Txetxènia: nova persecució a les persones LGTBI

L’any 2017 es denunciava a nivell internacional una campanya de persecució del govern txetxè a les persones LGTBI. En aquell moment es va denunciar la persecució de desenes de persones acusades de ser homosexuals així com la creació d’un camp de concentració per a homes gais a la ciutat d’Argun, en un antic complex militar.

La denúncia  i la solidaritat internacional amb el col·lectiu LGTBI de Txetxènia, tot i que el govern negava la persecució, va fer que la persecució s’aturés, tot i que no es van depurar responsabilitats.

Actualment Amnistia internacional i la xarxa LGTB russa han denunciat una nova purga al col·lectiu i la clara vulneració dels Drets Humans fonamentals del govern txetxè amb les persones LGTBI. Es denuncien detencions arbitràries i maltractaments a més de 40 persones i hi ha almenys 2 persones mortes que no han superat les tortures. Si bé l’any 2017 només va afectar a homes gais ara l’atac s’ha ampliat a dones i les tortures són més dures i cruels, i es porten a terme dins les mateixes instal·lacions del 2017, a Argun.

El govern de Txetxènia ha tornat a negar les detencions i les tortures afirmant que a Txetxènia “no hi ha gais”, una afirmació que ja es va fer l’any 2017. La xarxa russa LGBTI va rebre els primers informes d’aquest nou atac el passat mes de desembre i ha pogut constatar la veracitat de les detencions i tortures. Segons la mateixa font la primera detenció va ser la de l'administrador d'un grup a una xarxa social "VKontakte”, un espai per a homes homosexuals del nord del Caucàs en el que podien comunicar-se.

Aquesta república russa està presidida per Ramzan Kadírov, un aliat i admirador de Vladimir Putin que ha proclamat clarament la seva LGTBIfòbia. Ha estat acusat per diverses organitzacions russes i internacionals –entre elles la OSCE, Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa- de la constant violació dels drets humans en la repressió política de dissidents. Les denúncies inclouen l'assetjament, la persecució, les detencions arbitràries, la tortura i fins i tot els assassinats extrajudicials de persones LGBTI, persones sospitoses de l’ús de drogues i adolescents, en un clima, segons la OSCE, “d'intimidació que ha augmentat en la mesura que gairebé ningú a Txetxènia se sent lliure de parlar sobre el problema dels drets humans”.

La xarxa LGBTI russa ha ajudat en els darrers anys a unes 150 persones de Txetxènia a fugir però actualment les autoritats txetxenes estan impedint que marxin. La única reacció oficial russa ha estat la declaració feta pel secretari de premsa del president. Dmitry Peskov va declarar que examinaran l'informe de la OSCE sobre les greus violacions dels drets humans a Txetxènia, elaborat pel professor de dret internacional Wolfgang Benedek.