L’Awajú és un poble indígena de la selva amazònica peruana on la transformació del cacau té gran importància. Segons la història, Nugkui, la deessa de l’agricultura, va ensenyar a les dones de la zona a recol·lectar i cultivar les llavors del cacau.

Theobroma és el nom científic del cacau, que es tradueix del llatí com a “beguda dels déus” i al Perú segueix tenint un ús ritual místic i religiós. De fet, el descobriment de les restes del cacau en llocs arqueològics indiquen aquesta evidència de l’ús cerimonial d’aquest. Les troballes tenen una antiguitat d’uns 5.500 anys i situen al nord del Perú i el sud de l’Equador com al centre de l’origen de la domesticació del cacau.

Els productors de les zones més humils es resisteixen a convertir els seus cultius de cacau en arròs, cafè o en terrenys urbanitzables. Són els autèntics conservacionistes de les varietats originals del cacau natiu, les que mantenen el sabor i aroma propis del legat genètic de valor incalculable.

Si apropem el focus, descobrim que les veritables lluitadores del cacau són elles, les dones. Les que cultiven, transformen, seleccionen el gra, el torren, li treuen la closca, el molen i moletegen. Finalment, treuen la pasta de cacau que es comercialitza a tot arreu amb les diferents marques.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) presenten el documental ‘Nugkui: l’esperit del cacau’ per valorar i visibilitzar la tasca dels productors de xocolata i les dones transformadores del cacau. “És important per a nosaltres, com a dones, seguir transformant la xocolata, perquè estem transformant, d’alguna manera, somnis”, relata una de les dones al documental.

“El documental reflecteix molt bé la connexió de les dones amb els ancestres per recuperar les tradicions. Hi ha un agraïment cap a la terra pel cacau que els hi dóna”, explica la responsable territorial d’ESF, Aura Vidal. Remarquen així la unió de la transformació de la terra amb la transformació pròpia de les dones.

Elles són les que, fugint de la competència, van crear una marca comuna anomenada ‘Nuwu’, dona en awajú, reivindicant així que les dones són les veritables hereteres dels ancestres amazònics que van domesticar el cacau. “Amb la marca col·lectiva comencen a compartir maquinària i processos i s’inicia l’empoderament de les dones”, sent pioneres com a dones organitzades en emprenedoria en aquesta zona.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres porten anys treballant al Perú, “vam començar al nord on va sorgir un gran moviment en la defensa del cacau, liderat per dones”. Impulsen projectes d’economia social i solidària per recuperar aquesta zona, on també les dones són perseguides. “Les dones defensores del medi ambient estan patint diverses discriminacions alhora perquè s’estan oposant a grans empreses”, relata Vidal.

La directora del documental, Bérengère Sarrazin, ja ha treballat amb altres problemàtiques del Perú sobre el territori i els drets humans al país llatinoamericà, així com altres campanyes de sensibilització del medi ambient i de gènere a nivell internacional.