El passat 15 de març el Tribunal Suprem va dictar sentència desestimant el recurs de nul·litat presentat per la Generalitat de Catalunya contra el Reial Decret 536/2013, del 12 de juliol, pel qual s’estableixen les bases reguladores de les subvencions estatals destinades a la realització de programes d’interès general amb càrrec a la assignació tributària de l’IRPF.

Aquest Reial Decret estableix que correspondrà al govern espanyol el repartiment del 0,7% destinat a les entitats socials s’obté de la recaptació de l’IRPF.

La Generalitat argumentava que aquest Reial Decret envaïa la competència en matèria d’assistència social, pròpia de les comunitats autònomes.

Tanmateix, la Generalitat també entenia que el mitjà per regular aquesta matèria no era l’adequat, ja que s’hauria d’haver fet per llei i no per reial decret, el qual té un rang normatiu inferior.

En contra, el Tribunal Suprem va defensar que el govern no s’havia extralimitat en les seves competències, perquè la matèria afectada per aquesta norma no era la d’assistència social sinó d’altres pròpies del govern espanyol, relatives a la legislació laboral, protecció del medi ambient, defensa del patrimoni i regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals.

A més, per reforçar aquesta idea, el Tribunal Suprem va justificar que la matèria d’assistència social té un caràcter subsidiari que s’aplica a les activitats que no tenen cabuda en altres títols específics.

Pel que fa la pretensió sobre la utilització inadequada d’una norma infralegal, el Tribunal Suprem va entendre que no cabia apreciar-ho, ja que es tracta d’un reglament dictat en execució d’una norma amb força de llei, com és el Reial Decret-Llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de naturalesa tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació.

Així doncs, el tribunal va apreciar que el Decret no excedia del que es propi d’un reglament executiu i més si no s’havia utilitzat aquest per definir les activitats susceptibles de ser subvencionades, regulat pel Reial Decret-Llei 7/2013 abans mencionat.

Aquesta decisió del Tribunal Suprem s’ha vist amb mals ulls des de la Generalitat, que veu en aquesta un canvi jurisprudencial oportunista propi d’un moviment recentralitzador de l’Estat

Altrament, la Taula del Tercer Sector de Catalunya, qualifica d’inadmissible aquesta resolució, perquè, sostenen que deixen fora del repartiment a les entitats que tenen un àmbit local o autonòmic.