Marc Solsona: "La predisposició al servei públic són aspectes que sovint superen les diferències ideològiques"

Treballar plegats i créixer de la mà, compartir experiències, desenvolupar projectes, intercanviar opinions, estimular l'esperit crític... El cooperativisme és molt important, ens fa ser millors. És per això que la Federació de Municipis de Catalunya treballa per estimular l'activitat municipal.

Marc Solana no només és l'alcalde de Mollerussa, pel que coneix el treball als consistoris, també és president de l’Àrea d’Administració, Hisenda i Finançament de la Federació de Municipis de Catalunya. 

Per què és important el cooperativisme entre municipis?

Sempre que es parla de nous models de governança, un dels aspectes més destacats és com fem més eficient i eficaç la gestió municipal. Ens plantegem com poder col·laborar i relacionar-nos els municipis per poder mancomunar o compartir des de béns materials fins a programes socials, econòmics, esportius, culturals, i més. De fet, la mateixa organització territorial de Catalunya considera la comarca, les entitats  supramunicipals, la província i la vegueria com a actors impulsors d’aquest cooperativisme formal i organitzatiu entre els municipis.

Està prou establert a Catalunya?

Dels 948 municipis de Catalunya poc més d’una seixantena tenen més de 20.000 habitants. Això és important perquè demostra una Catalunya asimètrica en termes de població. Per tant, aquestes realitats fan que el cooperativisme i la col·laboració entre municipis sigui molt diferent en funció de la dimensió del municipi i de la comarca.

La Federació actua com a metge de família i té una xarxa d’especialistes per cobrir tot l’espectre de la gestió municipal.

Malgrat les diferències ideològiques i polítiques que poden tenir els consistoris, alcaldes i alcaldesses tenen predisposició a treballar de bracet?

Els municipis tenim uns bàsics de gestió i serveis que són comunes en la majoria dels casos. Així, la identificació dels serveis i projectes és compartida per la majoria dels municipis a través del Consell d’Alcaldies que operen a escala comarcal. La predisposició al servei públic, a oferir un bon servei i atenció a la ciutadania, són aspectes que sovint superen les diferències ideològiques en el dia a dia. Tot i que en la formulació de la gestió poden sorgir discrepàncies, la proximitat i el consens acostumen a ser preeminents en les relacions entre els municipis.

Com s’ha incentivat la col·laboració entre municipis?

Institucionalment, la comarca és una realitat orgànica i política que funciona. Entre municipis pot haver-hi formes d’organització per serveis supramunicipals com l’aigua, residus... Aquestes es gestionen a traves de Mancomunitats de Municipis o Consorcis, Patronats, etc.

S’està treballant en la millora del cooperativisme entre municipis?

Des de l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) el 2013, que tenia com a objectiu la racionalització i evitar la duplicació d’ens, entitats i serveis, es va reorganitzar part d’aquesta estructura. Tanmateix, aquesta reorganització no va suposar una millora i va confondre la racionalització i la transparència amb la burocràcia i el control.

Els municipis estem treballant per generar un nou ecosistema de relació, legal i polític, que permeti tornar al principi d’eficàcia i eficiència i que situï la ciutadania al centre de tots els processos de relació amb l’administració. Avui en dia, una cosa és la voluntat política de col·laborar entre municipis i una altra és la facilitat o possibilitat legal i administrativa per fer-ho.

La Diputació de Barcelona @diba publica una guia per a l’avaluació de polítiques de #participació ciutadana

https://t.co/KB9z1OYSdk pic.twitter.com/FEimiI48RW

— Federació Municipis (@FMCmunicipis) July 8, 2024

Hi ha diferències entre el cooperativisme municipal català i el de la resta d’Espanya?

El cooperativisme municipal, a més de les relacions entre municipis, es compon també d’una xarxa molt potent d’entitats cooperatives que acompanyen l’administració en la gestió i prestació de serveis. Aquests són actors socials i econòmics que creen xarxa i actuen com a interlocutors. El sector cooperatiu català està ben organitzat i participa activament en les diferents estructures de relació amb l’administració.

La relació en l’àmbit dels municipis a Catalunya o Espanya es pot diferenciar bàsicament en funció del model d’organització territorial de cada comunitat autònoma.

Quina és la fita que es planteja en matèria de cooperativisme entre municipis des de la federació?

Des de la Federació de Municipis de Catalunya participem i col·laborem amb una sèrie d’entitats que, de manera específica i especialitzada, aborden temes com l’energia, la sostenibilitat i el medi ambient, l’educació, l’acció social, la mobilitat, la joventut, i més.

En un símil clarificador, la Federació actua com a metge de família i té una xarxa d’especialistes per cobrir tot l’espectre de la gestió municipal. Aquesta és també una manera d’organitzar-nos cooperant i compartint amb altres actors per aconseguir un mateix objectiu.