Aprovada la Llei 26/2015, de modificació del sistema de protecció de la infància i l’adolescència, no podrà treballar amb menors d’edat cap persona que hagi estat condemnada per un delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual.

Parlem amb Jordi Román, cap de Recursos Humans de Fundesplai, sobre com afecta aquesta mesura a la gestió de les entitats, que d’ara en endavant hauran de demanar al personal -contractat o voluntari- que treballi amb menors un certificat negatiu del Registre de delinqüents sexuals o, mentre aquest registre no existeixi, una certificació emesa pel Registre Central d’Antecedents Penals.

Com valoreu des de Fundesplai aquesta nova mesura?

Tot el que impliqui seguiment i control que repercuteixi sobre la correcta atenció dels infants, i que evidenciï la protecció i el dret superior de l’infant per sobre de tot, ens sembla bé. És cert que el nou sistema implantat genera molta dificultat de gestió, però, clar, això és una cosa inherent que crec que no es pot fer d’altra manera.

Com afectarà a les entitats?

Les entitats del sector estan preocupades per dues coses principalment. La primera, pel volum de gestió que suposa portar un control sobre les persones que han lliurat el certificat, la seva renovació i la seva custòdia.

La segona són totes les llacunes que hi ha a nivell operatiu i jurídic sobre la incertesa en qüestions com ara la periodicitat de renovació, l’obligatorietat de pagar una petita taxa per part del voluntari o treballador, o la impossibilitat real que l’òrgan emissor del certificat pugui certificar exclusivament delictes de caràcter sexual, almenys de moment.

Les entitats han de verificar que el seu personal en contacte amb menors no hagi estat mai condemnat per delictes sexuals. Aquesta verificació, s’ha de fer només amb les noves contractacions o també amb les persones que ja estan contractades?

La Llei no contempla aquesta diferència i es limita a dir que per accedir i exercir un servei amb contacte habitual amb menors s’ha d’aportar el certificat. Nosaltres pensem que s’ha d’interpretar de forma extensiva i entenem que l’han d’aportar tant el personal de nova contractació o nova col·laboració, com l’actualment contractat o actualment col·laborador

​Això inclou també les persones que estiguin en període de pràctiques? O les persones que col·laborin només esporàdicament amb nosaltres?

Les de pràctiques segur que sí. Respecte les esporàdiques, atès que la Llei determina que hi ha d’haver un contacte “habitual” amb menors, cabria interpretació possible. De la mateixa manera, no obstant, pensem que cal una interpretació extensiva i que s’ha de demanar a tothom que treballi o col·labori amb menors, sigui esporàdicament o no.

Mentre no existeixi el Registre de Delinqüents sexuals, caldrà demanar el certificat d’antecedents penals. Alguns sindicats s’hi oposen perquè en aquest certificat apareixen tots els delictes que la persona hagi pogut cometre i no solament els de tipus sexual. En aquest cas, pot negar-se un treballador o voluntari a aportar el certificat?

Aquesta és una de les qüestions que més preocupa, com he dit abans. És cert que la interpretació dels sindicats podria arribar a ser correcta, perquè col·lisiona una obligació legal amb el dret a la intimitat. No obstant, la interpretació que jo faig és que la col·lisió es dóna si efectivament en algun certificat hi constessin delictes no sexuals. Crec que s’hauria d’anar a cada cas en concret per valorar-lo individualment si cap treballador o voluntari es vol negar a aportar el certificat.

I si un treballador no aporta cap mena de certificació? Com hauria d’actuar l’entitat?

Tècnicament estaríem davant d’un motiu per aplicar l’article 52.a de l’Estatut dels Treballadors, és a dir, per extingir el contracte laboral per ineptitud sobrevinguda per causes objectives. No obstant, existeixen mil matisos respecte a això com per valorar la qüestió amb una mica de calma i intentar trobar solucions.

El motiu d’això és que no aportar un certificat no vol dir necessàriament que la persona tingui antecedents penals per delictes sexuals, sinó simplement que no ho ha demostrat. I la ineptitud sobrevinguda es pot aplicar quan de forma efectiva la persona no compleix els requisits d’aptitud, en aquest no haver estat condemnat per aquesta causa. Per tant, no estem parlant del mateix necessàriament.

El que està clar, no obstant, és que per poder exercir una professió amb contacte amb menors tothom ha de demostrar de forma efectiva que no té els antecedents i, si no ho fa, no pot continuar prestant servei.

Durant quant de temps ha de conservar l’entitat el certificat ja sigui d’antecedents penals o del registre de delinqüents sexuals?

Aquesta és una de les qüestions legals no resolta. Jo interpreto que cal custodiar-lo en tot moment, de la mateixa manera que has de custodiar un certificat d’aptitud mèdic obligatori o similar previ a la prestació de servei.

Pel que fa a la Llei de Protecció de Dades Personals, com afecta haver de demanar i custodiar certificacions d’aquest tipus?

Evidentment s’han de complir els aspectes que la normativa en LOPD estableix per a dades de caràcter tan sensible com són les que poden figurar en un certificat d’antecedents penals.