Una Supercopa o una rentada d’imatge?

Una de les màximes que s’apliquen a l’esport en general, i al futbol en particular, és que uneix i ajuda a trencar barreres i prejudicis. Si més no, així ens ho recorda compulsivament la FIFA sempre que en té l’ocasió.

Ara bé, el futbol també pot servir a finalitats no tan lloables. De casos n’hi ha a cabassos, però potser el més cèlebre és el de la dictadura militar argentina del general Jorge Videla, que va utilitzar el Mundial del 1978, en què va ser l'amfitrió, per endolcir la imatge del règim fora de les seves fronteres.

El que ara ocupa totes les portades és el de la Supercopa d’Espanya, que enguany estrena format amb quatre equips -el Barça entre ells- i se celebra fora d’Espanya. I el destí que ha decidit la Federació Espanyola ha aixecat molta polseguera. No és per menys, atès que l’ens federatiu ha optat per Jiddah, a l’Aràbia Saudita, un país amb molts diners, però greus mancances pel que fa al respecte als drets humans, especialment de les dones. 

Amnistia Internacional alça la veu

La controvertida decisió ha fet córrer rius de tinta i ha provocat protestes de molts col·lectius. Un d’ells ha estat Amnistia Internacional (AI), qui ha carregat contra la celebració de l’esdeveniment, que va començar ahir, i s’ha plantat davant l’ambaixada saudita a Madrid per reclamar la llibertat, entre altres, de l’activista feminista Loujain al-Hathloul, empresonada al país des del maig del 2018 per reclamar la fi del sistema de tutela que restringeix els drets de les dones.

La Federació Espanyola està blanquejant el règim saudita amb la celebració d’aquesta Supercopa? El portaveu d’AI, Carlos de las Heras, es resisteix ser tan contundent, però avisa que el torneig “no pot ocultar la realitat d’un país amb un llarg i preocupant historial contra els drets humans”. Una postura que l’organització ha volgut transmetre a la federació, però que no ha obtingut resposta: “vam demanar una reunió amb ells ja a l’octubre, però no ens han volgut rebre”, apunta.

Tanmateix, De las Heras subratlla el pes del factor econòmic en la decisió de la federació. “Creiem que tot plegat ha estat una decisió fonamentalment econòmica, com és el cas de tots els esdeveniments que se celebren en països en què hi ha greus violacions dels drets humans”.

Per contra, Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola, ha defensat aferrissadament l’esdeveniment, que ha batejat com la “Supercopa de la igualtat”, i ha presumit d’haver aconseguit que, per primera vegada a la història, homes i dones puguin accedir de forma lliure i igualitària a l’estadi.

Un gest que AI valora positivament, però troba insuficient: “tant de bo fos la Supercopa de la igualtat, però l’Aràbia Saudita d’avui està molt lluny de ser un país igualitari”, explica De las Heras. 

Malgrat tot, el portaveu de l’organització assenyala que, coincidint amb l’ascens del príncep hereu Mohammed bin Salman, s’han produït certs avenços pel que fa als drets de les dones: “Fa dècades que les dones són ciutadanes de segona i estan sotmeses a un sistema de tutela masculina que no les permet decidir sobre determinats aspectes de les seves vides. D’uns anys ençà s’estan fent petits avenços per a les dones, com la possibilitat de conduir lliurement, però encara queda molt per fer”.

Una rentada de cara esportiva 

Però el de la Supercopa no és un cas únic. Sense anar més lluny, ara mateix l’Aràbia Saudita també acull el ral·li Dakar, un altre esdeveniment esportiu de projecció planetària que s’ha deixat seduir pel poder econòmic saudita. “Aquests esdeveniments han de servir per posar sobre la taula la situació dels drets humans en aquests països i no ser una mera operació de blanqueig dels seus règims”, ressalta AI.

Aquesta estratègia, basada en l’organització de grans cites esportives i patrocinis, s’anomena ‘sportwashing’ (rentada de cara esportiva) i l’empren cada cop més països amb un dubtós respecte pels drets humans, des del Qatar fins a Rússia, per millorar la seva reputació i tapar el seu historial d’abusos de cara a l’exterior.

Però, aquestes grans cites poden ser una finestra per pressionar aquests règims en favor del respecte als drets humans? AI no hi confia, atès que “aquest tipus de règims utilitzen aquestes estratègies per projectar una imatge que no és real. Aquests dies estem veient la cara més cosmopolita de Jiddah i la bellesa del desert al Dakar, però això no es pot convertir en una maniobra publicitària de l’Aràbia Saudita perquè la realitat és molt diferent”.  

De moment, ja hem pogut llegir els primers testimonis de periodistes que han viatjat al país per cobrir el torneig i s’han topat amb limitacions, per exemple, per accedir al gimnàs i la piscina dels hotels on s'allotgen, pel sol fet de ser dones. La realitat s’imposa.