Càritas de Barcelona, una de les entitats actives al Consell Municipal d’Immigració, òrgan consultiu que vetlla pels drets de les persones immigrades a tenir els papers en regla, celebra que l’Ajuntament de Barcelona reforci el circuit d’empadronament a persones sense domicili fixe, però alerta que el servei s’ha d’aplicar també a la resta de Catalunya.

El reforç permetrà acostar serveis bàsics com la sanitat i l’educació a persones que fins ara no estan empadronades. “Ara, el servei s’ha millorat. Abans era rudimentari i trigaven fins a tres mesos a contestar...”, ha explicat Elisabet Ureña, jurista del servei de migració de Càritas.

Tot i que Ureña assegura que la iniciativa suposa un pas endavant, ha recordat que la dificultat d’empadronar-se a qualsevol altre ciutat o municipi de Catalunya continua sent “un problema molt greu”. “Sense constar al padró és complicat accedir a la targeta sanitària i justificar que estàs residint a l’Estat”, ha apuntat la jurista.

Sis propostes de 67, aprovades

Ureña ha recordat que la majoria de les 67 propostes que el Consell va recollir en l’informe del 2014 per afavor l'accés a la regularització encara no s’han posat en marxa. En total, en aquests últims dos anys, se n’han aprovat sis. N’hi ha una quinzena que estan parcialment aprovades i la resta estan pendents, en fase de resolució.

La de l’empadronament sense domicili a la resta de municipis és una de les mesures que encara s’estan debatent amb les administracions pertinents i les entitats que formen part del Consell.

La majoria dels suggeriments que han prosperat s’encaren a facilitar l’obtenció o renovació de permisos de residència.

La proposta 1 de l’informe, per exemple, reconeix totes les modalitats contractuals com a vàlides per obtenir les autoritzacions de residència i treball. “Abans havies de fer una jornada completa, ara ja no cal”, ha apuntat Ureña.

També s’ha acordat que es prorrogaran els permisos de residència en cas que es demostri una malaltia que impedeix treballar. Es potenciaran alternatives a la regularització per compte pròpi a través de cooperatives de treball associat , i es permetrà que les persones sense passaport puguin accedir a una targeta sanitària acreditant una situació d’exclusió.

Cursos que supleixen requisits

Per renovar un permís es necessita demostrar estar donat d’alta en el moment de renovar i haver cotitzat sis mesos per cada any d’autorització. És a dir, la llei marca que les persones amb un permís de dos anys, han d’haver cotitzat 12 mesos.

Els informes d’integració social, però, poden servir per substituir alguns dels requisits per a la renovació. “Hi ha molt desconeixement sobre aquests informes, que van sorgir el 2010 però que no s’han concretat prou. Fins aquest juny, no hi havia oferta formativa que permetés facilitar els tràmits de renovació, i encara s’ha d’ampliar, amb cursos d’inserció laboral, català, castellà...”, ha proposat Ureña.

La manca de treball

En un 90% dels casos, regular l’obtenció dels permisos gira al voltant de tenir un contracte de feina. “Aconseguir un contracte d’un any de durada actualment és molt difícil”.

La dificultat que es troben les persones que volen regularitzar membres de la família són semblants: En una família de quatre membres, cal una nòmina d’uns 1.300 euros mensuals, una estabilitat de mínim sis mesos i viure en una casa o pis del titular o d’un membre directe de la família.