Roser Colell: “Hem de lluitar de manera pacífica i col·lectiva per un món on càpiga tothom”

Com vas conèixer l’entitat?

Estava buscant un lloc per fer un camp de treball i vaig començar a investigar. Primer vaig trobar Cocat i per la web de voluntariats de Catalunya vaig donar amb el Servei Civil Internacional (SCI). Em vaig informar una mica a través d’una xerrada informativa i tot el que vaig veure em va agradar molt.

Per què vas començar el teu voluntariat amb el SCI?

Perquè sempre m’ha agradat molt el tema dels voluntariats i vaig veure que era una de les millors opcions per fer-ne, ja que tots els valors que defensen com la cooperació i la comunitat van molt en línia amb els meus. Vaig apostar per això i perquè van ser molt propers des del primer moment. Jo em vaig interessar en el seu projecte tant com ells es van interessar per la meva motivació. Tot plegat em va fer sentir molt acollida i des del primer moment em van captar.

Quin tipus de tasques fas?

Doncs vaig fer un camp de treball a l’estiu a Àustria i ara vaig a xerrades informatives i activitats que fan. En breus iniciarem un grup per la crida de voluntariat de menors de 18 anys. La gent es pensa que aquests voluntariats no són per gent tant jove, però no per ser menor d’edat estàs limitada a fer un camp de treball.

Si jo et dic cultura de pau, justícia global i transformació social?

Són unes paraules necessàries i uns fets que hem de seguir lluitant pacíficament per un món on tothom es trobi còmode, on tots ens entenguem i on es respecti. I això només serà possible si treballem juntes i col·lectivament.

En què consistia el camp de treball que vas fer?

Era un voluntariat a Àustria, prop de la ciutat de Viena. Van participar gent de moltes nacionalitats com Rússia, Sèrbia, Turquia, Taiwan i Alemanya i l’objectiu era recuperar una escola que treballava amb un sistema educatiu diferent a l’habitual. Tenia un pati i un jardí molt grans que s’havien de cuidar i nosaltres ens vam encarregar del seu manteniment. També vam arreglar el terra i vam pintar diverses classes, entre d’altres.

Com ha estat la teva experiència als camps de treball?

Ha estat una de les millors experiències que he tingut mai. Va ser un moment de comunitat i de cooperació en el que vam crear del res coses molt boniques. Vam haver d’entendre’ns persones que no ens coneixíem, provinents de cultures molt diverses.

Tot i que van sorgir conflictes i semblava impossible arribar a una solució per la convergència de pensaments, tots es van resoldre de manera satisfactòria. Poder reunir-nos i arribar a acords mentre compartíem maneres diferents de viure és fantàstic i conèixer aquestes noves cultures m’ha ajudat a aprendre i créixer molt.

Quina evolució fa la gent abans i després d’una experiència voluntària com aquesta?

Jo crec que l’evolució és molt relativa, segons les teves intencions, però personalment veig una evolució molt positiva amb una manera de saber viure en comunitat, respectar, entendre i veure que encara que siguin petites coses, els petits canvis són poderosos.

Petites coses com seure, parlar i compartir creen un canvi i aquest canvi sempre és positiu. T’aporta com una cosa molt màgica i una energia i unes ganes de tirar endavant perquè veus que estàs fent possible coses que al principi creies que no podries fer.

Alguna bon record de l’experiència?

Al costat de l’escola que estàvem arreglant hi havia un riu. Molts dies, quan acabàvem la tasca del camp, anàvem a la vora del riu i ens banyàvem. Ho recordo com un moment molt divertit i màgic.

En un futur proper, tens pensat fer més camps?

Sens dubte, tots els que pugui. Em va encantar i no pararé de fer-ne per seguir lluitant de manera pacífica i col·lectiva per un món on capiguem tots.