Jaume Marí Pàmies: “L’estima cap a la nostra entitat es tradueix en les ganes de col·laborar en el nostre projecte”

Suport Tercer Sector – Jurídic
Autor/a: 
Montse Agudo
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

Jaume Marí Pàmies: “L’estima cap a la nostra entitat es tradueix en les ganes de col·laborar en el nostre projecte”

Autor/a: 
Montse Agudo
Suport Tercer Sector – Jurídic

Resum: 

L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona-La Muntanyeta, és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a l'atenció integral d'infants i adults afectats de paràlisi cerebral o altres encefalopaties de tractaments afins.

Jaume Marí Pàmies és el director general de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, més coneguda com La Muntanyeta, la qual va ser fundada l'any 1977 i que actualment compta amb tres serveis per a persones afectades de paràlisi cerebral i altres encefalopaties: una escola, un taller ocupacional i una residència, i atén més de 100 persones.

  • Quina és la missió de la vostra entitat?

La nostra missió és defensar els drets i facilitar el desenvolupament de les persones amb discapacitat, cobrint les seves expectatives mitjançant serveis de qualitat i atenent les seves necessitats, al mateix temps que facilitem la seva participació a la societat. També donem suport a les seves famílies, i volem consolidar-nos com una entitat innovadora, promotora, impulsora, capaç d'establir aliances, i que doni resposta a les necessitats emergents.

  • Quina és la realitat que tenim al Tarragonès?

Personalment, crec que a les comarques de Tarragona existeix un deute històric pel que fa a implantació de serveis, només cal veure les necessitats que tenim en aquest moment. Per aquest motiu, necessitem que es planifiqui molt millor la implantació de serveis a tot el país, en funció de les necessitats detectades i del nombre de població. Segurament, quan s’aconsegueixi, es pal·liarà aquest dèficit que patim actualment.

  • Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Actualment comptem amb un equip de 35 persones voluntàries, les quals col·laboren amb els professionals del centre en les activitats diàries, i també formen part dels programes i teràpies que realitzem, com per exemple: les excursions, la hidroteràpia, el teatre o la teràpia amb animals, entre d’altres.

El voluntariat té un paper fonamental, ja que són un gran suport per a la tasca del dia a dia i un gran reforç a l’hora de fer activitats com per exemple les sortides, les quals requereixen d’un gran equip humà. A més, les persones voluntàries aporten un gran valor afegit, ja que amb elles, les persones ateses al nostre centre poden establir noves relacions socials fora del seu entorn habitual, i això facilita la seva participació i integració social.

  • Per què creieu que les persones voluntàries col·laboren amb vosaltres?

La Muntanyeta és un centre referent en algunes teràpies i amb una trajectòria històrica de prop de quaranta anys. Això fa que al territori tarragoní sigui una entitat coneguda i estimada. Crec que és aquesta coneixença i estima es tradueix en l’altruisme de la gent i en les ganes de col·laborar amb el nostre projecte.

A més, sovint, el voluntariat i les col·laboracions s’autoalimenten, ja que molta gent que col·labora amb nosaltres en porta una altra que també vol implicar-se. Ens trobem que molts voluntaris venen encomanats per l’entusiasme d’altres que ja formen part de la nostra entitat.

  • Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Esperem créixer encara més, si cap, en excel·lència, en vocació, i en tot allò que té a veure amb els valors de l’entitat. Sobretot, esperem poder atendre totes les persones que requereixen els nostres serveis i teràpies.

D’aquí a deu anys esperem poder oferir el màxim a la societat, i que no tinguem l’angoixa que tenim actualment per la manca de capacitat del nostre centre, fet que comporta que hi hagi persones que ens demanen serveis que no tenim o no podem oferir.

  • Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Crec que el moment de més passió que he viscut a l’entitat va ser fa 15 anys, amb la renovació i canvi que hi va haver en el si de l’organització.

Aquesta renovació la vam impulsar una colla de pares i professionals per poder atendre com calia als nostres fills i a totes les persones que han vingut després.

És el moment més apassionant perquè suposava uns reptes que finalment hem complert. Significava un creixement per a l’entitat, però era un repte majúscul que podia no sortir bé, però tot i que la responsabilitat era molt gran, tot l’equip estàvem molt engrescats. Sens dubte, aquest va ser el moment més apassionant que he viscut a la nostra entitat.

Comentaris

Difícil resumir. Ella ja té una edat i les forces minven. El cos no respon com abans a l'hora de moure el seu fill, que ja té 16 anys. Monoparental, sense ajuts d'una exparella més que absent, que l'ofega a judicis per que sap molt de lleis i ha aconseguit no passar-li encara cap pensió, etc... 16 anys de lluita doblant esforços. No només demanant segones opinions sinó duent-lo a d'altres teràpies a més de les que li fan al Centre on va cada dia, al seu cole. Equinoterapia, piano, flauta, piscina, gospel, bicitricicle i tot d'activitats per despertar al màxim neurones i tendons i tot el que es pugui. Va aconseguir fer-li caminar i retardar l'ús de cadira de rodes, però les articulacions estan molt deformes i ara cal passar per una dura operació i més que duríssima rehabilitació. Aquesta gran mare del seu fill gasta el que no ha pogut estalviar en passar el mes d'estiu, quan el centre tanca, el més a prop del mar que pot i amb piscina, per fer-li caminar matins i tardes, fer-li jugar a pales i fer natació. Surt caríssim aquest esforç que paga a preu de "vacances d'estiu en primera línia de mar" quan per ella son un sobreesforç físic que la deixa molt tocada. Tot això us ho dic per que he llegit que teniu moltes ganes de créixer i oferir a les vostres famílies recursos excel·lents. Un gran recurs fora comptar amb un petit edifici de petits apartaments amb petita piscina a poc més d'un carrer d'una platja, per als qui, com la meva amiga, lluiten contra pronòstic amb més forces de les que tenen. Això o aconseguir convenis i enteses amb hotelets per a que, a un preu menys dolorós, es pugui atendre aquestes realitats.

Gràcies mil per haver-me llegit.

Ana Isabel

Gràcies Ana Isabel per la teva aportació!

Equip de xarxanet.org

Hola Ana Isabel:

Quin greu em sap el que descrius!

A la Muntanyeta fa més de vint anys que fem una activitat anomenada "teràpies d'estiu" que desenvolupem durant el mes de juliol.

Fa pocs anys ens vam interessar pel complex de la Ciutat Residencial de Tarragona. Voliem realitzar un projecte, on amb petits bungalows, poder donar tots els serveis a persones amb gran afectació i a més poder gaudir de la natura, la platja, la piscina, zones esportives, etc.. No va poder ser per raons econòmiques, (ni que no descarto seguir intentant-ho). És una gran idea, que me la faig meva, intentar conveniar amb hotels, campings, algunes places per a persones amb discapacitat.

Gràcies pel teu comentari que ens encoratja a seguir buscant solucions per a les persones que ho necessiten.

Una abraçada!

Afegeix un comentari nou