venen de totes parts. El poder el construïm de manera col·lectiva dins el moviment feminista i hi ha un poder econòmic que no podem oblidar.

La campanya és una invitació a dones que no estan en un grup feminista per diverses raons però volen contribuir a potenciar els sabers i poders feministes i poden fer-ho sentint-se part del moviment fent una donació econòmica.

Donem molt valor als diners que la gent posa de les seves butxaques, entenent que fan un esforç gran i que vol dir que creuen en el que fem. Estarà activa tot el mes de desembre fins les vacances de Nadal i els diners serviran per finançar grups de base de dones feministes a Centreamèrica.