Nacions Unides posa l'accent el 2020 en el dret a la salut sexual i reproductiva

Nacions Unides ha convocat reunions de governs, activistes pels drets de les dones, i altres agents, entre maig i juliol d’aquest any. Agents que promouen una campanya global – Generació Igualtat, amb focus a Ciutat de Mèxic i a París –, en el 25è aniversari de la Declaració i plataforma per l’acció - Beijing 1995. La declaració denunciava la desigualtat de gènere i plantejava canvis possibles en drets de les dones, i que 'la norma és la igualtat'. En una introducció a la campanya, UN Women ho explica: 'Imagineu-vos un món on totes les persones tinguin igualtat de drets i oportunitats. Les dones i les nenes no tenen por de caminar cap a casa tard a la nit i els homes i els nois no queden atrapats en les masculinitats opressives'. I, on hi hagi 'igualtat en el lideratge polític, i a les sales de juntes corporatives i els sòls de fàbriques. Les dones tenen la paraula en les decisions que afecten la seva vida, el seu cos, les seves polítiques i el seu entorn, des dels pobles fins a les ciutats'.

Aquest any, es preveu que uns 160 països - 189 estats van fer que la declaració s’adoptés per unanimitat - informin sobre els avenços aconseguits, i el secretari general de Nacions Unides faci una avaluació general. La nova campanya parla de facilitar sinergies - explica Katja Iversen, responsable del grup global Women Deliver - ‘per avançar de forma efectiva en temes com el dret a l’avortament, a salut reproductiva, o posar fi a la violència. ‘El potencial pel canvi és enorme’ - segueix - ‘però ja n’hi ha prou de compromisos buits, s’ha d’acabar aquest any amb una acció contundent, responsable i ‘atrevida’.

La declaració també abastava, entre 12 àrees clau, el treball digne en qualsevol sector i igualment retribuït, i avaluar l’impacte de la degradació ambiental en les dones, i el seu paper en un desenvolupament sostenible, especialment en zones rurals, on també les nenes i dones pateixen més difícil accés a l’educació. Aquest dret és qüestionat en alguns països, i si no ho és, les dificultats per accedir a l’educació fan, per exemple, que moltes noies es vegin obligades a casar-se prematurament. També Nacions Unides i altres organitzacions assenyalen vulneracions de drets bàsics, en el matrimoni precoç o forçat de les noies.

Projecte d’apadrinament de nenes i noies a Achham

En aquest sentit, el projecte Edufem de l’associació be artsy parteix de la premissa que per cada any d’educació es pot retardar dos anys l’edat de casament de les nenes en les zones rurals allunyades de Nepal on treballa. Nenes de 13 o 16 anys són casades abans de poder fer algun curs més avançat, elles pensen que el seu futur implica treballar a casa dels seus sogres, o bé deixen l’escola abans per la feina als camps els pares. És un projecte paral·lel, i complementari, al projecte Rato Baltin que l’ONG duu a terme des de 2017, amb el qual denuncia la discriminació extrema de nenes i noies, per motius de tradicions d’origen tribal – hinduistes, que consideren a la dona impura quan té la menstruació. I que a més les exposa a violacions, o a morir fora de casa seva quan han de practicar el chhaupadi. A través de tallers i activitats, promou l’educació i el debat públic sobre aquest factor sociocultural al país.

Amb aquest nou projecte, Clara Garcia i Ortés, co-fundadora de be artsy, que ha estat nominada pel premi humanitari Robert Burns en la seva edició de 2020, va començar fent-se càrrec personalment d’apadrinar dues noies, la Manisha N i la Tejana, i el 2019 be artsy ha comptat amb dos padrins que donen suport a dues noies més, la Sangita i la Manisha B. Per seguir amb el projecte treballen per trobar spònsor per l’escolarització de la Tulsi i la Kamala. El feedback, el retorn, en termes de major benestar i autoseguretat, que aquestes noies donen ha animat l’entitat a iniciar aquest projecte. Algunes voluntàries han començat a donar classes d’anglès, en línia, a les noies, per ajudar que puguin comunicar-se millor amb les persones que participin en el projecte, amb suport per pagar l’escola i tenir l’ajuda bàsica en el dia a dia que faciliti seguir l’escolarització.