Xavier Masllorens, psicòleg, pedagog i activista en moviments socials, és el president de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Prèviament al càrrec actual, va presidir Fundipau i també ha tingut posicions de responsabilitat a entitats com ONG Educación Sin Fronteras, Dincat, el Síndic de Greuges i Intermón Oxfam.

Enguany, el Premi Nobel de la Pau ha tingut com a guardonat Juan Manuel Santos, president de Colòmbia, per l’esforç en el procés de pau gràcies a l’acord signat amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Tot i que la ciutadania va rebutjar l’acord en un referèndum, el premi és interpretat com una mostra de suport a la decisió de Santos de convidar a totes les parts a participar en un ampli diàleg que culmini el procés de pau al país.

Masllorens, com a president de l’ICIP, valora el Premi Nobel de la Pau, analitza d’on vénen les crítiques i explica si pot ser crear divisió interna entre els partidaris del ‘no’ i del ‘sí’ en aquesta entrevista.

1. Com valoreu des de l’ICIP que Santos sigui el guanyador del Premi Nobel de la Pau?

El valorem com una oportunitat immensa, després d’un procés de pau on s’ha treballat seriosament per fer que l’acord final sigui possible. Personalment m’hauria agradat que el Premi Nobel s’hagués repartit entre Juan Manuel Santos i les FARC, però entenc que un grup de guerrilla no acostuma a rebre un guardó com aquest per motius de correcció política. Des de l’ICIP ens sembla molt oportú i contraresta l’opinió dels qui han defensat el "no". A Colòmbia hi ha molta gent que per exemple vol fer la reforma agrària, però no la vol fer com ho demanen les FARC. Encara hi ha aspectes que s’han de treballar.

2. Fa poques setmanes Colòmbia va votar pel "no". Ha sigut oportú el nomenament?

Entenem que sí perquè s’ha posat sobre l’agenda un procés que ha sigut l’esdeveniment de l’any. El conflicte colombià portava oficialment viu des de fa 52 anys, però en realitat ha perdurat molt més. Colòmbia és un país amb una gran desigualtat, on per exemple el 0,4% de la població té el 50% de la terra del país. És cert que hi ha una reconciliació a fer i que les forces de l’ordre també han d’agafar protagonisme.

3. Colòmbia viu ara per ara una situació d’incertesa.

Sí, ha guanyat el "no", i el que està passant és que s’han incorporat els representants del "no" a la dreta, que és qui vol endurir l’acord de pau i acabar amb la guerrilla derrotant-la. Crec que en aquest procés no només han de participar els polítics, sinó també la societat civil, els sindicats i el teixit associatiu del país.

4. Hi ha hagut crítiques amb aquest Premi Nobel, com també va passar l’any 2009 amb Obama.

Aquestes crítiques vénen perquè el Comitè del Premi Nobel valora més l’estament polític que no pas l’estament ciutadà. Si en aquest premi també s’haguessin inclòs els representants de les FARC, s’haurien salvat moltes d’aquestes crítiques. En general, crec que és un bon Nobel perquè al final compromet a les dues parts: tant al president Santos com a l’oposició.

5. El Nobel pot accentuar la divisió a Colòmbia?

No crec que influeixi perquè el president ha ofert el premi a tot el poble, que en paraules seves, han canviat les botes per vots. S’ha de destacar que s’ha perllongat l’alto al foc fins al 31 de desembre del 2016, i que l’ELN (l’Exèrcit d’Alliberament Nacional) ha acceptat negociar i asseure’s en una taula. Això afavoreix que la resolució del procés de pau sigui positiva.