Oxfam Intermón llança la campanya ‘Tax the rich’ per posar fre a les desigualtats

El magnat sud-africà Elon Musk, flamant propietari de Twitter i una de les persones més riques del món, va tributar a un tipus impositiu real lleugerament superior al 3% entre el 2014 i el 2018. Per contra, l’Aber Christine, una dona que viu del comerç d’arròs, farina i soja a mercats del nord d’Uganda, i que col·labora amb Oxfam Intermón, paga en impostos el 40% dels prop de vuitanta dòlars que guanya al mes. Valgui aquesta comparació per fer palès l’abast d’un dels grans mals del nostre temps: la desigualtat.

Coincidint amb la celebració d’aquesta cimera del neoliberalisme que és el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, en marxa fins al 20 de gener, Oxfam Intermón ha llançat una campanya a escala global per assenyalar la urgència d’establir d’una vegada per totes un sistema fiscal just i gravar la riquesa extrema a fi de combatre la desigualtat. Sota el lema ‘Tax the rich’, la iniciativa crida a la pressió ciutadana per exigir que les grans fortunes i empreses multimilionàries perquè paguin els impostos que els toquen.

L’entitat demana a tothom que se sumi a aquest moviment per reclamar un sistema just que fomenti les relacions socioeconòmiques sanes, basades en un principi molt simple i raonable: que pagui més qui més té. Només així es podran recaptar recursos públics per invertir-los allà on fan més falta, això és, a la sanitat, l’educació i en bastir vertaderes polítiques de protecció social.

Si ho traslladem a la concreció, Oxfam Intermón cerca el suport ciutadà per enfortir la lluita contra l’evasió fiscal i actualitzar la llista de paradisos fiscals a Espanya; aconseguir que els impostos als coneguts com a beneficis caiguts del cel siguin permanents i cobreixin més sectors de cara a futures crisis; incrementar la pressió fiscal a l’1% més ric i fer que les rendes del capital tributin tant com les rendes del treball; i revisar l’impost de patrimoni perquè sigui més just i les persones més riques no puguin eludir pagar-lo. 

L’organització demana la confiança de la ciutadania, i com a aval de la tasca feta fins ara en aquesta direcció, cita diverses accions com l’impuls de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) o a la Iniciativa Legislativa Popular, juntament amb més d’un centenar d’entitats, a favor dels drets de la població migrada; el treball dut a terme per visibilitzar i proposar solucions a la situació de temporalitat, parcialitat i precarietat laboral que impacta al jovent; així com el foment del debat social i polític per avançar cap a un sistema fiscal més progressiu, entre altres.

Per tot plegat, Oxfam Intermón vol que com més gent millor se sumi al moviment i presti el seu suport a una campanya que diu prou als abusos dels més poderosos i a l’increment de la desigualtat. Tothom que hi vulgui prendre part pot fer-ho a través del web de l’entitat, omplint aquest formulari. 

Apujar impostos a les grans fortunes i empreses per reduir les desigualtats 

La campanya ‘Tax the rich’ s’ha posat en marxa en un moment en què el món viu un moment d’emergència sense precedents i la immensa majoria de la població pateix un seguit de crisis multidimensionals i superposades, que provoquen, entre altres conseqüències, la devaluació dels drets socials i l’eixamplament de les desigualtats. 

En aquest context de crisi econòmica, escalada dels preus i del cost de la vida, col·lapse climàtic i crisi sanitària derivada de la pandèmia de covid-19; i en un moment en què la pobresa al món s’ha incrementat per primer cop en vint-i-cinc anys; per contra, la minoria més rica i poderosa ha tret profit d’aquesta situació i ha vist com la seva riquesa ha augmentat dràsticament, de la mateixa manera que ho han fet els beneficis empresarials, que han repuntat a un nivell rècord.

Així ho fa palès Oxfam Intermón en un recent informe, titulat ‘La llei del més ric’, que posa al descobert dades que fan feredat. Entre altres conclusions, l’estudi explica que  l’1% més ric ha acumulat gairebé dues terceres parts de la riquesa generada al món des del 2020, el que representa prop del doble que el 99% restant. A més, la fortuna dels milmilionaris s’eleva a raó de 2.700 milions de dòlars diaris, mentre que els salaris de 1.700 milions de persones treballadores creix per sota de l’increment de la inflació.

Més dades: el 2022, les empreses energètiques i d’alimentació van duplicar els seus beneficis, fet que les va permetre repartir lucratius dividends, quantificats en uns 257.000 milions de dòlars, entre les seves accionistes. Una xifra que clama al cel si pensem que més de vuit-cents milions de persones passen gana al món cada dia. Si parlem d’impostos, l’informe indica que per cada dòlar recaptat al món, només quatre cèntims tributen sobre la riquesa. Alhora, la meitat dels milmilionaris del món viu a països on no s’aplica cap mena d’impost de successions. 

Finalment, l’estudi ‘La llei del més ric’ calcula que si s’apliqués un impost a les grans fortunes de fins a un 5%, es podrien obtenir 1,7 bilions de dòlars l’any, que servirien perquè 2.000 milions de persones deixessin enrere la pobresa i es pogués finançar un pla a escala mundial per acabar amb la fam al món. 

La desigualtat estructural s’imposa a Espanya

Oxfam Intermón també ha posat el focus en l’evolució de la desigualtat a Espanya amb un altre informe que ha publicat recentment sota el títol ‘Sobra molt de mes al final del sou’. Hi destaca que l’Estat espanyol, malgrat les mesures que s’han posat en marxa per parar el cop de la pandèmia, continua sent un dels països més desigual del seu entorn.

L’estudi analitza els estralls de la inflació i exposa, per exemple, que entre gener i novembre del 2022, l’augment dels preus ha reduït el poder adquisitiu de les llars amb menys ingressos prop d’un 26% més que el de les llars amb més ingressos.

De fet, en termes reals, els salaris estan minvant a nivells similars dels pitjors anys de la crisi financera que va començar el 2008, essent un 4% inferiors als d’aquell període. Davant d’aquest panorama, l’altra cara de la moneda són els beneficis i marges empresarials, sobretot de les grans companyies, que s’han mantingut estables i fins i tot s’han incrementat. 

Si ens fixem en el 2021, els beneficis de les empreses de l’Ibex-35 van ser un 63% superiors al de 2019 i també van superar la mitjana dels cinc anys prepandèmia. L’any 2022 que acabem de deixar enrere no ha fet més que reforçar aquesta tendència i, durant el tercer trimestre de l’any, aquestes grans empreses van anunciar guanys un 30% per sobre dels registrats en el mateix període de l’any anterior.  

Així, per a Oxfam Intermón, l’actual crisi de preus és també una crisi de desigualtat. Una afirmació que l’entitat sosté argumentant que el 90% de l’increment dels preus registrats el 2022 es pot explicar per l’augment del benefici de les empreses. Estem, doncs, davant d’una desigualtat estructural que ha anat a l’alça i es pot plasmar en xifres: el 2008, l’1% de la població més rica concentrava el 15% de tot el patrimoni, mentre que al final del 2021 ja n’acaparava el 23%.

En aquest escenari, l’informe proposa un ventall de recomanacions al Govern espanyol que ajudarien a revertir aquesta situació. Parlem d’impulsar decididament una política de rendes equilibrada que permeti recuperar el poder adquisitiu; continuar incrementant el salari mínim fins a arribar al 60% del salari mitjà; aplicar polítiques per pal·liar la precarietat laboral, especialment entre el jovent.

Igualment, el document planteja la necessitat de redoblar esforços per reforçar el tribut als beneficis extraordinaris de grans empreses, com les del sector energètic o de la banca. De la mateixa manera, s’insta l’executiu a fer més efectiva la lluita contra l’evasió i elusió fiscal per acabar amb els paradisos fiscals –per exemple, actualitzant i revisant anualment la llista de paradisos fiscals– i aconseguir que les rendes més riques paguin els impostos que els correspon. 

L’entitat també creu necessari reformar l’impost de societats en la línia de garantir que les grans empreses paguin un tipus efectius sobre els seus beneficis empresarials que s’apropi al tipus nominal, incorporar criteris de responsabilitat fiscal a la contractació pública o revisar els incentius i deduccions fiscals de l’impost de societats, per citar algunes mesures. 

Per cloure, el document assenyala que també ajudaria a fer retrocedir la desigualtat estructural millorar en la governança empresarial i implementar mesures de suport a les petites i mitjanes empreses. Per exemple, avançant en mesures que facin minvar el poder de mercat que tenen grans empreses en els seus sectors o legislant sobre el respecte als drets humans i mediambientals per part de les empreses.