Patricia Calvo: “Tanzània s’ha convertit en una part de la meva vida”

iWith.org
Autor/a: 
Laura Morral
ONG Voluntariado Àfrica a Tanzània
Patricia Calvo du cinc anys repetint l'experiència a Tanzània.

Patricia Calvo: “Tanzània s’ha convertit en una part de la meva vida”

Autor/a: 
Laura Morral
iWith.org

Resum: 

L’acompanyament de persones natives voluntàries de l’ONG ‘Voluntariado Àfrica’ va permetre a Calvo fer vincles amb la gent i apreciar l’impacte cultural d'un territori diferent a la mentalitat occidental

Estàs de voluntària a l’ONG 'Voluntariado Àfrica'. Què fa aquesta ONG?

‘Voluntariado África’ és la pàgina web de les ONG Wosen Yelesh i Momoi Integrated Development Organization (MIDO). Les dues organitzacions treballen juntes. Una està a Arusha (Tanzània) per millorar l'accés a la educació de les comunitats massais a la regió de Monduli Juu i proporcionar mitjans educatius i de desenvolupament socio-econòmic a les futures generacions.

Com vas arribar a parar a ‘Voluntariado Àfrica’?

Ja des de petita, deuria tenir 7 o 8 anys, li deia a la meva mare que m’enviés als camps de persones refugiades a Tinduf (Marroc) però clar, ella no m’hi volia portar. Així que quan vaig complir 21 anys vaig trobar un projecte de voluntariat a Kenya i hi vaig anar sola.

L’any següent ja vaig trobar l'ONG de la Paquita i el Dani (‘Voluntariado Àfrica’). Vaig fer un Skype amb ells i em vaig apuntar a fer el voluntariat. En aquest voluntariat t’acompanyen també voluntaris de l’ONG nativa perquè et situïs al territori i a l’aldea on has de conviure amb la gent d’allà. Els voluntaris natius fan que entenguis la seva cultura, la seva forma de ser, puguis comunicar-te amb la gent de la tribu...

Quin tipus de suport rebies d’aquestes persones natives voluntàries?

Aquestes persones voluntàries estan per ajudar-te en tot allò que necessitis. També em van ajudar molt a conèixer de més a prop la seva cultura, a endinsar-me en els seus coneixements ancestrals… És un canvi de necessitats i cultural molt gran respecte la nostra visió occidental i elles et guien. Estan amb tu gairebé les 24 hores perquè no et falti de res. Em va encantar aquesta experiència i des de llavors ja porto 5 anys repetint.

I tu què feies o què fas allà?

Feia voluntariat educatiu. A dia d’avui amb tres escoles. Ensenyava a uns 70 nens i nenes de 3 a 8 anys anglès i suahili. L’ensenyament d’allà fa servir molt la técnica de la repetició. Però és clar, et trobaves que els nens i nenes més grans en sabien més o responien més ràpid i els infants més petitets no aprenien res. Llavors també havies d’ensenyar als professors altres mètodes d’aprenentatge o fer entendre a les famílies i al professorat que utilitzessin els quaderns. L’alumnat té quaderns però no els feia servir perquè no volia que s’acabessin per por a no tenir-ne més…

Portes cinc anys repetint. L’experiència et deu haver impactat bastant no?

Sí. He repetit perquè aquesta ONG és molt petita i familiar. He fet amistats amb els voluntaris del poblat, amb el Dani i amb la Paquita... I sobretot, m’ha impactat molt el contrast cultural, és increïble.

Recordes alguna sensació o anècdota que t’hagi marcat?

Els caps de setmana anàvem a un poblet que, per arribar-hi, havíem de caminar 8 hores enmig de la sabana. Mentre caminàvem vèiem córrer zebres i tot tipus d’animals... Quan vam arribar al llogaret, no hi havia res, només les cases dels massais. Vam compartir la casa feta de tova on només hi havia llits fets amb tronquets i pell de cabra seca per abrigar-te.

Quan caminàvem enmig de la sabana pensava que nosaltres ho fèiem per plaer, per gaudir del paisatge però aquesta gent cada dia ha de caminar aquestes vuit hores per portar menjar a casa o anar a buscar qualsevol cosa... canvia molt la perspectiva...

Què t’ha donat Tanzània i la seva gent?

Sempre m'havia atret el tema de voluntariat, inclús abans de fer-ne. Però aquesta experiència tan propera amb la gent i les persones voluntàries de les aldees m'ha canviat la vida. M’ha canviat la manera de veure les coses o de sentir-les. M’ha canviat la perspectiva de veure o enfocar els problemes. Ara gestiono les emocions d'una altra manera i valoro l'esforç que fan els nens i les nenes per anar a l'escola. Vaig veure com un infant de 3 anys caminava una hora cada dia per anar a l'escola. Aquí vivim d'una altra manera. Realment Tanzània s'ha convertit en part de la meva vida.

Quin impacte van tenir en tu aquestes persones que t’acompanyaven?

Amb en Paolo, per exemple, és un noi que està amb tu les 24 hores i t’ajuda molt amb el tema de l’idioma, et fa d'intèrpret. Estan molt pendents de tu, sempre per resoldre’t entrebancs o problemes que puguis tenir...

Però a banda d’això, al estar tantes amb aquestes persones tantes hores plegades aprens a conèixer la gent d'allà i també a no jutjar ni tenir prejudicis, sobretot en temes culturals. A mi em va impactar molt que allà estigués permesa la poligàmia. Per a nosaltres és una cosa impensable. Cada dona té la seva casa i viu amb els fills. I l'home dorm cada nit on li ve de gust. Hi havia un massai que tenia 120 dones!

Continues vinculada a l’ONG?

Estic ajudant la Paquita amb el tema de les xarxes socials i a fer xerrades per diferents col·legis i centres amb el Dani que és massai.