Hamza, la visió d’un jove extutelat

Suport Tercer Sector – Jurídic
Autor/a: 
Júlia Hinojo / Dani Gallart
Hamza El Karaa, jove extutelat al centre residencial Cal Manco, a Caldes de Malavella. Font: Suport Tercer Sector. Font: Suport Tercer Sector
A la dreta, Hamza El Karaa, jove extutelat al centre residencial Cal Manco, a Caldes de Malavella. Font: Suport Tercer Sector.
Un total de 20 joves, sobretot d'origen magrebí, viuen al centre Som Refugi Cal Manco. Font: Suport Tercer Sector. Font: Suport Tercer Sector
Un total de 20 joves, sobretot d'origen magrebí, viuen al centre Som Refugi Cal Manco. Font: Suport Tercer Sector.

Hamza, la visió d’un jove extutelat

Autor/a: 
Júlia Hinojo / Dani Gallart
Suport Tercer Sector – Jurídic

Resum: 

Cal Manco és el primer i l’únic centre residencial per a joves extutelats de Catalunya. Hi viuen una vintena de nois que han vingut de països com el Marroc buscant un futur millor.

Hamza El Karra té 18 anys i fa menys d’un any que va arribar a l’Estat espanyol des del Marroc. Va pagar 4.000 euros pel trajecte amb pastera des del Tànger, la seva ciutat natal.

Va arribar a Catalunya sent menor d’edat, però en pocs mesos va arribar a la majoria d’edat i va haver de deixar l’alberg d’acollida per a menors estrangers no acompanyats on estava vivint.

Va complir els 18 anys poc després d’arribar a Catalunya i, com molts ‘exmenes’, va tenir por de quedar-se desemparat, sense cap suport econòmic ni familiar que l’ajudés a aconseguir la qualitat de vida que somiava des del Marroc: un sostre on dormir i uns estudis que el permetessin treballar i guanyar uns diners. En definitiva, una vida digna pròpia d’un país amb drets i llibertats.

Quan menys s’ho esperava, Hamza va rebre una bona notícia de serveis socials. Havia aconseguit una plaça per viure a Som Refugi Cal Manco, el primer i únic centre residencial per a joves migrants extutelats de Catalunya.

Cal Manco depèn de Càritas i està situat a Caldes de Malavella, a Girona. Destaca perquè no és un simple alberg sinó que compta amb un pla pedagògic, amb educadores i orientadores socials especialitzades, psicòlogues i orientadors laborals.

Aquest centre, que ja té llista d’espera, ofereix un acompanyament integral en el trànsit cap a la vida adulta, amb l’objectiu de promoure l’autonomia i la integració sociolaboral dels joves.

Cal Manco és una família per mi. Ens ajudem conjuntament sempre”, apunta Hamza, parlant al costat dels seus companys Ossama Moujane i Mouchine Boughar. Al centre hi viuen 20 joves, la majoria d’origen magrebí, i compta amb una desena de professionals que treballen per torns per cobrir les 24 hores del dia.

La directora de Cal Manco, Maite Salvador, i l’educadora social Lia Rueda, es mostren orgulloses de la voluntat dels joves de tirar endavant malgrat les dificultats laborals i socials que s’estan trobant.

“Ells pensaven que seria molt fàcil trobar una feina aquí, i veure que és molt més difícil del que esperaven els provoca un xoc important”, afirma Rueda. Les reaccions racistes que es troben al seu dia a dia tampoc els ajuden, però afortunadament, l’acollida del veïnat de Caldes de Malavella ha estat en general molt bona comparada amb la d’altres municipis amb centres similars, segons asseguren les professionals.

“Estem el 2019, el racisme no hauria d’existir. Som gent i tots vivim sota el mateix cel. Som tots iguals”, ressalta Hamza.

Estudiar per progressar

Hamza parla un castellà bastant fluid i s’esforça a aprendre el català. Després que a Cal Manco l’ajudessin a tenir els papers en regla, es va poder apuntar a un cicle formatiu de perruqueria. Durant les tardes, estudia català i castellà. Al final del dia torna a Cal Manco, on col·labora amb la resta de companys en les feines de casa: cuina, neteja, ordena...

Troba a faltar la seva família, però és conscient que aquí té un futur millor del que tindria al Marroc. “El meu país és molt bonic, però no hi ha oportunitats per a la gent. Vaig estudiar fins al Batxillerat amb l’objectiu de fer la carrera de Dret, però a mi no em cal estudiar lleis en un país que no hi ha drets”, explica Hamza.

Afegeix un comentari nou