L’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA) i l’Associació per a la Defensa dels Drets Animals (ADDA) remarquen les diferències dels habitatges on viuen i quins són els idonis pel seu benestar i conservació.

Gosseres no, protectores sí

Moltes vegades, les gosseres no compleixen amb els drets dels animals i funcionen com una empresa que genera diners. Contractades pels ajuntaments, si en un termini de 21 dies el seu propietari no reclama l'animal, la gossera l'acaba sacrificant. En canvi, les protectores són associacions sense ànim de lucre on l'animal pot viure fins que sigui adoptat o la seva mort natural.

Tant ADDA com ANDA, asseguren que la solució real d’aquesta problemàtica vindrà en el moment que tots (administracions i particulars) assumim que l'objectiu prioritari és ‘abandonament zero’.

Mentrestant, el lògic és que els serveis de recollida siguin gestionats per aquells professionals més sensibles amb el patiment dels animals, les associacions protectores d'animals, bé com a gestores directes o col·laboradores d'aquests serveis. És intolerable que recaiguin en empreses privades amb afany de lucre.

Zoològics per a la conservació, no per l’entreteniment

El pilar fonamental i eix d'un zoo ha de ser la conservació d'espècies i aquestes espècies, sempre han de ser autòctones. Díez afirma que “no són necessàries espècies o espectacles ‘bandera’ com a reclam de visitants”. Un zoo pot utilitzar com a reclam la mateixa activitat conservacionista. És un canvi d'enfocament a l'hora de promocionar i vendre l'activitat del zoo cap a l'exterior.

Alberto Díez, director d’ADDA, defensa que “els zoològics no han de ser un parc d’atraccions on la família passa el diumenge, sinó un espai de conservació on es puguin rehabilitar espècies autòctones o ajudar a la no extinció d’una espècie”.

Santuaris d’animals, la doble cara de la moneda

Què és un santuari d'animals? Què és un centre de rescat? Què és un zoo? Probablement hi ha tantes definicions com santuaris, centres de rescat i zoos. Cadascú tindrà la seva segons els seus criteris. La portaveu d’ADDA, Neus Aragonés, defensa que “a través d’unes administracions, s’han de fer unes inspeccions i crear unes normes que ho regulin”.

En realitat, i segons les definicions legals, només hi ha dues categories de centres que mantenen animals silvestres en captivitat: els que no estan oberts a personal aliè al centre (i que tenen l'autorització de nucli zoològic sanitari) i els que sí que poden ser visitats per personal aliè al centre (i que tenen l'autorització de zoo).

Cada centre autoritzat com a nucli zoològic o autoritzat com a zoo es posa el nom que vol: centre de conservació de la naturalesa, centre d'interpretació de la natura, centre de rescat, zoo, safari, aula de la natura, santuari , refugi de vida silvestre...

ANDA assegura que “dins de cada grup els hi haurà molt dolents, dolents, passables, bons, molt bons i excel·lents. Com més treball conservacionista millor serà el centre, com més concessions a la perspectiva comercial de negoci, pitjor”.