Arribar a Europa per trobar un futur millor. Aquesta és la raó de molts dels refugiats per arriscar les seves vides. La guerra civil a Síria, la dictadura opressiva a Eritrea, o escapar de les urpes de l'Estat Islàmic a l'Iraq són alguns dels motius de pes per fugir dels seus països d'origen. Molts no volen sortir de casa, però ho fan perquè no tenen una altra opció. Fugen de les seves vides. Milers de persones creuen el Mediterrani Central per Líbia, d'altres agafen la ruta marítima fins a Grècia i pels Balcans des de Turquia. També n'hi ha que ho fan per via terrestre. Alemanya és el país preferit per arribar, però molts també s'acumulen a Calais per creuar el canal de la Mànega i arribar al Regne Unit. En qualsevol cas, des que emprenen la fugida, independentment de la ruta que agafin, i sense comptar amb les inclemències d'un trajecte incert, el preu que s'ha de pagar sovint és massa car.

Segons dades de Metges Sense Fronteres (MSF), ja són 12 milions de sirians els que s'han desplaçat pel conflicte de guerra, és a dir, més de la meitat de la població. D'aquesta xifra, només el 2% ha aconseguit arribar a Europa. ''Quatre milions de persones viuen com a refugiats en els països que envolten Síria. Una de cada quatre persones que viuen al Líban ara són refugiats sirians'', afirma Clàudia Sánchez, delegada de Premsa a Catalunya per MSF. El projecte Diálogos Invisibles, impulsat per l'entitat Mescladís, mostra que Europa emmarca les seves polítiques migratòries en ''lleis d'estrangeria restrictives i repressives''. Martín Habiague, director de Mescladís, denuncia ''les polítiques criminals d'Europa'' davant de la crisi de refugiats més gran al Vell Continent des de la Segona Guerra Mundial.

Malauradament hi ha molt pocs canals segurs i legals per arribar a Europa. Durant el llarg viatge, els refugiats depenen de les seves existències fins que són rescatats. ''Molts arriben deshidratats o marejats i fins que no s'efectua el rescat no es tornen estables'', descriu la Clàudia. Sovint el mitjà escollit són embarcacions precàries amb un gran risc d'enfonsament. Difícilment molt pocs arriben a conciliar la son a les barques, i només ho fan després del rescat, quan organitzacions com Metges Sense Fronteres o la Creu Roja els ofereixen un espai habilitat per ells. Alguns arriben a l'illa de Kos, que s'ha vist desbordada durant les darreres setmanes per l'arribada de refugiats. D'altres, aconsegueixen arribar a Atenes o a Itàlia, des d'on començaran una ruta pels Balcans amb, en la majoria dels casos, l'objectiu d'arribar a Alemanya: Macedònia, Bulgària, Sèrbia... Molts refugiats es concentren a Hongria, on el govern de Viktor Orbán ha construït una valla de 175 km de longitud i 4m d'alçada a la frontera amb Sèrbia. També van tancar l'estació de tren de Keleti, a Budapest. Beneficiant-se dels impediments, aquí és on entra el paper de les màfies.

''Les màfies juguen un paper important en aquesta situació, ja que són el passatge per a molts refugiats i cada cop n'hi ha més'', diu la cap de premsa de Metges Sense Fronteres a Catalunya. Oficialment, són 71 els refugiats morts trobats a l'interior d'un camió a l'est d'Àustria el passat dijous 27 d'agost. Sovint, els conductors il·legals fan negoci amb la desesperació i ofereixen trajectes poc segurs amb preus molt elevats. Entre 900 i 1.200 euros són les quantitats que molts refugiats han de pagar per pujar a una moto aquàtica que els porti a alguna de les illes gregues. O també s'ofereixen camions a 1.000 euros per persona.

Organitzacions com Red Acoge han manifestat en un comunicat la responsabilitat política dels països de la Unió Europea: ''Demanem als Estats membres que compleixin amb els compromisos subscrits als tractats internacionals per garantir els drets de les persones que cerquen protecció internacional''. La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, per la seva banda, denuncia que Espanya continua blindant les seves fronteres i tancant les portes a les persones refugiades.

L'Ajuntament de Barcelona vol obrir un registre de famílies que vulguin acollir refugiats sirians a la ciutat. Fins llavors, els ministres de l'Interior dels països de la UE han decidit reunir-se el proper 14 de setembre per abordar la crisi de refugiats. Esperant a una solució pactada, les organitzacions internacionals segueixen oferint tota l'ajuda humanitària que està a les seves mans. El punt de sortida d'un viatge etern és una realitat, però el final, per molts, és encara incert.