Montse Agudo: "El Protocol de Prevenció de Delictes pot eximir la responsabilitat penal de les entitats"

Montse Agudo aprofundirà en aquest protocol a la ‘Jornada sobre Grups d'Interès i novetats legals per a entitats: obligacions, dubtes i reptes’ que Suport Associatiu organitza el 6 d'octubre del 2016 a Barcelona.
 

Què és el Protocol de Prevenció de Delictes penals i quin és el seu objectiu?

Aquest protocol, anomenat també "Compliance", és un document d’organització i gestió que recull el conjunt de mesures de prevenció i control que estableix la pròpia entitat per poder identificar, detectar  i evitar conductes delictives de les quals pugui esdevenir penalment responsable.
 

És d’aplicació obligatòria per a totes les organitzacions?

En el Codi Penal, concretament a l’article 31 bis, no s’estableix l’obligatorietat de disposar d’aquest Protocol. No obstant, sí s’estableix la possibilitat d’eximir l’entitat de la responsabilitat penal originada si compta amb aquest model d’organització i gestió en què s’inclouen les mesures de vigilància i control necessàries per  prevenir aquests delictes o reduir el risc de cometre’ls.

Per tant, no es tracta d’un Protocol obligatori però sí molt recomanable, a fi d’evitar que es produeixin infraccions que podrien tenir conseqüències importants per a l’organització, tant a nivell de responsabilitat penal com d’imatge.

A més, ens estem trobant que aquest Protocol ja és un requisit necessari per optar a alguns ajuts públics i no sabem si, de cara a un futur,  serà una obligació més per poder accedir a d’altres.

És cert que establir-lo té un cost econòmic perquè cal ajuda professional per elaborar-lo i portar-lo a terme, però compensa ja que, en cas d’incórrer en una responsabilitat penal, podria comportar un important impacte econòmic i d’imatge per a l’organització. Per tant, no implantar-lo ens pot suposar un problema més gran.

Què ha d’incloure aquest protocol i com s’ha d’implantar?

Aquest Protocol ha d’identificar aquelles activitats pròpies de l’àmbit o forma de funcionar de l’entitat que poden donar lloc a un delicte i, a partir d’aquí, establir els procediments de prevenció i execució per prevenir-lo.

El "Compliance" també ha d’incloure un sistema disciplinari a fi d’establir les mesures sancionadores en cas que es produeixi la conducta delictiva. A més, s’ha de tenir en compte que totes les persones que treballen a l’organització han de ser informades i conèixer les mesures establertes per prevenir el delicte, així com les possibles sancions.

Finalment, el Protocol s’ha d’anar revisant, ha de ser un document viu perquè, de vegades,  l’àmbit d’actuació de l’entitat i el mapa de riscos poden canviar i, per tant,  infraccions que inicialment no es tenien  presents, posteriorment poden arribar a produir-se.

Qui l’ha de supervisar? Ha de ser algú de l’entitat o es pot externalitzar?

En les entitats petites, les tasques de supervisió les pot assumir directament el mateix òrgan d’administració, la junta directiva o l’òrgan de govern.  En el cas d’organitzacions  més grans, cal crear un òrgan específic. Una part del "Compliance" es pot externalitzar, però sempre hi hauria d’haver un seguiment i una vigilància interna per part de l’entitat.

Comptar amb aquest protocol ja eximeix l’entitat de tota responsabilitat?

No, però en el cas que es produeixi un fet delictiu, serveix per demostrar  que l’entitat ha fet tot el possible i ha implementat les mesures necessàries per contribuir a evitar-lo. Per tant, pot eximir la seva responsabilitat respecte a aquest delicte.

De quin tipus de delictes estem parlant?

El catàleg de delictes és ampli. Alguns poden ser comuns a entitats de diferents àmbits com delictes per estafa, frau, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, contra la propietat intel·lectual i industrial, i tràfic d’influències i blanqueig de capitals, entre d’altres.

Per altra banda, hi ha delictes que dependran més de l’àmbit d’actuació de cada entitat, com per exemple: tràfic d’òrgans i de persones, corrupció de menors, delictes contra el medi ambient o contra la salut pública, etc.