Les entitats cannàbiques demanen acabar amb la inseguretat jurídica

Actualment, a Catalunya existeixen al voltant de 400 associacions que  tenen com a finalitat l’autoabastiment de cànnabis pels seus socis, ja sigui per a ús recreatiu o terapèutic. És el que el Tribunal Suprem ha anomenat consum compartit.

Tot i les divergències que hi ha entre les associacions, totes pretenen evitar els riscos que genera la compra de la substància al mercat negre. A més, el fet que aquestes associacions no tinguin ànim de lucre, afavoreix que un dels seus principals valors sigui el control de la qualitat del producte.

Destaquem l’entrevista que va realitzar 420WEED TV a Jaume Xaus, portaveu de la Federació CatFAC. La federació representa 20 associacions cannàbiques de les 400 que hi ha a Catalunya i defensa un model associatiu ètic i transparent que lluita per un consum responsable, conscient i reduït.

Actualment, les associacions cannàbiques es constitueixen en un règim alegal emparat per les diferents sentències dictades pel Tribunal Suprem en motiu dels processos judicials als quals algunes associacions han hagut de fer front. Aquestes sentències allunyen del concepte de tràfic i de delicte contra la salut pública l’activitat que realitzen les associacions cannàbiques.  Es fonamenten en la premissa que la substància es cultiva en quantitats prèviament calculades a partir de la demanda dels socis, els quals componen un grup tancat i de caràcter privat.

Com sabem, el govern espanyol ha volgut donar una resposta prohibicionista a la proliferació d’entitats cannàbiques. L’executiu busca endurir les penes i sancionar també el cultiu mitjançant la nova Llei de Seguretat Ciutadana, amb multes que poden ascendir fins als 30.000 euros.

El Moviment Cannàbic Català conclou en el comunicat emès el 6 de maig, que aquesta llei promou l’adquisició del cànnabis al mercat negre i té un ànim exclusivament recaptatori. 

El grup de treball d’experts del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona, que actua com a òrgan participatiu de l’Ajuntament de Barcelona,  considera que amb l’aplicació de la nova llei de Seguretat Ciutadana augmentaria el risc d’exclusió que corren determinats col·lectius consumidors, criminalitzaria una gran part de la joventut i posaria en perill l’activitat que realitzen les entitats que treballen en qüestions de drogodependències.   

Espanya regula en contra de la tendència de descriminalització que va creixent a la resta d’Europa i del món i que ja ha portat molts estats, com ara l’Uruguai, Nova Zelanda i alguns estats dels Estats Units com el Colorado i Washington, a regular en una direcció que busqui protegir els consumidors dels riscos derivats del consum del cànnabis.

Catalunya ha reaccionat a la regulació espanyola a partir d’una moció aprovada per normalitzar l’activitat de les associacions cannàbiques  i regular-la abans del juny d’enguany.  

La proposta reclama que es faci des d’una perspectiva de salut pública i mitjançant polítiques de reducció de danys. A més, s’oposa a la supressió dels programes substitutius de multes per consum que vol promoure l’Estat. La intenció és afavorir el control i evitar el tràfic i les organitzacions criminals, així com fomentar la sensibilització i prevenció d’addiccions i la dissuasió de consum inadequat i de risc.