Neix una etiqueta que acredita peces de roba lliures de mà d’obra infantil

"Ens tracten com a animals, com a un gos o a un gat". Aquestes eren les paraules d’una treballadora asiàtica de la indústria tèxtil en el controvertit programa de Salvados anomenat Fashion Victims. Grans firmes de roba com Zara, H&M, Mango o Primark estan sota sospita per les seves pràctiques laborals als països asiàtics, on els costos del personal són molt més assequibles que a Europa. La mà d’obra infantil és, a més, una de les qüestions més polèmiques. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), en el món hi ha més de 168 milions d’infants amb jornades que poden superar les 16 hores diàries durant sis dies a la setmana. La remuneració, en canvi, per aquesta quantitat d’hores ingent, oscil·la entre 9 i 13 cèntims l’hora.

Contra aquestes pràctiques abusives s’ha volgut rebel·lar l’ONG Child Labor Free, una organització sense afany de lucre radicada a Nova Zelanda i nascuda amb l’objectiu de crear un etiquetatge ètic i responsable de les peces de roba provinents de la gran indústria tèxtil. Després de sotmetre’s a una auditoria independent a càrrec de la consultora Ernst & Young, les empreses poden assegurar que ni elles ni els seus proveïdors han utilitzat mà d’obra infantil en la producció dels seus productes. "De la mateixa manera que busquem productes orgànics als supermercats, creiem que la roba lliure de mà d’obra infantil necessita convertir-se en un estàndard reconegut mundialment", afirmava Michelle Pratt, director general i fundador de l’entitat per a Muhimu.

Child Labor Free és fruit de la feina de dissenyadors neozelandesos com Hailwood, Kate Sylvester o Stolen Girlfreinds Club, amb el suport d’UNICEF i de l’agència de publicitat Saatchi & Saatchi. Amb la seva iniciativa, l’ONG vol que hi hagi una major transparència i compromís de les grans marques amb els valors ètics per poder assegurar que el seu negoci està lliure de treball infantill.

Què s’amaga darrere de la moda Low Cost?

Moltes persones encara recorden els fets del passat mes d’abril de 2013 a una fàbrica de Daca (Bangladesh), on van morir més de mil treballadors i treballadores després que s’enfonsés l’edifici. Després d’aquest enfonsament, 3.500 fàbriques han sigut inspeccionades, però només vuit han passat amb èxit els controls de seguretat.

La indústria de la moda té, segons un article a Telva, 40 milions de persones que hi treballen al món, del qual un 85% són dones. A Bangladesh, un dels països que més moda exporta, les dones cobren 3 dòlars al dia. Una altra dada significativa és que la indústria de la moda és la que més contamina al món després de la petrolífera. La culpa d’això són els litres d’aigua que es destinen per tenyir roba, les quantitats de residus derivades i l’ús de químics o llavors transgèniques per cultivar el cotó.

El moviment SlowFashion arriba cada cop a més sectors de la població. A Barcelona, el dijous 7 d’abril de 2016 es va llençar el Concurs Fashion Revolutionaries 2016, a càrrec de Moda Sostenible Barcelona. La sensibilització, gràcies a iniciatives com la de l’associació barcelonina, és essencial en aquest sentit per crear consciència i per proposar una alternativa a la moda que afavoreix i promou l’explotació laboral i la mà d’obra infantil.