Davant l’allau de crítiques generades per la decisió del Govern espanyol de no donar assistència mèdica gratuïta als immigrants no regularitzats, la ministra de Sanitat, Ana Mato, ha respost que la forma de pal·liar la manca d’assistència per part de l’Administració és que ho assumeixin les ONG que assessoren aquest col·lectiu.

La ministra va puntualitzar que aquesta càrrega econòmica de les oenagés només es refereix als casos greus, concretament, a les persones diagnosticades amb el virus VIH o el càncer. En el seu discurs també va derivar a les autonomies la gestió d’aquesta via de finançament amb les ONG.

A casa nostra, la Generalitat s’ha oposat al Decret del Govern adduint que el decret incompleix la llei general de sanitat i envaeix les competències de l’Estatut.

Per altra banda, aquesta solució també ha provocat reaccions contraries per part de les ONG, ja que es dubta que les entitats estiguin en disposició d’assumir el cost dels tractaments, sobretot amb la conjuntura econòmica actual i la retallada en subvencions públiques.

Una altra qüestió legal que es planteja és com han de distribuir les ONG els medicaments i sota quina regulació. També el fet que no es tracta només del cost del tractament sinó de tenir els recursos adequats per atendre les persones.

A més, també es planteja un debat entre dos sistemes sanitaris paral·lels, per una banda el sistema públic de qualitat per a ciutadans nacionalitzats i regularitzats i, per altra banda, la beneficència per a la resta de ciutadans.

Diverses organitzacions especialitzades en l’atenció a població amb risc d’exclusió han manifestat que no han rebut cap informació respecte aquesta mesura i han plantejat molts dubtes respecte els possibles convenis.

Com a conseqüència d’aquest anunci, el passat dia 9 de maig, més de 300 ONG, a les què en principi se’ls derivarà aquest servei, van sortir al carrer a protestar contra les retallades de fons per a les ONG i contra aquesta mesura.