Ninfa Cruz: "Demano la llibertat per a totes les dones preses de Colòmbia"

Actualment es troba a Europa, concretament a Barcelona. Quin és el motiu d’aquesta visita?

Vull visibilitzar a Europa la problemàtica i la violació de drets humans, especialment cap a les dones, que s’està vivint a Colòmbia. El president Iván Duque està dient que Colòmbia és un recés de pau i és mentida.

A Colòmbia és una líder social defensora de drets humans des de fa dècades. Com entoma aquest paper?

Assumeixo aquest paper per responsabilitat. És un camí tediós. El meu paper no el pot fer tothom. Vaig prendre la determinació de denunciar la violació de drets a Colòmbia. Moltes dones tenen por d’alçar la veu. Jo ho faig en nom de totes nosaltres.

En quin moment comença la seva trajectòria de lluita?

La meva lluita comença quan fan desaparèixer la Asociación Municipal de Usuarios Campesinos (AMUC) i la Asociación Departamental de Usuarios Campesinos (ADUC). Van ser exterminades per crims comesos per les forces militars, organismes de seguretat de l'Estat i grups paramilitars. Desenes de líders socials es van veure obligats a escapar davant el risc de ser assassinats o desapareguts.

Vostè també ha estat amenaçada en diverses ocasions i ha hagut de fer desplaçaments forçats…  

He patit fins a cinc desplaçaments forçats per amenaces contra la meva integritat física. M’he vist obligada a viure en clandestinitat perquè la meva vida estava en risc i he sobreviscut a un intent de desaparició a Bogotà. Però això no m’ha tret les ganes de seguir denunciant tots els casos dramàtics que està perpetrant l’estat colombià.

Actualment és membre de COSPACC. Quins programes coordina i quina és la seva missió en aquesta organització?

Sóc la fundadora de COSPACC, una ONG de drets humans que actua a la zona oriental de Colòmbia, als departaments de Boyacá, Casanare, Cundinamarca, Tolima, Santader, Arauca, Villavicencio i Bogotà. També formo part d'ASMUC, Asociación Mujeres Unidas del Casanare, ASONALCA, Associación Nacional Campesina Jose Antonio Galán Zorro, ANJECO, Asociación Nacional de Jóvenes i Estudiantes de Colombia i ASOTRAVID, Asociación de Trabajadores por una Vida Digna. Són organitzacions que formen part del Congreso de los Pueblos i la Cumbre Agraria Étnica Popular. Fa 15 anys que sóc líder defensora de les dones. 

I què feu en aquestes organitzacions?

Denunciar les violacions de drets humans i protegir l'espai de vida de la població i el dret de les dones a tenir una vida digna. Defensem habitatges dignes per a un col·lectiu de 1500 dones que són caps de família. Defensem drets bàsics. El govern està privatitzant les universitats, els col·legis, la sanitat…

Quina és la situació de les dones a Colòmbia?

Moltes dones líders defensores de drets estan sent assassinades per reivindicar un habitatge digne i el dret a l’educació. Altres dones estan preses i detingudes, acusades de terrorisme per defensar la justícia social.

Què demana com a líder defensora de drets de les dones?

Demano la llibertat de les dones preses. Demano la llibertat d’Alix Miriam Aguilar Marín i altres companyes que estan a la presó per exigir respecte o per voler defensar el medi ambient. Demano la llibertat per a totes aquelles dones que no són terroristes, tal com diu l’estat. Són treballadores del camp. Demano la llibertat de Carmen Idaida Salcedo, de Maria Teresa Rincón Duarte, Yulivel Leal Oros... Demano la llibertat per a totes les dones preses de Colòmbia.

No hi ha cap llei que empari les dones?

Moltes dones a Colòmbia són assassinades pels seus esposos. A Colòmbia hi ha molt feminicidi, molta cultura masclista. Les dones ens hem mobilitzat i ens mobilitzem per exigir els nostres drets. Ens estigmatitzen, ens persegueixen, ens desplacen, ens criminalitzen.

Amb què es queda de tots aquests anys com a líder social?

Com a defensora de drets humans i líder social em quedo amb la lluita de seguir acompanyant les dones per visibilitzar la situació que s’està produint contra nosaltres. Continuarem lluitant per aconseguir que el treball de les dones es respecti i es valori. Moltes d’aquestes dones preses són camperoles, són treballadores i no terroristes. Ser una líder social no és cap delicte. L'estat criminalitza les dones.

Parlant de l’estat colombià... S'estan incumplint les negociacions i acords de pau amb les FARC i l’ELN. Quina és la seva visió al respecte?

A la mesa de negociació, totes les parts van firmar un conveni. L’Estat es va comprometre a oferir, a aquesta grups, drets i reubicació. Enlloc d’això l’Estat s’ha dedicat a matar  persones que formaven part d’aquests grups armats com a represàlia. Aquestes persones no han tingut més remei que tornar a les muntanyes per no ser assassinades. La guerra s’ha endurit i Colòmbia, repeteixo, no és un recés de pau tal i com vol vendre el govern. Colòmbia segueix a pitjor.