"Admetent que les seves polítiques corporatives eren incompatibles amb l'autocensura que exigeix Xina, Google ha desafiat les autoritats xineses a respectar el principi de llibertat d'expressió inclós a la Constitució xinesa" segons Roseann Rife, Directora d'Àsia-Pacífic d'Amnistia Internacional.

Amb aquest pas, Google admet aquest març'10 que les autoritats xineses podrien ara decidir bloquejar l'accés a google.com.hk a la Xina. Els usuaris xinesos que són crítics amb la decisió sostenen que Google és una de les fonts amb menys restriccions.

"Els usuaris xinesos que esperaven que Google no marxaria de la Xina, i que estan expressant el seu desànim amb aquesta decisió, haurien de preguntar pel canvi al seu propi govern, com i perquè se censura Internet a la Xina", segons Roseann Rife. Excepte per un període breu entre juliol i desembre de 2008, el propi lloc web d'Amnistia International, amnesty.org, es bloqueja a la Xina.

En resposta a l'anunci de Google, les autoritats xineses han acusat a Google de "politització d'assumptes comercials". "Les autoritats xineses polititzen Internet bloquejant certs termes de recerca i llocs web", afirma Roseann Rife. I segueix: "Quan un govern limita la discussió oberta i difusió d'idees en la internet, com fan les autoritats xineses regularment, ja estan imposant la seva pròpia agenda política i posen els límits del debat."

Amnistia Internacional ha documentat molts casos recents, incloent-hi els de Liu Xiaobo i Tan Zuoren, casos en els quals les autoritats han fet callar defensors de drets humans amb presó, pels seus blocs/webs. Amnistia ha instat a companyies com Yahoo, Google i Microsoft a complir la llibertat d'expressió disposada a la Constitució Xinesa i ser transparents sobre els processos de filtratge utilitzats a la Xina, i amb els acords entre les companyies i el govern xinès amb implicacions per a censura i la supressió de dissidències.