Magdalena Blasco: “La solitud amb recursos econòmics és dolenta, però ho és més si només cobres 500 euros”

  • Magdalena Blasco a Barcelona, davant l'oficina de la Fundació. Font: Júlia Hinojo

    Magdalena Blasco a Barcelona, davant l'oficina de la Fundació. Font: Júlia Hinojo

  • Un grup de persones usuàries d'Avismón sortint d'un concert, a Sants. Font: Avismón

    Un grup de persones usuàries d'Avismón sortint d'un concert, a Sants. Font: Avismón

  • Blasco davant el cartell que anuncia algunes de les activitats grupals de l'entitat. Font: Júlia Hinojo

    Blasco davant el cartell que anuncia algunes de les activitats grupals de l'entitat. Font: Júlia Hinojo

  • Imatge del dinar de Nadal del 2016. Font: Avismón

    Imatge del dinar de Nadal del 2016. Font: Avismón

  • El cartell amb fotografies de les activitats que s'han organitzat des d'Avismón. Font: Júlia Hinojo

    El cartell amb fotografies de les activitats que s'han organitzat des d'Avismón. Font: Júlia Hinojo

  • L'interior de l'oficina d'Avismón, al carrer Jocs Florals, a Barcelona. Font: Júlia Hinojo

    L'interior de l'oficina d'Avismón, al carrer Jocs Florals, a Barcelona. Font: Júlia Hinojo

L’entitat Avismón atén 500 persones grans que pateixen aïllament i pobresa econòmica. Les activitats grupals són un dels pilars de la Fundació, segons la directora Magdalena Blasco.  

Vuit professionals en plantilla, una oficina a Sants i més de 400 persones voluntàries treballen, des de la Fundació Privada Avismón-Catalunya, per eradicar la solitud de la gent gran de Barcelona, un mal que va en augment, en paral·lel a l’envelliment de la població. De fet, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ja són 300.000 les persones de més de 65 anys que viuen soles a Catalunya

Des del naixement de l’entitat fa 20 anys, les activitats en grup han constituït un dels puntals de la integració i participació social de les persones grans. Magdalena Blasco, directora i cofundadora d’Avismón, destaca el bon ambient que es crea durant les sortides. 

Quin és el perfil de la persona usuària d’Avismón?

Sobretot són de Barcelona ciutat, però també venen de l’Hospitalet, Badalona, Sant Adrià o Cornellà. El 90% són dones amb més de 80 anys. Són solteres o vídues. Moltes cobren pensions contributives o ajuts socials que no donen per a res.

La majoria de vídues no tenen una pensió decent perquè en aquella època deixaven de treballar per cuidar dels fills i filles i dels pares i mares. Algunes també van tenir una feina remunerada, però en llocs on no cotitzaven. La meva mare n’és un exemple.  

Quan una dona enviuda, cobra el 52% del que cobrava l’home. Normalment es queden amb uns 600 euros.

Tenir pocs recursos és un dels requisits per beneficiar-se dels serveis de l’entitat?

Els requisits són la solitud i la manca de recursos econòmics. La solitud és dolenta amb recursos econòmics, però ho és més si cobres 500 euros.

De vegades és difícil que la persona voluntària entengui que està destinant el seu temps a cuidar una persona gran que està vivint millor del que ella viu. Si va a una casa i veu un ‘status’ que ella no té, és normal que li costi entendre per què dona el seu temps a algú que té els diners per pagar una persona que l’acompanyi.

Entre els àvis i àvies es van coneixent i ja es guarden la cadira quan van a un restaurant. Hi ha un ambient de grupet molt maco 

Normalment ens deriven les persones grans des de serveis socials i nosaltres fem una segona valoració. També tenim en compte les condicions físiques i de mobilitat. Hi ha avis i àvies que viuen en pisos vells, en un tercer pis sense ascensor, van en cadira de rodes... Per això sempre ens desplacem amb taxis i autobusos adaptats.

El nombre de persones ateses ha anat creixent, és a dir, cada vegada hi ha més gent gran sola. A què es deu aquest aïllament?

De vegades és perquè la família se’n desentén o perquè no té ni temps ni diners per pagar per un servei d’acompanyament. Hi ha familiars que encara que vulguin cuidar-los, no poden.

Aquí ens va venir una dona que treballava en una empresa de neteja, amb un fill preparant-se per a la Selectivitat. Ens demanava ajuda, perquè no podia demanar tants dies de festa per acompanyar la seva mare a l'hospital. Una treballadora social va anar al seu domicili i es va adonar que no hi havia una solitud però sí una necessitat. Aquest perfil també l’atenem.

De la desena d’activitats grupals que organitzeu anualment, quina és la que més agrada?

La festa estrella de la casa és el dinar de Nadal. S’organitza un àpat tradicional uns dies abans del 25 de desembre, amb les neules, torrons, escudella i el pollastre rostit típic del dia. Lloguem la sala d’un hotel perquè ens reunim molta colla. Aquest últim any vam ser 300, entre persones usuàries i membres de la Fundació. També agrada molt el dia que anem a veure un concert.

La propera activitat es farà al maig amb la sortida de primavera. Volem anar al Port Olímpic a menjar paella. Que vegin el mar i, sobretot, que estigui tothom junt.

El voluntariat d’Avismón és molt fidel. N’hi ha que fa 15 anys que hi col·laboren.

Entre els àvies i àvies d'Avismón es van coneixent i es guarden la cadira quan van a un restaurant. Hi ha un ambient de grupet molt maco. Quan algú falta, pregunten què ha passat. Malauradament, molts cops els hem de dir que han mort. Aquesta entitat no és com un esplai ni una AMPA.

Això ha de ser dur per a les persones voluntàries que han compartit moltes hores amb algun dels avis i àvies de la Fundació.

 Sí, costa, és dur. Hem tingut voluntaris i voluntàries que sempre han acompanyat una mateixa persona i que quan s’ha mort ens han demanat de prendre’s un descans. Al cap d’un temps, però, retornen. El voluntariat d’Avismón és molt fidel. N’hi ha que fa 15 anys que hi col·laboren.

I això és curiós: Algunes de les persones que havien estat voluntàries, ara en són usuàries, perquè compleixen amb el perfil que atenem. Estan soles i tenen molts pocs recursos.

 

Blasco explica que ja planegen les properes activitats. Després de la sortida de primavera, el primer diumenge de juliol es farà un berenar de festa major. Tallaran els carrers, posaran banderoles, taules i cadires, i portaran música en directe.

Al setembre aniran a un concert i a finals d’octubre celebraran la Castanyada al centre cívic Cotxeres de Sants.  

A més, periòdicament ofereixen tallers grupals per exercitar la memòria, sessions de musicoteràpia i classes de cuina i de gimnàstica

Afegeix un comentari nou