Un informe sobre la violència contra les dones a Colòmbia arribarà el gener del 2018 a Catalunya com una eina per promoure la garantia i la satisfacció dels drets de les víctimes de la violència sexual. Concretament el pròxim 25 de gener, el document titulat 'La violència sexual a Colòmbia, dones víctimes i constructores de pau' és un treball desenvolupat per l’investigador Nestor Calbet, especialitzat en drets humans i pau a Colòmbia per la Universitat de Deusto. Fruit d’un projecte engegat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), l’informe presentarà com les dones víctimes de violència sexual han sigut protagonistes en el procés de pau a Colòmbia i en la construcció d’una societat sense conflicte armat.

L’estudi se centrarà en la negociació de les víctimes en els acords de pau a Colòmbia, concretament a la Vall del Cauca. D’aquesta manera també es compararà com ha sigut tractat aquest crim contra les dones amb altres estàndards internacionals i acords de pau precedents. Amb el finançament de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), l’informe s’estructurarà en tres parts: la violència sexual en el context del conflicte armat, la participació de les víctimes en les negociacions de pau i la forma amb la qual aquest crim s’ha contemplat als Acords de Pau.

La Biblioteca de l’ICIP serà l’emplaçament que acollirà la presentació de l’informe amb hora d’inici a les 18:30h. Tot plegat, s’analitzaran les causes, objectius i conseqüències dels crims sexuals contra les dones colombianes, així com la cobertura que li ha donat el dret internacional. L’informe també fomentarà l’apoderament de les dones com agents de pau i serà d’utilitat per a la planificació de la implementació dels acords en el Vall del Cauca.

En total, el conflicte colombià va deixar més de 260.000 persones mortes, milers de desaparegudes i gairebé 7 milions de desplaçades. Un informe anomenat 'La guerra inscrita dins del cos', elaborat pel Centre Nacional de Memòria Històrica, va investigar els crims sexuals contra dones des de l’any 1959 arribant a un balanç d’almenys 15.000 nenes i dones violades pels actors del conflicte. Així doncs, també vol ser una eina de prevenció contra el crim sexual contra les dones, que respon a “unes relacions de gènere sostingudes per una marcada estructura patriarcal”, segons afirmen des de l’IDHC, i lluitar per la no repetició.