Proposta legislativa LGTBIQ+ a la UE: les famílies en camí del reconeixement

Les famílies LGTBIQ+ han avançat en el reconeixement de drets en els darrers anys però no hi ha coherència entre tots els països europeus al respecte. El passat mes de desembre, la Unió Europea va publicar una proposta legislativa sobre el reconeixement de la paternitat per tal de dotar de drets les famílies de tot tipus. És una proposta que té un impacte especial en les famílies LGTBIQ+ donat que la paternitat establerta en un Estat membre ha de ser reconeguda a la resta d'estats membres.

En un comunicat conjunt, ILGA-Europe, i la Xarxa de Famílies Europees LGBTIQ+ (NELFA), han expressat que “es tracta d'un gran pas endavant per aconseguir seguretat jurídica perquè els infants en situacions transfrontereres tinguin la seva vida familiar protegida, i que tinguin els seus pares reconeguts a tota la UE. Actualment, molts infants, inclosos els fills de famílies LGBTI, perden un dels pares quan creuen una frontera perquè no es reconeix la paternitat”.

La Comissió Europea ha desenvolupat aquesta proposta a raó del compromís expressat per la UE amb els drets humans i, específicament, els drets de les persones LGTBIQ+. L’any 2020 la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen va pronunciar aquestes paraules: "si sou pares en un país, sou pares a tots els països". Així, el vincle parental no dependrà de les fronteres sinó de la pròpia composició familiar.

Aquesta proposta de reglament és la primera de les mesures a adoptar al respecte, però, per tal de posar-se en marxa, ha de ser aprovada per unanimitat al Consell d’Europa, després de la consulta al Parlament Europeu, que ja ha fet diferents iniciatives relacionades. En aquest sentit els intergrups parlamentaris dels drets dels infants i drets LGTBI van mostrar la seva satisfacció i els i les portaveus en van fer una declaració pública conjunta .

Per a Kim van Sparrentak, del grup parlamentari Verds-Aliança Lliure Europea i  copresident de l'Intergrup LGTBI, “La llibertat de moviment és un pilar de la nostra Unió i, tanmateix, sembla que alguns gaudeixen d'aquest dret més que d'altres. Assegurar-se que els nens no perdin els vincles legals amb els seus pares quan creuen una frontera no només es tracta de claredat legal i prevenir obstacles administratius, sinó que és un imperatiu moral. Acollim amb afecte aquesta mesura i seguirem impulsant una proposta similar pel que fa al reconeixement mutu de les relacions”.

Per la seva banda, Catharina Rinzema del grup parlamentari Renew Europe i vicepresidenta de l'Intergrup dels Drets dels Infants, va afirmar que “Si sou una família en un Estat membre, hauríeu de ser una família a tota la nostra Unió; és tan senzill com això! L'interès superior de l'infant ha de ser sempre una consideració primordial i el dret d'un nen a una família està consagrat a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, sigui on sigui".

Rinzema també va apuntar que "els drets parentals de les parelles LGTBI s'han de preservar sempre i els fills de pares LGTBI han de tenir els mateixos drets que els seus companys de pares de diferent sexe. Un nen sempre és un nen”.

David Lega, del grup parlamentari del Partit Popular Europeu, i copresident de l'Intergrup dels Drets dels Infants, va afegir que “Els fills de pares LGTBI estan molt exposats a la discriminació i les famílies LGTBI han patit una compressió injustificada de la seva llibertat de moviment a la nostra Unió. Aquest Reglament sobre el reconeixement mutu de la paternitat entre els estats membres posa fi als mals que pateixen aquests nens i famílies i avança cap a la justícia a la nostra Unió, donant a tots els nens, a totes les famílies, la igualtat de drets i un lloc segur a les nostres societats, siguin on siguin, sense deixar ningú enrere”.

Finalment Marc Angel, membre del grup parlamentari Socialists & Democrats i copresident de l'Intergrup LGTBI, va concloure “Donem la benvinguda a la mesura legislativa sobre l'enfortiment dels òrgans d'igualtat. Aquestes estructures nacionals són clau per garantir que els ciutadans tinguin capacitat de reparació legal si són discriminats. Quan hi ha proteccions legals, aquestes estructures ajuden a garantir el respecte de l'estat de dret i dels drets dels ciutadans”.

Així, actualment, el suport parlamentari a la mesura proposada és ampli i la demanda de les diferents federacions i entitats LGTBIQ+ troba una resposta. Cinc anys després que el Reglament sigui aplicable, la Comissió avaluarà la seva aplicació per part dels Estats membres i es podran proposar modificacions.