Albert Díez: “Els Tres Tombs són tradició i tortura”

Suport Associatiu - Jurídic
Autor/a: 
Dani Gallart
Fa uns anys, ja va morir un cavall als Tres Tombs per esgotament. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Fa uns anys, ja va morir un cavall als Tres Tombs per esgotament. Font: Unsplash.
Arran del cas de la gossa Sota, l'Ajuntament ha decidit formar la guàrdia urbana en el 'llenguatge corporal' dels animals. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Arran del cas de la gossa Sota, l'Ajuntament ha decidit formar la guàrdia urbana en el 'llenguatge corporal' dels animals. Font: Unsplash.
Existeixen mètodes alternatius com tècniques amb cèl·lules mare o cultius in vitro per no experimentar amb animals. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Existeixen mètodes alternatius com tècniques amb cèl·lules mare o cultius in vitro per no experimentar amb animals. Font: Unsplash.
Les associacions deixen clar que qualsevol espectalce amb animals s'ha d'acabar. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les associacions deixen clar que qualsevol espectalce amb animals s'ha d'acabar. Font: Unsplash.
La caça d'espècies autòctones com els senglars o els cérvols encara són legals en tot l’Estat espanyol. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La caça d'espècies autòctones com els senglars o els cérvols encara són legals en tot l’Estat espanyol. Font: Unsplash.

Albert Díez: “Els Tres Tombs són tradició i tortura”

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu - Jurídic

Resum: 

Les entitats animalistes demanen protocols d’actuació per acabar amb els maltractaments i per visibilitzar els drets oblidats dels animals.

Tot i la ferma lluita de les associacions per la protecció i el benestar dels animals, els seus drets com a tal no existeixen. La famosa declaració universal va ser un text acordat el 1977 per una lliga d'ONG, però mai es va presentar, ni per descomptat aprovar. Ni a la UNESCO, ni de bon tros, al plenari de l'ONU.

Posteriorment al 2003, la Societat Mundial per a la Protecció dels Animals (WSPA) va promoure un text que va intentar que fos votat a l'ONU, però que tampoc va arribar a fer-se oficial. Actualment, no existeix cap iniciativa que intenti aconseguir aquests drets per tercera vegada.

Avui en dia, hi ha moltes causes i pràctiques que vulneren els drets dels animals. Cada associació i cada individu defineix uns diferents, però els principals problemes que provoquen el patiment dels animals són l'avarícia humana en els diferents camps en els quals les persones intervenen i utilitzen animals com a causa principal i la indiferència de causar-li sofriment a un ésser viu.

L’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA) i l’Associació per a la Defensa dels Drets Animals (ADDA) aborden 6 exemples que posen en evidència la necessitat d’avançar cap a una societat més conscienciada amb els drets animals.

El cas del gos Excalibur

El cas d'Excalibur va ser molt polèmic, ja que sense mostres evidents del contagi de l’ebola es va sacrificar al gos. ANDA atribueix la decisió a que hi ha un problema de base: “No hi ha prou llocs per realitzar quarantenes amb els nivells de bioseguretat requerits per a aquests casos”.

Arran del cas d'Excalibur es va parlar de crear-los, però no s'ha avançat gens en aquest tema, així que si es repetís un fet similar, es reproduiria el mateix problema.

L’Associació per a la Defensa dels Drets Animals (ADDA) afegeix que “falten protocols d’actuació”. Aquest problema canviaria si existís una llei marc que unifiqués les lleis de cada comunitat autònoma.

El cas de la gossa Sota

El cas de la gossa Sota tampoc va deixar indiferent al col·lectiu que defensa els drets dels animals quan el passat 18 de desembre, un guàrdia urbà la va matar d’un tret. Arran dels fets, l'Ajuntament de Barcelona va decidir formar a la guàrdia urbana per interpretar el ‘llenguatge corporal' dels animals i així saber com actuar en aquests casos.

Aquest només és un tímid primer pas per calibrar la possible agressivitat de l'animal i en aquest cas, la formació pot servir. Però el realment important per a la protecció dels animals és determinar què s’ha de fer una vegada que els agents de l'autoritat han determinat que la situació és de possible risc.

Per Alberto Díez, director d’ANDA “la solució no és un tret. Hi ha multitud d'alternatives que no impliquen la mort de l'animal i que s'han de posar per escrit com a part dels protocols d'actuació”.

Tres Tombs sense cavalls: mantenir la tradició sense torturar animals

És tradició i és tortura”, així ho afirma Díez. Una pràctica amb gairebé 200 anys d’història que fa patir als animals pel pur entreteniment. Per ANDA, el fet que impliqui un maltractament evident és suficient per acabar amb l'acte, encara que sigui una tradició.

ADDA no vol que es deixin de fer els Tres Tombs, però sí que els animals es substitueixin per vehicles motoritzats. La portaveu d’ADDA, Neus Aragonés, afirma que “no es fan inspeccions, les quantitats d’hores que es passen els cavalls voltant pels carrers són excessives i porten un pes superior al que poden aguantar. Fa uns anys ja va morir un cavall a Montjuïc per l’esgotament de ‘la tradició’ i no volem que torni a passar”.

Experimentar nous mètodes, per deixar de testar amb animals

La fi de l'experimentació amb animals arribarà en el moment en què hi hagi mètodes alternatius que reemplacin tots els procediments, amb els passos previs de reducció i refinament. Díez afirma que “hi ha mètodes alternatius com tècniques amb cèl·lules mare o cultius in vitro, però que no es financen per portar-los a la pràctica”.

Hi ha empreses que proveeixen als laboratoris d’animals d’experimentació i no els interessa que canviïn aquests mètodes. Aragonés assegura que “l’experimentació amb animals no és ni l´únic, ni el millor mètode, ja que la reacció que té un animal amb l’experiment no és extrapolable a la reacció que tindria un ésser humà”.

El principal problema és que no s’està fent tot el possible per avançar en el descobriment de mètodes alternatius. Hi ha una directiva europea que lluita per acabar amb l’experimentació animal amb mètodes alternatius, però com aclareix Montse Paredes, administrativa d’ADDA, “falta la voluntat política i els mitjans financers per portar-ho a terme”.

Tot i que es parteix dels principis de les tres erres ‘reduir, refinar i reemplaçar’, a la pràctica no s’ha vist cap reducció efectiva de l’experimentació amb animals”.

No caçar en excés, per seguir caçant en el futur

La caça d'espècies autòctones com els senglars o els cérvols estan legalitzades en tot l’Estat espanyol i queda un llarg camí per eradicar la pràctica. De moment les úniques mesures que s'han pres mantenen un caràcter exclusivament conservacionista per poder seguir caçant en un futur.

Díez explica que “la caça es realitza de tal manera que no es posa en perill la caça futura”. Fins i tot en aquest camp els resultats són dubtosos, però està clar que la part de protecció i benestar animal encara ni es planteja en les lleis que existeixen i, de moment, no es veuen moviments per incloure-les en un futur.

ADDA ja té en marxa una campanya a Collserola, Barcelona, per eradicar la caça. “Volem que Collserola sigui declarat 'refugi de fauna salvatge' i no es permeti caçar. Defensem la fauna de Collserola i els drets dels ciutadans 'no caçadors'". També s’està implantant el tema de l’esterilització dels porcs senglars per controlar l'espècie, ja que asseguren que "matar l'animal mai pot ser una opció”.

Treballs i esports amb animals

Les carreres de llebrers ja són il·legals a l’Estat espanyol, però se segueixen fent competicions i esports amb animals com la doma clàssica, les curses de cavalls o el polo.

Però no només en els esports els animals tenen un ‘treball’ que no s’adapta a la seva naturalesa, ja que a la nostra societat trobem gossos policia, gossos guia o gossos pastor. Fins a quin punt aquestes pràctiques són bones a dolentes pels animals?

Sempre dependrà de com es tingui i es mantingui aquest ésser viu, els mètodes emprats en l'ensinistrament perquè desenvolupi aquesta funció, la sortida que se li busqui un cop acabada la seva vida ‘laboral’, les hores diàries en què va estar ‘treballant’ i l’empatia que es tingui amb el mateix.

El que deixen clar les associacions d’animals és que s’han de tractar com a companys de vida i que els espectacles com a tal, han d’acabar.

Afegeix un comentari nou