Lydia Chaparro: “Hem d'aturar l'especulació immobiliària ja perquè la capacitat de la Costa Brava s’ha sobrepassat"

Suport Associatiu - Jurídic
Autor/a: 
Dani Gallart
Les construccions a la Costa Brava posen en perill els espais naturals del litoral. Font: Amics de la Natura de Cadaqués. Font: Font: Amics de la Natura de Cadaqués.
Les construccions a la Costa Brava posen en perill els espais naturals del litoral. Font: Amics de la Natura de Cadaqués.
La urbanització i edificació a Cadaqués implicaria l’afectació de centenars de parets seques. Font: Amics de la Natura de Cadaqués. Font: Font: Amics de la Natura de Cadaqués.
La urbanització i edificació a Cadaqués implicaria l’afectació de centenars de parets seques. Font: Amics de la Natura de Cadaqués.
La plataforma lluita perquè els únics habitatges siguin primeres residències de la gent del poble i no segones residències d'un alt poder adquisitiu. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La plataforma lluita perquè els únics habitatges siguin primeres residències de la gent del poble i no segones residències de luxe. Font: Unsplash.
SOS Costa Brava alerta que hi ha sòl urbà que es superposa a espais de protecció natural. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
SOS Costa Brava alerta que hi ha sòl urbà que es superposa a espais de protecció natural. Font: Unsplash.
Algunes edificacions posen en perill els 'clopers', declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Font: Amics de la Natura de Cadaqués. Font: Font: Amics de la Natura de Cadaqués.
Algunes edificacions posen en perill els 'clopers', declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Font: Amics de la Natura de Cadaqués.

Lydia Chaparro: “Hem d'aturar l'especulació immobiliària ja perquè la capacitat de la Costa Brava s’ha sobrepassat"

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu - Jurídic

Resum: 

SOS Costa Brava demana la desclassificació definitiva dels sòls urbanitzables per preservar els valors naturals, socials i ambientals del litoral.

SOS Costa Brava és una unió de plataformes i entitats ecologistes del territori de Girona majoritàriament. Aquesta unió lluita per donar una solució als problemes especulatius de la Costa Brava a través dels valors naturals, socials i ambientals sostenibles.

Les 29 entitats membres volen aturar la construcció de 10.000 habitatges, l’ampliació de la C32 a Lloret, quatre edificis Cap Roig, cinc hotels de luxe, un camp de golf, 272 amarradors a Marina Port d’Aro i un càmping al Massís de Cadiretes.

Lydia Chaparro, membre d’Ecologistes en Acció i de Sos Aiguafreda, assegura que “és un problema que ve de fons, de fa més de 15 i 20 anys, que es fonamenta en un model urbanístic antiquat de segones residències d’un alt poder adquisitiu. Volem primeres residències accessibles per la gent del poble. El 65% dels habitatges són segones residències”.

Un dels impactes més perjudicials és l’ampliació de l’autopista C32. Chaparro afirma que “és un greu impacte perquè es talaria una gran zona de bosc i augmentaria el trànsit de la Costa Brava i, per tant, es massificaria encara més la zona”.

La plataforma ja ha iniciat onze casos i recursos per posar fre a l’especulació immobiliària, el qual ha produït unes despeses d’uns 60.000€. La membre d’Ecologistes en Acció assegura que “només amb el cas de Begur es necessitarien uns 25.000€. Hi ha despeses pels informes tècnics, advocats, denúncies urbanístiques, taxes administratives... I no ens hem d’oblidar que molta gent treballa de forma gratuïta i algunes persones com els advocats ens ofereixen el seu servei per un preu molt reduït”.



El valor natural, ambiental i social

Tot i que hi ha moltes zones afectades per l’especulació immobiliària, hi ha casos que s’han de frenar urgentment, ja que una part del sòl urbà que es vol edificar es superposa amb espais de protecció natural.

Chaparro afirma que “la capacitat de la Costa Brava ja s’ha sobrepassat". "Hem de tenir en compte els límits del sistema i treballar per una gestió ecosistèmica al llarg de la costa”, afegeix l'experta.

Dins de l’àmplia zona de la Costa Brava, territoris com Begur, els Aiguamolls de l’Empordà, Palafrugell i Cadaqués serien alguns dels més afectats.

Chaparro assegura que “hi ha formacions naturals com les dunes continentals que triguen milers d’anys en formar-se i s’estan posant en perill”. Són casos com els de Begur i Aiguafreda o tota la zona que va de Pals fins a Palafrugell.

Altres espais, com la Pineda d’en Gori, a Palamós, més que l’impacte natural, que també hi seria, representa un impacte molt gran pel valor social per a la ciutadania.

La moratòria de la Costa Brava

La moratòria urbanística acordada per la Generalitat representa una suspensió de l’atorgament de llicències d’obres i la impossibilitat de tramitar plans i projectes d’urbanització durant un any o fins que s’aprovi el Pla Director Urbanístic. El problema és que la moratòria no té efecte amb les llicències que ja es van acordar prèviament.

Eduard De Ribot, advocat de SOS Costa Brava, assegura que les llicències que es van donar abans de la moratòria s’han d’anul·lar a través dels ajuntaments. "Si accepten una petició de nul·litat, es pot suspendre l’edificació”, apunta De Ribot.

Una de les solucions és la desclassificació definitiva de sòl urbanitzable afectat, però De Ribot afirma que “s’ha de mirar cas a cas”.

En el cas de s’Antiga, Begur, es volen edificar 24 cases, cinc de les quals, ja tenien la llicència abans de la moratòria. De Ribot explica que “la moratòria té efecte en 19 habitatges, però no atura la llicència d’obres dels cinc restants”.

A Begur també es troba el cas dels jardins de Sa Riera, on es volen construir més de 50 habitatges de luxe que ja tenen atorgada la llicència d’obres. Ribot assegura que “l’Ajuntament ja té sobre la taula la petició per suspendre les obres. Ara té fins a tres mesos per prendre una decisió”.

En el cas de s’Antiga, ja es va desestimar la petició i ara el cas es troba als jutjats. “Volem la desclassificació definitiva com a sòl urbanitzable. Era una antiga pedrera que s’havia de restaurar i, per tant, era Sòl No Urbanitzable (SNU). La classificació d’aquest sòl va ser il·legal” remarca De Ribot.

El cas de Cadaqués

A Cadaqués, més en concret a la zona de Sa Guarda, es volen construir 104 cases i un hotel de luxe, unes construccions que canviarien radicalment el seu paisatge.

Les obres ja fa temps que estan aprovades amb tots els permisos, però l’edificació no compleix amb l’article 9.4 del Decret Legislatiu 1/2010 que prohibeix la urbanització de terrenys amb pendents del 20%.

Lluís Castillo, part de la junta i tresorer d’Amics de la Natura de Cadaqués, explica que “si tens 104 cases amb 300 o 400 persones més, la depuradora no donaria l'abast. A més, la zona de construcció és la part més alta del poble. Quan hi ha pluges abundants tenim inundacions i amb el ciment de les construccions aquest problema s’agreujaria”.

Les construccions no només perjudicarien els habitants del poble sinó que posen en perill el patrimoni de Cadaqués. Castillo assegura que “la urbanització i edificació implicaria l’afectació de centenars de parets seques i diverses cabanes i clopers, aspecte no avaluat i que vulnera l’article 9.3 del Decret Legislatiu 1/2010. Aquest paisatge està declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i es veuria greument afectat. I tot això sense comptar amb les 800 oliveres que poden arribar a talar”.

L’obertura del vial principal ja ha suposat la destrucció de nombroses parets seques i l’arrencada de dotzenes d’oliveres existents al sector, així com la destrucció d’una antiga mina d’aigua.

Tot el treball per aturar la construcció els està representant una gran despesa econòmica. Castillo explica que “només amb els estudis d’un arquitecte especialista i un geògraf que havíem de presentar a l’Ajuntament i a l’organisme de la Generalitat ens ha costat al voltant d’uns 2.500€”. L’entitat va fer una subhasta d’art on va arribar a recaptar 6.500€ per fer front a la resta de despeses generades pel cas.

Tot i la ferma lluita per aturar les construccions a Sa Guarda, Castillo afirma que “ja ha començat a entrar la maquinària i s’està marcant el terreny amb el treball de topografia preliminar. Encara no s’ha començat a edificar, però aquesta és la intenció”.

Els valors naturals, ambientals, forestals i paisatgístics dels terrenys inclosos a Sa Guarda són idèntics als preservats en el Parc Natural de Cap de Creus. Castillo assegura que “aquests valors haurien de comportar la classificació com a Sòl No Urbanitzable i per tant, l’impediment definitiu del projecte d’urbanització”.

Afegeix un comentari nou