En els últims temps des de Xarxanet ens hem fet ressò de múltiples accions i manifestacions contra els centres d’internament d’estrangers i el seu funcionament per part d’entitats socials, diversos col·lectius i la ciutadania en general.

A més, l’any 2014 es va aprovar el reglament que regula el funcionament dels CIE, 29 anys després de la creació dels mateixos. Fins aquest moment, els CIE havien funcionat sense cap regulació i, per tant, sense cap possibilitat de recórrer davant de l’autoritat judicial les actuacions realitzades a l’interior dels d’aquests centres.

Aquesta norma, tot i que esperada per les entitats a fi de tenir un text que determini els drets que assisteixen a les persones retingudes així com els seus deures, va crear una oposició per part de les organitzacions.

Aquesta disconformitat també es va manifestar mitjançant la presentació de recursos contra la norma presentats per part de SOS Racisme, la Federació Andalucía Acoge i l’Associació Pro Drets Humans.

Fruït de tota aquesta pressió, el passat 28 de gener, el Ple de la Sala Contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem va admetre aquest recursos a tràmit i, per majoria dels magistrats es va acordar anular quatre articles del Reglament per considerar-los contraris a la llei d’estrangeria i normativa europea.

Amb aquesta anul·lació, s’incorporen les següents modificacions:

• S’anul·la l’article 21.3 del Reglament dels CIE, considerant que es contrari a la Llei d’Estrangeria de l’any 2000. D’aquesta manera es prohibeix la possibilitat de dur a terme nous internaments per la mateixa causa per la qual la persona en situació irregular va ser ingressada al CIE per primer cop.

• Queden sense efecte els articles 7.3 i 16.2 del Reglament, entenent que contradiuen la Directiva europea 2008/115, de 16 de desembre. En conseqüència es reconeix el dret de les famílies amb fills menors d’edat a l’espera d’expulsió que se’ls faciliti un allotjament que garanteixi un grau adequat d’intimitat.

• Finalment s’anul·la l’article 55.2.1, el qual permetia registres personals i, inclús, el nu integral. En aquest cas, els magistrats han considerat que aquest article excedia la pròpia llei d’estrangeria i la jurisprudència del Tribunal Constitucional.