L'arribada de refugiats ha posat de manifest la incapacitat de la Unió Europea per afrontar grans reptes com gestionar l'èxode de tantes persones i famílies. Tot i que en un principi semblava que Alemanya agafava el timó d'un vaixell sense cap rumb, el 2016 s'anticipa com un any on el rebuig cap a les persones que fugen de la guerra es fa cada cop major.

D'una banda, Dinamarca va aprovar el dia 26 de gener una llei que castiga clarament al refugiat. La nova normativa dóna via lliure perquè l'Estat confisqui diners i pertinences dels refugiats que superin el valor de 1.340€. L'argument d'aquesta mesura és que els diners confiscats s'utilitzaran per pagar la manutenció de les persones que arribin al país. Amb aquesta llei, la desprotecció dels refugiats es fa encara més evident. L'any passat van arribar 15.000 refugiats al país danès, mentre que aquest 2016 s'espera que arribin 16.000.

A més, una altra de les polèmiques mesures que va aprovar ahir el Parlament de Dinamarca amb el vot a favor de 81 diputats de 109, és el temps que hauran d'esperar les persones que reben asil fins que puguin retrobar-se amb la seva família: tres anys. En un comunicat publicat a la pàgina d'Amnistia Internacional Catalunya, la directora adjunta del Programa per a Europa i l'Àsia Central d'AI, Gauri Van Gulik, afirma que ''la separació pot tenir un impacte devastador en les famílies, fins i tot per a la seva rehabilitació de les experiències traumàtiques i la seva capacitat per integrar-se i adaptar-se a la vida en un nou país''.

Però, llavors, és Dinamarca l'únic país que aplica aquestes mesures? La resposta és no. Suïssa, per la seva banda, només permet conservar 900€ als refugiats que arribin al país. Diferents lands del sud d'Alemanya com Bavaria o Baden-Württemberg apliquen la mateixa política. En el cas de Baden-Württemberg, un dels Estats més rics del país, la policia pot quedar-se amb sumes que superin simplement els 350€. En el cas de Bavaria, la suma ascendeix a només 750€.

Per si no n'hi havia suficient davant les polèmiques mesures que apliquen alguns països de la Unió Europea, el Regne Unit també s'hi ha volgut sumar. Els refugiats en espera d'asil a la ciutat de Cardiff, a Gal·les, han hagut de portar polseres vermelles de plàstic per a poder acudir a un menjador. A Middlesbrough, s'han produït agressions xenòfobes contra les cases d'acollida on viuen els refugiats, ja que les portes de les seves cases van ser assenyalades pel color vermell.

I a tot això, quin és el paper que juga l'Estat espanyol? Segons una publicació compartida per Fundesplai i publicada pel diari El Punt Avui, la factura espanyola per acollir els refugiats és la més baixa de tota Europa. Per sintetitzar dades, Suècia dóna només l'1% de la seva riquesa i Alemanya aporta el 0,35%. En el cas d'Espanya, la contribució només arriba al 0,03% del Producte Interior Brut.

Amb tot això, la Unió Europea no reacciona davant una realitat que cada cop guanya més adeptes del discurs xenòfob. Segons Amnistia Internacional, la majoria de propostes ''s'han centrat més en la protecció les fronteres que en la necessitat de brindar protecció a les persones que busquen refugi i que fugen de la violència, el terrorisme, i la guerra''.

El comitè noruec que va concedir el Premi Nobel de la pau va l'any 2012 va destacar ''la contribució de la Unió Europea al progrés de la pau, la reconciliació i els drets humans a Europa''. Una menció que la ciutadania més que mai posa en dubte davant de com gestionar un dels reptes més grans que ha tingut el continent en els darrers anys.